26/2/12

Sentir-se elefant, per Miri4

SENTIR-SE ELEFANT


Estava trista. El món li queia a sobre. Sentia un pes tan gran que no podia mantenir-se dreta. Era com si de cop i volta el seu cos s’hagués convertit en el d’un elefant. Veia els problemes tan grossos que no era capaç de sortir-se’n. Però quan se’n va anar al llit, va trobar l’ elefantó de joguina dels seus petits, que li feia companyia. Ser elefant no estava tan malament si algú l’acompanyava... Els paquiderms tenen moltíssima força, i una gran memòria. Exacte!, en un instant va comprendre que tindria la fortalesa d’un elefant davant qualsevol dificultat, i de cop i volta els problemes es van fer més petits.
Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/


L'elefant poruc, per M. Roser Algué Vendrells

L'ELEFANTET PORUC


Un dia especialment fred , d'un mes de febrer. La mare elefant, està una mica engripada i s'ha ficat al llit, ben tapada amb la vànova de quadrets de colors, regal de l'àvia i s'ha adormit.

De sobte, es desperta i troba el petit elefant, moll de suor, arraulit al seu costat.

- Que tens fred menut, potser tens febre?

- No mare, es que m'empaitava un ratolí...


M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/

19/2/12

Mira'm, per Montse Pes

MIRA'M

Et trobo a faltar,


em diuen que vius allà dalt.

Surto al carrer i et crido,

vull que em vegis jugar.

Montse Pes
http://fonsdarmari.blogspot.com/



16/2/12

De tant en tant, per Miri4



DE TANT EN TANT...
Il•luminada pels darrers rajos de sol del dia, balla amb el cèrcol de plata i somriu. Encara pot ser petita per una estona. Quan arribin els altres, tornarà al seu paper de germana gran que li ha tocat i entretindrà els menuts mentre esperen que els pares preparin el sopar per a tots. De tant en tant, també li agrada deixar de banda la responsabilitat de comportar-se com una noia tan assenyada i tornar a sentir-se nena.



Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

5/2/12

La millor, per Jesús M. Tibau

LA MILLOR...

Sóc la millor del món fent moure el cèrcol, i la mare diu que també la més guapa. Fins i tot el sol m'enveja quan el faig girar, i es posa vermell de ràbia. I encara té sort que el pare em crida per anar a sopar. Jo torno a casa; i ell a dormir se'n va.



Jesús M. Tibau

http://jmtibau.blogspot.com

4/2/12

La Rita llepafils, per M. Roser Algué Vendrells

LA RITA LLEPAFILS ...


Per la Rita, les hores de menjar eren un autèntic malson.

Un dia , la fada de les cuines, cansada de veure-la fer numerets, li va dir:

-Avui podràs escollir el dinar, però amb una condició...

La Rita no va esperar a que la fada acabés i tota esverada, va dir:

- Vull galetes salades, croquetes, patates fregides i "ganxitos" i de postres, llaminadures de maduixa.-I se'n va anar corrents cap el menjador, supercontenta al veure aquell bé de Deu de coses apetitoses.

-Que bé, avui no menjaré verduretes!

Però de cop i volta van aparéixer les seves mascotes, en Tobi i la Misi, i se li van cruspir tot.

-Fada cuinera, m'has enganyat,- cridava la Rita.

-No és veritat -va dir la fada- Com que has marxat corrents, no m'has deixat acabar i la condició era que el que demanessis fos un dinar més o menys raonable i no de nena capriciosa.
La Rita es va quedar amb la panxa buida i amb un pam de nas. A partir d'aleshores menjava una miqueta de tot.
M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/
 

En Mimos i en Klapes, per Montse Pujol

EN MIMOS I EN KLAPES

-Mare! Mira que ha fet en Mimos.


-Però Klapes, què fas? Prou, prou, aquest esmorzar és meu!

La Marta no sabia que tot el que passava ho estava somiant.

Quan es va despertar tenia tanta gana, que de seguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.

Tampoc va entendre que no anés a obrir la porta del jardí, per dir bon dia a en Mimos i a en Klapes.
 
Montse Pujol