Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per M. Roser Algué Vendrells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per M. Roser Algué Vendrells. Mostrar tots els missatges

18/6/12

La Nela i els colors, per M. Roser Algué Vendrells

LA NELA I ELS COLORS

Diuen que era un país on els els aliments no tenien color, tots eren transparents...La Nela, a l'hora dels menjars, s'avorria molt contemplant aquells plats plens de coses tristes. La gana se'n va anar a fer un tomb, i la nena , com que no menjava, es va quedar prima com un fideu. Però com que era molt espavilada, va començar a pensar com podria solucionar el problema.

A la Nela li agradava molt pintar i tenia una capsa amb tots els colors que us podeu imaginar i més...I un dia, de cop i volta, va tenir una idea: pintaria totes les coses de menjar!

Primer de tot es va vestir de xef i feia molta patxoca. Aleshores va agafar el color verd clar i va pintar l'enciam i l'escarola i amb el verd fosc, les olives; amb el color vermell, el tomàquet i el pebrot; el groc el va utilitzar pel blat de moro , el formatge i el rovell de l'ou. Després va agafar el marró fluix per pintar les anous. Quan va acabar s'ho va mirar molt satisfeta i amb tot plegat, va fer un bon plat d'amanida que era per llepar-se'n els dits...Fins i tot, la gana, va tornar ràpidament de fer el seu tomb i la Nela es va menjar molt contenta aquell plat tan alegre. I tothom li va copiar la idea i les hores de menjar, es van convertir en una festa.


M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/


29/5/12

La Filo, per M. Roser Algué Vendrells

LA FILO
La Filo és una "popeta", que viu feliç al fons d'un mar meravellós, on hi ha molts éssers marins per jugar.

Avui està molt contenta, perquè és el seu aniversari i han fet una gran festa aquàtica...

L'han nomenada reina del mar i li han posat una corona daurada. Ha tingut cinc regals i ara se'n va contenta cap a casa, perquè els obrirà quan hi arribi.

N'ha agafat un amb cada tentacle i encara li'n queden dos per donar-se impuls a l'aigua, i un per aguantar ben fort la corona, no sigui que algun peixet trapella, com aquest que se la mira, li fes caure...

Per molts anys Filo!!!

 
M. Roser Algué Vendrell
http://petitesesroser.blogspot.com.es/

17/4/12

El ratolinet Manelet, per M. Roser Algué Vendrells

EL RATOLINET MANELET

Hi havia una vegada un ratolinet que anava pel carrer tot solet i va trobar un botó gros i vermellet.

Va pensar que si hagués trobat un botonet petitet, el podria lluir al gerseiet, o se'l podria posar sobre el peuet...

Després de pensar molt, amb el seu caparronet, va dir:-Ja ho sé, me'l posaré per barret!

És va mirar al mirallet i semblava un senyoret amb aquell barret tan boniquet!
M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/
 

22/3/12

On és el pètal?, per M.Roser Algué Vendrells

ON ÉS EL PÈTAL?

Els dos gira-sols aixequen el cap per donar la benvinguda a la primavera...Els dos són bonics però una mica diferents: un és daurat com un raig de sol de migdia, l'altre és ataronjat, com un cel de capvespre...

El petit conill, se'ls mira cada dia, quan surt a passejar pel prat florit: ara l'un ara l'altre i no sap quin li agrada més. Avui ha descobert que al de color de crepuscle, li falta un pètal. Segurament, alguna papallona, el deu haver collit per guardar-lo a la capsa dels records viatgers...

Mentrestant, ambdues flors, continuen donant voltes al redós de l'astre brillant, sense perdre'l de vista...el sol és la seva vida !!!

M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com.es/

26/2/12

L'elefant poruc, per M. Roser Algué Vendrells

L'ELEFANTET PORUC


Un dia especialment fred , d'un mes de febrer. La mare elefant, està una mica engripada i s'ha ficat al llit, ben tapada amb la vànova de quadrets de colors, regal de l'àvia i s'ha adormit.

De sobte, es desperta i troba el petit elefant, moll de suor, arraulit al seu costat.

- Que tens fred menut, potser tens febre?

- No mare, es que m'empaitava un ratolí...


M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/

4/2/12

La Rita llepafils, per M. Roser Algué Vendrells

LA RITA LLEPAFILS ...


Per la Rita, les hores de menjar eren un autèntic malson.

Un dia , la fada de les cuines, cansada de veure-la fer numerets, li va dir:

-Avui podràs escollir el dinar, però amb una condició...

La Rita no va esperar a que la fada acabés i tota esverada, va dir:

- Vull galetes salades, croquetes, patates fregides i "ganxitos" i de postres, llaminadures de maduixa.-I se'n va anar corrents cap el menjador, supercontenta al veure aquell bé de Deu de coses apetitoses.

