2/9/09

Fosca nit, per Gemma Piqué


FOSCA NIT

Com cada dia, la Lluïsa, en acabar de sopar es renta les dents abans d'anar a dormir, sempre això sí, acompanyada del seu amic inseparable, en Kimba el seu osset. A la Lluïsa però, no li agrada la foscor i encèn tots els llums de casa. Aquella nit, mentre es rentava les dents, de sobte totes les llums de casa es van apagar quedant tot a la fosca, la nena va començar a tremolar i a picar de dents, sentia uns sorolls i a la nit els sorolls sempre són molt forts, aquells sorolls venien de la cuina, unes passes grans es sentien que s'apropaven cap a ella, una ombra il·luminada va sorgir per darrera de la porta, la Lluïsa només va tenir temps de fer un crit però a l'altre costat de porta es va sentir la veu del pare que deia:-LLuïsa, filla, què et passa?, sòc el pare, hi ha una avaria a la llum i he encès una espelma per veure-hi una mica i anar a buscar la llanterna.La Lluïsa va respirar a fons, tot havia estat un ensurt, agafada fort al seu osset Kimba, va marxar corrents cap al llit, ben tapada va tancar els ulls i va pensar de no tornar-los a obrir fins demà, quan el sol sortirà i tota la casa quedarà il·luminada i els sorolls no es sentiran.
Autora: Gemma Piqué

4 comentaris:

  1. He hagut de suprimir el comentari anterior perquè deia que pobra Lluïsa...quin ensurt! i enlloc d'esmentar la bona companyia del seu osset, li havia adjudicat un conillet...un lapsus! Però ja està arreglat!
    Moltes gràcies pel conte i fins aviat!

    ResponElimina
  2. Hi han ensurts... Pobra menuda,uns instants que son segles,,, Però al final una experiència més.Ara quan s'apagui el llum ja sabrà que pot ser una avaria...Anton.

    ResponElimina
  3. Moltes versions sobre la por i els espants i totes em semblen molt encertades, per aprendre. Crec que aquests contes haurien d'arribar als nens.

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt el conte, sempre hi pensaré si un dia s'apaga el llum... molt maco carme!!!!

    ResponElimina