Diuen que era un país on els els aliments no tenien color, tots eren transparents...La Nela, a l'hora dels menjars, s'avorria molt contemplant aquells plats plens de coses tristes. La gana se'n va anar a fer un tomb, i la nena , com que no menjava, es va quedar prima com un fideu. Però com que era molt espavilada, va començar a pensar com podria solucionar el problema.
A la Nela li agradava molt pintar i tenia una capsa amb tots els colors que us podeu imaginar i més...I un dia, de cop i volta, va tenir una idea: pintaria totes les coses de menjar!
Primer de tot es va vestir de xef i feia molta patxoca. Aleshores va agafar el color verd clar i va pintar l'enciam i l'escarola i amb el verd fosc, les olives; amb el color vermell, el tomàquet i el pebrot; el groc el va utilitzar pel blat de moro , el formatge i el rovell de l'ou. Després va agafar el marró fluix per pintar les anous. Quan va acabar s'ho va mirar molt satisfeta i amb tot plegat, va fer un bon plat d'amanida que era per llepar-se'n els dits...Fins i tot, la gana, va tornar ràpidament de fer el seu tomb i la Nela es va menjar molt contenta aquell plat tan alegre. I tothom li va copiar la idea i les hores de menjar, es van convertir en una festa.
M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/
wuau! quina bona pensada transformar el que es avorrit amb un toc de color! Roser, ets especial!com la Nela.
ResponEliminaAu ara per l'altre.
A mi també m'agraden les amanides de coloraines!
ResponElimina