Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per Montse Pujol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per Montse Pujol. Mostrar tots els missatges

23/6/12

Ostres...I ara què faig?, per Montse Pujol

OSTRES... I ARA QUÈ FAIG?
-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara què faig?- va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.

- Ei!, mira, ja tenim el lladregot de caramels Bauma.

La Teresa allargà la mà per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.

- Bauma mira, potser és un follet! A tu et sembla un follet?

- Que pots parlar follet? que ens entens? Potser té nom... Com et dius?

En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar-lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.

- Druidi dic em -va dir tant alt com va poder i sense saber què passaria.

-L'anell perdut ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.

La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet, li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adéu amb la mà.

Montse Pujol
http://drapairedemots.blogspot.com.es/


30/5/12

El sopar dels avis, per Montse Pujol

EL SOPAR DELS AVIS

La Gina, avui, està molt enfeinada. vol preparar una sorpresa pels seus avis que arriben de viatge. S'ha passat una bona estona mirant llibres de cuina per trobar una recepta, però al final ha decidit que en prepararia una de collita pròpia. S'ha posat un davantal ben gran per no embrutar-se i s'ha rentat ben bé les mans.
De la nevera ha tret les olives i el formatge que ha tallat a daus.

- Apa! ara he d'anar a l'hort a buscar l'enciam, i els tomàquets cirera!

Els ha rentat ben nets i els ha posat damunt la taula. Llavors ha començat a barrejar els ingredients:

Primer, com a base, les fulles de l'enciam que ha tallat una mica. Després els tomàquets cirera, les olives i el formatge a daus. Però com que ha vist que quedava una mica apagada ha fet servir el seu enginy per posar-hi més color:

Ha tallat un cogombre, ha ratllat una pastanaga, i també hi ha posat remolatxa rallada. Però el seu secret per donar-li més color i un gust diferent ha estat afegir-hi unes maduixes i un plàtan tallat a rodanxes. I per amanir, sal i un rajolí de mel.

Què us sembla, els agradarà aquesta amanida als avis?

Montse Pujol

29/5/12

Feliç aniversari Bracets, per Montse Pujol

FELIÇ ANIVERSARI BRACETS!

Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, cavallets de mar...

En Bracets està tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-La felicitació de l'àvia ?
-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?
-Potser ...el regal lila de la mare....

Està tan enfeinat amb els regals que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i de
 l' esglai de poc no cau quan se li han entortillegat dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut!

Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?
 
Montse Pujol
 

8/5/12

La Mini i la Piti, per Montse Pujol

LA MINI I LA PITI

La Mini i la Piti estaven distretes veient a la Teresa i la Bauma corrent pel jardí.

Mentre la seva millor amiga jugava amb el seu gos, la Mini intentava conversar amb la papallona que li feia pessigolles a la cama. I la Piti fins i tot volia ensenyar-li la flor que tenia a la mà i que li havia posat la Teresa mentre jugaven a que era el seu aniversari.

No estaven gens tristes perquè la Teresa les deixés allà sobre la gespa, una estoneta.

Ara que ja era primavera, s'estava tant bé prenent el sol !
 
Montse Pujol

25/4/12

La gran aventura d' en Bru, per Montse Pujol

LA GRAN AVENTURA D'EN BRU

Que dirà la mare, quan arribi a casa i no m’hi trobi? -pensava en Bru mentre intentava tornar al seu cau.

En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Perquè els ratolins són molt espavilats i de seguida van " a la seva". Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat el va portar fins al jardí de la Teresa, volia saber que era allò tan gran i flonjo que queia del cel.

Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trobar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dubtar gens en posar-se-la per damunt el cap, ja estava ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.
- Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.

Montse Pujol

9/4/12

L' estrella viatgera, per Montse Pujol

L'ESTRELLA VIATGERA

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té el bosc molt a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'àvia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar perquè l'estrella el pogués sentir clarament.

Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.

