1/2/11

La nit en calma, per Marc Moreno


LA NIT EN CALMA

Van sentir soroll i l’ocell va decidir sortir del niu per comprovar si aquell xivarri obeïa a un possible perill. Un parell d’abelles van rebre el mateix encàrrec de part de l’abella reina: assegurar-se que aquells riures que s’escoltaven ara aquí, ara allà, ara aquí un altre cop i ara se’n tornaven a allunyar, podien esdevenir una amenaça. Quan l’ocell va mirar cap a baix i les abelles cap a dalt, les seves mirades es van creuar en un punt mig, mentre la nena es gronxava alegrement i inofensiva. Gaudint d’aquell instant màgic a la natura que t’obsequia la lluna, els estels i les flors en el silenci de la nit en calma. Un tast del que el Món pot oferir. Aleshores tots tres van respirar tranquils. No seria aquella nena, encara, cap perill per a la seva supervivència.


Marc Moreno

2 comentaris:

  1. M'agrada la frase que es varen trobar en un punt mig! que difícil trobar el punt mig de les coses, oi?

    ResponElimina
  2. M'agrada el silenci de la nit en calma.

    ResponElimina