LES SISEl pare havia hagut de deixar la seva família i anar-se’n a viure massa lluny. Era un exiliat polític. Només el podrien veure cada trimestre, per les vacances escolars.
L’Olga tenia 6 anys i trobava a faltar el seu pare, d’una manera tranquil·la com corresponia a la seva manera de ser. No se n’adonava massa de la pena i en canvi s’adonava de l’alegria de veure’l, quan feien vacances junts.
El pare se sentia sol, volia sentir-se agombolat i li demana:
-Olga, que te’n recordes del pare? Que hi penses?
-Sí que hi penso, pare.
-Quan hi penses?
L’Olga es va quedar pensant la resposta, primer va intentar un “no ho sé”, però el pare va insistir. La petita, en adonar-se que això semblava important per al seu pare, diu:
-Pare, hi penso a les sis!
L’Olga tenia 6 anys i trobava a faltar el seu pare, d’una manera tranquil·la com corresponia a la seva manera de ser. No se n’adonava massa de la pena i en canvi s’adonava de l’alegria de veure’l, quan feien vacances junts.
El pare se sentia sol, volia sentir-se agombolat i li demana:
-Olga, que te’n recordes del pare? Que hi penses?
-Sí que hi penso, pare.
-Quan hi penses?
L’Olga es va quedar pensant la resposta, primer va intentar un “no ho sé”, però el pare va insistir. La petita, en adonar-se que això semblava important per al seu pare, diu:
-Pare, hi penso a les sis!
Carme Rosanas