- Mira Bauma, corre, pensa un desig!.

Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.

Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma pogués recuperar l'olfacte.

Montse Pujol




13/3/12

Un coet especial, per Montse Pujol

UN COET ESPECIAL

Quin somni més bonic, mare, les estrelles eren lluents com els llums de nadal , la lluna tan propera com el fanal de la plaça i tot,tot ho tenia a l'abast de la mà. Tant sols havia d'obrir la porta i podia jugar a bitlles amb els estels, i lliscar per la cua dels cometes com si fossin tobogans. I és que amb la meva nau, mare aquesta nit, tots us heu fet petits, petits... i la terra s'ha convertit en un estel com tants i tants n'hi ha. Però això sí, mare, era el més bonic de tots.

Montse Pujol
DRAPAIRE DE MOTS

4/2/12

En Mimos i en Klapes, per Montse Pujol

EN MIMOS I EN KLAPES

-Mare! Mira que ha fet en Mimos.


-Però Klapes, què fas? Prou, prou, aquest esmorzar és meu!

La Marta no sabia que tot el que passava ho estava somiant.

Quan es va despertar tenia tanta gana, que de seguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.

Tampoc va entendre que no anés a obrir la porta del jardí, per dir bon dia a en Mimos i a en Klapes.
 
Montse Pujol
 

7/12/11

La Mini i en Xart, per Montse Pujol


LA MINI I EN XART

 
Quin dia més bonic que fa! ja no plou i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'allò més i és que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.

La Mini és un gosset de carrer, vull dir que no és de cap raça especial, viu amb en Marc i la Laia. Avui segur que aniran a córrer tots junts. Encara que li toqui anar lligat al costat de la bicicleta, li agrada molt sentir l'aire, fregar-li el pèl i el millor de tot és quan es paren vora el riu i el deslliguen, llavors es troba amb el seu gran amic en Xart, junts entren i surten de l'aigua i corren encara més i és que en Xart és un amic molt, molt especial.
Monts
http://drapairedemots.blogspot.com/

18/11/11

En Miquel estima en Verdi, per Montse Pujol


EN MIQUEL ESTIMA EN VERDI

- Miquel..., el berenar és a taula!

- I doncs rei, per què estas tan trist?

- Mama, en Pol diu que els ocells han de volar lliures, i jo no vull que en Verdi se'n vagi.

- En Verdi no vol marxar, que no veus que content està a la seva gàbia?, aquí és casa seva.

- Però en Pol diu...

- Mira, si en Verdi estés trist, no menjaria, ni beuria aigua, estaria tot el dia en un racó ben quiet, com quan tu estàs malalt, i no cantaria gens ni mica. Tu el veus trist?

- No! mira, ara canta mama!

- Au vinga, anem a berenar! segur que està content perquè sap que li portaràs les engrunetes de la magdalena.

- Sí Verdi, tu espera´t aquí, ja veuràs que bones que són les magdalenes de l'avia...

Montse Pujol

9/11/11

Bufa fort, àvia!, per Montse Pujol

BUFA FORT, ÀVIA!
Avui, l'àvia de la Catrina fa 60 anys, és molt llaminera i li vol preparar un pastís tan dolç com les abraçades que li fa, cada nit abans d'anar a dormir.
Mentre el seu amic imaginari, en Robric, li xiuxiueja a cau d'orella tots els ingredients; Tres mides de farina, una de sucre, tres ous, un rajolí d'oli, un iogurt, una mica de llimona i .... a ella se li fa la boca aigua. Quina olor més bona que surt del forn!.

La Catrina corre per amagar el pastís . Ha sentit com es tancava la porta del garatge, l'avia torna de treballar! Què dirà quan vegi el regal que li han preparat ella i en Robric? L'àvia és l'única que coneix en Robric i segur que estarà molt contenta de que ell també hi hagi participat i fins hi tot n'hi guardarà un trosset perquè el pugui tastar.


Montse Pujol.