El primer vol, per Carles Campomar

EL PRIMER VOL

Estava a punt d’immortalitzar un instant únic, la càmera de fer fotografies era nova i aquell primer vol d’aquella petita abella era el seu objectiu, al cap d’uns segons d’estar aturada emprén el vol amb certa dificultat, però de seguida aprèn a volar, aquell moment tan esperat per al gran fotògraf de la prestigiosa revista sobre la natura queda immortalitzat dins la càmera, però mai podrà emplear aquella imatge perquè dies enrere el van acomiadar de la feina, i ara no el volen a cap altra revista.
Ni rebaixant-se el sou el volen, a ell no li fa res començar de zero, per tornar a ser el gran fotògraf que va ser, a la vida és difícil començar a emprendre alçada i de vegades es cau i s’ha de donar una oportunitat per tornar-se a aixecar com aquella abella que ho fa per primer cop.

Carles Campomar

La Grafita i el dibuixant, per Pilar

LA GRAFITA I EL DIBUIXANT

La Grafita, havent fotografiat a la papallona groga, es girà emprenent el camí de retorn al País dels Dibuixos a Llapis. Mentre caminava, no volia perdre’s ni un de sol d’aquells dibuixos tan bonics que agafaven volum amb els colors amb què els pintava el dibuixant.

Aquest, va voler fer-la sentir molt especial, ja que estava molt satisfet d’haver-la dibuixat. Li va parlar i li explicà que era el personatge d’un conte.

Sóc un personatge bonic com la papallona groga? – preguntà la Grafita.

Sí, li respongué el dibuixant. I també tindràs els teus colors.

Què sóc?

Un dibuix a llapis que fotografia dibuixos de colors i al final es transforma en un d’ells.

Crec que m’agradarà ser aquest personatge. Quin serà el meu color?

En tindràs uns quants.
Gràcies!
La Grafita, continuà el seu camí taral·lejant.

Pilar

La Grafita i la papallona groga, per Pilar

LA GRAFITA I LA PAPALLONA GROGA


Quin ensurt va tenir la papallona groga, tot just haver-la pintat el dibuixant! La llum de l’objecte de la Grafita, la va enlluernar tant que va pensar que s’havia quedat cega. Transcorreguts uns instants breus, va comprovar que no era així i va deixar anar un buuuffff, arrossegant la u amb l’aire que li sortia en respirar profundament. Llavors estengué les ales i començà a volar alegre.

Saltironant de flor en flor, observà molt sobtada aquell dibuix a llapis que s’allunyava enlluernant tots els dibuixos que anava acolorint el dibuixant. L’observà encuriosida, mentre es desplaçava d’una silueta de color a l’altra, disparant la llum a tort i a dret i rient entusiasmada. Que divertit era aquell joc. On devien créixer aquells objectes que disparaven llum?

A poc a poc, la papallona va perdre de vista a la Grafita, fins que desaparegué en les taques multicolors, mentre el dibuixant creava mons de somni.

Pilar

http://aencesadellum.blogspot.com/

Grafita, per Pilar

GRAFITA


El dibuixant va perdre el llapis darrere la seva orella i no ho trobava. Grafita, un dels seus dibuixos, va decidir fer una passejada.

S’endinsà en els traços d'unes herbes molt altes, que vorejaven un llac ple d'ànecs. S’assegué a contemplar-los i va veure, uns metres més enllà, un objecte molt estrany. S’hi acostà i l’agafà, pensant quin us tindria i es va entretenir molta estona. Estava tan entusiasmada que no s’adonà del moment en què el dibuixant va trobar el llapis i l’agafà amb la punxa.

- Quina llàstima - va pensar -, ja no podré saber per a què serveix l'objecte tan divertit que he trobat.

Quina no seria la seva sorpresa en veure que el dibuixant va traçar una papallona, la va pintar de groc i li va posar l'objecte incògnita a les mans. Així va saber que era una fotògrafa i que li agradava fotografiar els dibuixos de color.

Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/

Flores y petardos, por La Marca Amarilla

FLORES Y PETARDOS

La perrita Trufa está muy contenta esta tarde de Revetlla de Sant Joan. Paseamos por el parque y no para de juguetear. Corre tras las abejas y las mariposas intentando volar, escarba en el césped buscando tesoros, arranca las flores y me las trae en la boca para que haga un precioso ramo. ¡Qué bien se lo está pasando!… Pobre, todavía no sospecha la mala noche que le espera cuando comiencen a tronar los petardos y aterrada se esconda bajo mi cama…

La Marca Amarilla

Especial, per Miri4

ESPECIAL ...

Una vegada vaig tenir un gosset molt especial
Si,si, especial perquè sabia somriure.
Especial perquè quan jo arribava, venia el primer a donar-me la benvinguda.
Especial perquè sempre em defensava quan creia que jo estava en perill.
Especial perquè passés el què passés, em feia costat.
Especial perquè es va tornar vegetarià només perquè jo mengés verdures.
Especial perquè era entusiasta.
Especial perquè podia comptar amb ell.
Especial perquè mentre jo dormia, ell vigilava.
Especial perquè era el meu amic sense demanar res a canvi.
Especial perquè si tenia un mal dia, m’acompanyava i em feia sentir bé.
Especial, perquè m’escoltava quan li explicava els meus problemes, encara que no entengués ni la meitat del què li deia.
Especial perquè era diferent i no importava.
Especial, si. El meu gos sempre va ser molt especial!


Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

Elliot, por La Marca Amarilla

ELLIOT

Sí, es cierto que me lo paso muy bien con mi bicicleta roja. Me gusta mucho y más ahora que he quitado la horrorosa cesta que papá se empeñó en colocarle en el manillar, cuando me la regaló. Lo próximo que haré será borrarle el nombre de “Elliot”, que venía pintado con letras blancas en el tubo superior: a papá le recordaba no se qué niño… Me gusta mucho mi bicicleta a pesar de que papá diga que es mágica, que puedo llegar a volar subido en ella y pasar delante de una gran luna llena ¡Incluso, que puedo llevar extraterrestres para ayudarles a volver a su planeta! Sí, es cierto que me lo paso muy bien con mi bicicleta roja pero, definitivamente, a papá se la va la olla…

La Marca Amarilla

L'estrella de l'avi, per Bruixeta

L’ESTRELLA DE L'AVI

Feia dies que els pares i els oncles estaven tristos, es pensaven que jo no me n'adonava, però sí que ho faig. Parlaven en veu baixa i quan m’acostava canviaven de conversa. Al final la mare m’ho ha explicat, l’avi es va posar malalt i al varen dur a l’hospital, però estava molt malaltet i no ho ha pogut superar. No entenc molt bé el que la mare em vol dir, però ja preguntaré quan la vegi menys trista. El que sí pregunto és quan veuré l’avi i la mare somriu dolçament i m’explica que l’avi és al cel, que si per la nit miro el cel veuré a l’avi, ara l’avi és una estrelleta que ens mira des del cel.

Bruixeta
http://elcaudelabruixa.blogspot.com/