-Que bé, avui no menjaré verduretes!

Però de cop i volta van aparéixer les seves mascotes, en Tobi i la Misi, i se li van cruspir tot.

-Fada cuinera, m'has enganyat,- cridava la Rita.

-No és veritat -va dir la fada- Com que has marxat corrents, no m'has deixat acabar i la condició era que el que demanessis fos un dinar més o menys raonable i no de nena capriciosa.
La Rita es va quedar amb la panxa buida i amb un pam de nas. A partir d'aleshores menjava una miqueta de tot.
M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/
 

6/1/12

L'abella Lena, per M. Roser Algué Vendrells

L'ABELLA LENA
La Lena era una abella petita, bonica, i molt presumida, fins i tot es guarnia les antenes amb estrelletes de purpurina.

Les flors eren les seves amigues i li guardaven sempre el nèctar més dolç, però com que també era una mica trapella, un dia va arrencar una margarida i va començar a dansar com si el cel fos una immensa pista de ball

i ella una fada amb una vareta màgica.

Quan més entusiasmada estava fent cabrioles per l'aire, va sentir el zum, zum d'una companya que venia volant una mica enfadada.

-Perquè culls les flors? si ho fas, no tindrem nèctar i no podrem fabricar mel per les nostres cries!

La Lena va envermellir de vergonya, i va prometre que sempre més respectaria la natura.



 
M. Roser Algúe Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/

5/12/11

L'estrella i en Roky, per M. Roser Algué

L’ESTRELLA I EN ROKY




-Guau, guau-¡Hola encanto!

-Bup, bup-Uf, quin pesat!

-¿Como te llamas presiosidá?

-Yo no em crido, sempre em crida el meu amo!

-Ole la grasia ¿y como te dise ese amo tuyo?

-Em diu Estrella.

-Claro,¡ con esos ojasos como luseros!

-Va, que em faràs posar vermella!

-A mi me disen Roki.

-No m’estranya, ets tan musculós!

-¿Sabes que eres presiosa?

-I tu ets molt simpàtic i molt fort!

-¿ Quires venir esa noxe a ver la luna desde mi asotea?

-D’acord, a mi també m’agrada observar la lluna...
Al cap d’un temps, al barri hi havia una raça de gossos molt curiosa , que quan lladraven feien :

-bup guau, bup guau... i els encantava mirar la lluna.


M. Roser Algué







25/11/11

En Gol, per M. Roser Algué Vendrells

EN GOL



En Marc tenia un periquito que li havien regalat els pares pel seu aniversari. Es van fer molt amics, fins i tot, es menjava les llavors directament de la boca del nen . En Marc se l’estimava molt i li feia moixaines , per això quan es va adonar de la mirada trista de l’animaló, es va preocupar.

Els seus pares eren socis de l’Espanyol i el proper dia de partit, se’l va endur a l’estadi. Els dos portaven una bufanda blanca i blava que els havia fet la mare d’en Marc. L’ocellet estava tan emocionat, que fins i tot feia algun crit ... En arribar a casa, en Marc es va adonar que el seu amic volador estava molt alegre i aleshores va entendre què li passava abans: no volia estar tancat !. Va penjar una campaneta amb l’escut del seu equip a dins de la gàbia i va deixar la porta oberta, perquè el seu amic sortís i entrés quan en tingués ganes.

Ah, i ara l’ocell ja té nom, es diu GOL, perquè fins i tot a après a dir aquesta paraula. Ara, en Gol és feliç.



M. Roser Algué Vendrells

31/10/11

El gall Perico, per Roser Algué Vendrells

EL GALL PERICO

El gall Perico, era el més eixerit i el més cantaire i ufanós del galliner. Però un dia , de tant cantar perquè sortís el sol, es va quedar sense veu.

A la matinada, com que no el va sentir cantar, el sol continuava dormint tan tranquil i el món seguia fosc i negre.

Les gallines van decidir ajudar-lo per solucionar el problema i li van dir que fes gàrgares de mel i llimona.

I...oli en un llum, el gall va cantar i el sol va sortir. El gall estava tan content que va decidir que aquell havia de ser un dia meravellós.

Amb les ulleres ben col·locades sobre el bec, ja tenim al nostre amic pinzellada amunt , pinzellada avall, amb tots els colors de la natura fins que tot el paisatge, fins i tot el cel , va quedar d’allò més acolorit.

I va ser un dia tan preciós que les gallines, encara ara, expliquen la història als seus pollets a l’hora d’anar a dormir.



M. Roser Algué Vendrells