22/6/10

La catifa voladora, per Miri4


LA CATIFA VOLADORA

Si la meva catifa fos voladora podria viatjar per tots els continents. Aniria a Àfrica a veure les girafes i ballaria seguint el so dels timbals d’alguna tribu o tastaria els dàtils sota una palmera. A Oceania, saludaria els aborígens, jugaria amb els cangurs i aprendria a fer música amb el diggeridoo. A Amèrica del Nord, des dels inuits fins als mexicans, tots serien amics meus. I seguiria viatjant fins a Amèrica del Sud, passant per la selva amazònica i per molts poblets i ciutats de tots colors. Si la catifa em dugués a Àsia, veuria la festa d’any nou de la Xina, podria tastar el te i l’arròs cuinat amb moltes espècies i em faria una foto amb un ós panda. De tornada a Europa veuria la Torre Eiffel, passejaria en gòndola per Venècia i em banyaria a les platges de la costa mediterrània...
-Mare, quan anirem de vacances?

Miri4
http://gordolobomiri4.blogspot.com/

21/6/10

L'àvia adoptada, per Carme Rosanas


L’Elena, és veïna de l’àvia i són molt amigues. No té néts i jo m’ofereixo per ser-ho. No m'importa gens tenir dues àvies si són tan simpàtiques i divertides com aquestes. Ella riu, i el seu riure atura el temps i no pots pensar en res més que en riure tant com ella!L’Elena té pocs cabells i diu que s'haurà de posar una perruca. I avui que sóc a casa l'àvia, em disposo a fer-l’hi. Retallo una perruca doble de cartolina, l'enganxo per dalt i es posa com un barret. I quan ja la tinc feta, busco la capsa dels meus tresors, que l'àvia em guarda, i començo a decorar-la, enganxant-hi tot de coses boniques.Quan li porto, l’Elena se la posa somrient, i em diu que l'he encertada de ple, que ella necessita tenir moltes coses al cap per no avorrir-se. I riu, riu i regala riures.
Carme Rosanas

La disfressa, per Montse Pes


LA DISFRESSA

Damunt el taulell hi havia la revista de l'associació de veïns del barri, a la portada s'hi anunciava la festa de disfresses per aquesta tardA. No disposava de massa temps per participar-hi, per aquesta raó començà a remenar i regirar tots els racons, prestatges i calaixos; fins a trobar la peça escaient.Fou així, amb aquesta perruca ben guarnida, que aparegué al local on s'hi feia la festa. Tothom al veure-la, quedava sorprès, mentre comentaven, ... però si és la senyora Conxita, la de la botiga de betes i fils, que darrera el taulell ens atén tota seriosa i educada .... Ella per primera vegada mostra una cara diferent i, envoltada de gent, se sent contenta i satisfeta.


Montse Pes

La meva iaia i jo, per Filadora


LA MEVA IAIA I JO

La meva iaia té un cabell molt maco. A mi m’agrada molt perquè és igual al de la Marge Simpson. Avui com que estic constipat no he anat al cole i la iaia ha vingut a casa a fer-me companyia mentre els pares treballaven. M’ha ajudat a fer un collaret amb fil i un munt de coses que he trobat en una caixa. El collaret era llarguíssim i se m’ha acudit cargolar-lo al cabell de la iaia. La iaia primer no volia però l’he convençuda i després m’ha dit que li agradava molt com havia quedat i s’hi ha posat laca i tot perquè no caigués res fins que arribessin els pares i ho poguessin veure. Avui ha sigut un dia genial.

Filadora

20/6/10

El pentinat de l'àvia, per Jesús M. Tibau

EL PENTINAT DE L'ÀVIA

L'àvia sempre diu que se li'n va el cap. Però quan diu que se li'n va el cap, vol dir que se li'n va la memòria. No recorda on deixa les coses, i s'atabala. I com que la veig amoïnada quan li passa això, li he fet un pentinat especial, amb pega que em sobra del cole i bastanta laca, perquè sempre ho tingui tot a mà.
Com que li he fet jo, aquest pentinat, ella es posa tota contenta, i em diu que no pateixi, que de les coses més importants, de les persones que més estima com jo, mai se n'oblida.

Jesús M. Tibau

18/6/10

L'àvia presumida, per Núria


L'ÀVIA PRESUMIDA

Avui a l’àvia l’han convidat a una festa, però no tenia temps d’anar a la perruqueria i m’ha demanat que l’ajudés a fer-se un pentinat ben maco, ella sap que jo, de gran, seré perruquera. Primer li he rentat els cabells amb un xampú de color blau, després m’he enfilat a una cadira li he arrissat les puntes i li he fet un cargol al mig del front. Jo sé que a ella no li agraden els llaços i per això no n’hi he posat cap, però en canvi, li he posat tot el que he trobat al meu estoig de l’escola, un llapis, dues gomes, la maquineta de fer punxa, uns gomets de colors...
L’àvia està molt contenta amb el seu pentinat, s’hi ha posat laca perquè li duri tota la tarda.

Núria

15/6/10

L'amic invisible, de Jesús M. Tibau

L'AMIC INVISIBLE

Quan era petita (molt més petita que ara) un amic invisible em feia companyia, i m’espantava els monstres que viuen sota el llit, i compartia els meus somnis de joguina.
De vegades, només de vegades, em disfresso de xiqueta, i intento, amb la feixuguesa dels anys, reconstruir el seu rostre, abans que les onades del temps l’esborrin per sempre.


Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/

14/6/10

L'aniversari, per Montse Pes


L'ANIVERSARI

Què hi fa la Janick a la platja, el dia del seu aniversari?
És ella, dins del seu somni, quan de sobte es desperta pels salts que fan sobre el seu llit el Toni i la Carlota, tot cantant anys i anys l'omplen de petons enmig de fortes riallades, mentre els pares se'ls miren tot cofois.
Quan arriba l'hora del pastís i abans d'apagar les espelmes, tanca els ulls i altre cop es veu a la platja amb les seves dues cuetes, dibuixa un gran somriure a la sorra i l'envia a tots els nens del món. Obre els ulls i amb una forta bufada les apaga totes sis.

11/6/10

Onades i dibuixos, per Miri4


ONADES I DIBUIXOS

Tots han marxat cap a casa i m’he quedat sola. Tenia tota la platja per a mi. Les onades anaven i venien amb aquell so suau, shhh!,...shhh!...,el sol s’amagava i el cel s’havia tornat d’un to daurat. He trobat un pal i he començat a dibuixar sobre la sorra mullada. Un peix, shhhhh! l’onada se l’emporta; un sol shhhhh!, es fon amb l’aigua; unes petxines, shhhh!, el mar se les empassa; una barqueta de pesca, shhh! a navegar s’ha dit!; un nen content, shhh!; una nena riallera, shhh!; uns pares i unes mares i avis i àvies. Tot ple de persones, shhh! El mar m’esborrava els dibuixos. Però segur que demà quan s’alci el nou dia arribaré a la platja plena de gent, miraré els peixets sota l’aigua i potser trobaré petxines. Segur que farà un bon sol i allà a l’horitzó veuré les barquetes dels pescadors tornant a casa.
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

9/6/10

Jugant a la sorra, per Carme Rosanas


JUGANT A LA SORRA

Fa tant de temps que va marxar! Sempre jugàvem tots dos aquí en aquesta platja.
Era el meu amic i sempre ho compartíem tot.Ell sempre dibuixava coses a la sorra, em deia:

-Veus? ara anirem amb barca - i la dibuixava sobre la sorra i imaginàvem que viatjàvem pel mar.

-Ara pescarem peixos! - i els dibuixava, una vegada més, sobre la sorra.

Ara jo vinc aquí i penso "Ara jugaré amb en Sergi" i el dibuixo també sobre la sorra.

Carme Rosanas

http://carmerosanas.blogspot.com/

7/6/10

La floreta viatgera, per Montse Pes


LA FLORETA VIATGERA

Els habitants d'aquell poblet de muntanya, no se'n sabien avindre de com se n'havia salvat d'aquell incendi tant devastador. Ara, era especial i única; i lluïa enmig d'aquell munt de cendres. Els nens reunits a la plaça van decidir fer torns per regar-la, per tal que sobrevisqués. Fou així, com la Maria cada dijous sortia amb la regadora, tota il·lusionada i amb moltes ganes d'explicar el conte que havia preparat durant la setmana. Ella creia amb el poder màgic dels contes. Aquest dijous l'hi explicava que: ... "Hi havia una vegada una floreta que volia viatjar, i per poder-ho fer va cridar al senyor vent que amb la seva bufera se l'endugué d'una volada. I fou així com va conèixer molts països , i allà on anava hi deixava caure una llavor per fer créixer noves flors."


Montse

El ball, per Pilar


EL BALL

La Nuri havia estat convidada a la festa d’aniversari de la seva amiga, l’Anna. No es sentia feliç, però. A les festes de l’Anna sempre es ballava i ella no en sabia. Era incapaç de moure’s amb gràcia.
Baixà al jardí a regar les flors donant-li voltes a la manera en què podia rebutjar la invitació. No trobava cap excusa, ja que volia estar al costat de la seva amiga. Trista, es va asseure a contemplar els gira-sols.
No es va adonar del temps que transcorria. Estava completament encisada pel comportament que va descobrir en les flors. Ara estaven d’esquena, ara miraven a la dreta, ara miraven al front...Fins que, en arribar a la posta de sol, tenien el cap acotat al terra.
Es va aixecar d’un salt i va anar corrents a dir-li als pares que aniria a la festa. Sabia ballar. N’havia après observant els gira-sols.

Pilar

1/6/10

Llicó de vol, per Pilar


LLIÇÓ DE VOL

A l’Imma li agradava jugar a perseguir papallones. Mai no les agafava però, no fos cas que li trenqués les ales i les deixés indefenses, sense poder volar.
Aquell matí, en sortir a escombrar, com li havia dit la mare, les fulles que tot ho encatifaven, va veure una de les seves amigues a terra, immòbil. Va intentar espantar-la, però no aconseguí que voletegés. Què li devia passar? Tal vegada havia nascut molt tard i no havia tingut temps d’aprendre a volar? Plorosa, va començar a donar cops d’escombra a tort i a dret aconseguint alçar un remolí de fulles. S’aturà cansada i en aquell moment el vent va començar a bufar, ajudant-la en el seu propòsit. La voliaina aconseguí desplegar les ales omplint de joia a l’Imma i abans de marxar se li va parar a sobre del nas movent alegre les antenes.

Pilar