LES BESSONES SÒNIA I CRISTINA
La Sònia i la Cristina, dues germanes bessones, una morena i l’altra ben rossa!
Sempre es divertien fent cabrioles, eren massa!
Mira-te-les elles! Sempre cap per amunt o cap per avall, la qüestió es fer enfadar a la mare, o almenys cridar la seva atenció. Tenen 9 anys, i des de que eren petites no paren mai quietes. La Sònia és, potser, més tranquil·la per dins i nerviosa per fora, en canvi, la Cris no para mai quieta, sempre en té una al cap, un enginy més per fer. La mare treballa hores i hores a l’ordinador, és escriptora i escriu contes per infants, amb molt d’èxit. Els seus contes són coneguts i traduïts arreu del món. Són els contes de les ”bessones Tina i Nia”. Efectivament, els noms provenen dels nostres reals, són les nostres terminacions. I la mare està més preocupada en escriure històries de les nostres competidores Tia i Nia que estar per nosaltres, que som reals. Tenim una mare força virtual.. Per això la Tina cada vegada que pot la fa més i més grossa, avui se li ha acudit estar així, en aquesta posició, unes quantes hores, fins que la mare ens ha renyat i ens ha dit que així podíem acabar a l’hospital. Un sopar ràpid i al llit, així és com sempre acaba el dia: - Al llit, que no pareu quietes!! I demà li dirà a la nostra psicòloga que això no pot continuar així!!!! – i jo li dic a la Sònia que estigui tranquil·la, que ara vindrà la mare i ens farà un petonet de bona nit i ens explicarà un dels seus contes, o dels nostres????
Sempre es divertien fent cabrioles, eren massa!
Mira-te-les elles! Sempre cap per amunt o cap per avall, la qüestió es fer enfadar a la mare, o almenys cridar la seva atenció. Tenen 9 anys, i des de que eren petites no paren mai quietes. La Sònia és, potser, més tranquil·la per dins i nerviosa per fora, en canvi, la Cris no para mai quieta, sempre en té una al cap, un enginy més per fer. La mare treballa hores i hores a l’ordinador, és escriptora i escriu contes per infants, amb molt d’èxit. Els seus contes són coneguts i traduïts arreu del món. Són els contes de les ”bessones Tina i Nia”. Efectivament, els noms provenen dels nostres reals, són les nostres terminacions. I la mare està més preocupada en escriure històries de les nostres competidores Tia i Nia que estar per nosaltres, que som reals. Tenim una mare força virtual.. Per això la Tina cada vegada que pot la fa més i més grossa, avui se li ha acudit estar així, en aquesta posició, unes quantes hores, fins que la mare ens ha renyat i ens ha dit que així podíem acabar a l’hospital. Un sopar ràpid i al llit, així és com sempre acaba el dia: - Al llit, que no pareu quietes!! I demà li dirà a la nostra psicòloga que això no pot continuar així!!!! – i jo li dic a la Sònia que estigui tranquil·la, que ara vindrà la mare i ens farà un petonet de bona nit i ens explicarà un dels seus contes, o dels nostres????
Sílvia Dot Quilez
Hola guapa!
ResponEliminaJa veig que t'emociones escrivint i no hi ha qui et pari!!! Jajaja! Crec que superes amb escreix les 150...no? Però va! Faré la vista grossa...tot sigui per una bona causa!!!!! Mil gràcies guapetona!
TEns raó Sílvia m'enrotllo com una persiana, deixar-me davant d'un ordinador i dir-me va escriu! és molt perillós! ja.,jajaja merci guapa
ResponElimina