Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per Miri4. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per Miri4. Mostrar tots els missatges

23/6/12

El caramel dels somnis, per Miri4


EL CARAMEL DELS SOMNIS
L’avi Contacontes perdia la memòria. Això preocupava molt als nens i nenes que anaven a escoltar-lo, fins que van decidir demanar ajuda. Van cridar el Follet Dolç que sovint els visitava quan imaginaven aventures. Ell va arribar de seguida, carregat amb un regal: era el caramel més especial que havia existit mai. Tot fet de somnis, amb aroma de fruites i embolicat amb una capa de pols d’estels. Era com un tresor que els follets repartien a aquelles persones que perdien la il·lusió a mida que s’anaven fent grans. Quan l’avi Contacontes se’l va menjar, els seus llavis van dibuixar un gran somriure, els ulls brillaven amb aquella llum màgica que il·lumina el cor dels qui creuen en la fantasia i així va recuperar la memòria. Des d’aleshores, les seves històries plenes d’éssers imaginaris, dones d’aigua, fades, follets, bruixes o bruixots, ens ajuden a construir un món millor.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/






19/5/12

El pop blau, per Miri4

EL POP BLAU


El Pop Blau era l’ajudant preferit del rei dels mars, Neptú. Com que tenia tants braços, acabava la feina en un moment: amb un braç escrivia els documents que li encarregava sa majestat, amb un altre li preparava el cafè, amb el tercer i el quart tocava el piano, amb el cinquè li col•locava la corona, amb el sisè netejava, amb el setè li feia un massatge si estava cansat i encara n’hi quedava un altre per a imprevistos... Era un pop molt amable i treballador, sempre estava content i sabia veure la part positiva de totes les coses. La seva fama va arribar molt lluny, tant que fins i tot els Reis Mags d’Orient el van nomenar ajudant especial i des d’aleshores la nit de Reis el Pop Blau es converteix en patge i s’encarrega de repartir regals a tots els animalons que viuen al fons del mar.

 
Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com


4/4/12

Llum de purpurina, per Miri4

LLUM DE PURPURINA

Com cada nit, la Clara i en Brillant seuen a la gespa i miren els estels que fan companyia a la Lluna. Són tan bonics i semblen tan màgics! La màgia d’un estel és semblant a la de les fades i els follets del bosc, però només funciona per als qui creuen en ells. Tot d’una, apareix l’estel més ràpid i lluent que havien vist mai: l’estrella dels desitjos, escampant somnis d’amor i de pau amb la seva llum de purpurina.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com



25/3/12

El regne de les flors, per Miri4

EL REGNE DE LES FLORS

Temps era temps que a la Terra hi regnaven les flors. S’encarregaven d’omplir els paisatges de tots colors per tal de donar la benvinguda a l’època de primavera, quan la vida desperta. Alimentaven els petits insectes i deixaven anar una olor delicada que embolcallava l’aire i tots els éssers vivien feliços i tranquils. A l’època freda, les flors s’adormien i deixaven regnar els arbres.

Però un dia van arribar altres governants que volien sentir-se poderosos i van construir edificis, carreteres i places de ciment on no hi podia créixer cap planta. Les flors i els arbres van ser destronats, només els deixaren viure en boscos protegits i en alguns parcs i jardins.

Aquells governants no van ser mai feliços, però tots els qui cuidaven les flors o els arbres, van aprendre de la seva adaptabilitat i senzillesa, donaven sense demanar res a canvi i des d’aleshores saben viure amb esperança.



Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

26/2/12

Sentir-se elefant, per Miri4

SENTIR-SE ELEFANT


Estava trista. El món li queia a sobre. Sentia un pes tan gran que no podia mantenir-se dreta. Era com si de cop i volta el seu cos s’hagués convertit en el d’un elefant. Veia els problemes tan grossos que no era capaç de sortir-se’n. Però quan se’n va anar al llit, va trobar l’ elefantó de joguina dels seus petits, que li feia companyia. Ser elefant no estava tan malament si algú l’acompanyava... Els paquiderms tenen moltíssima força, i una gran memòria. Exacte!, en un instant va comprendre que tindria la fortalesa d’un elefant davant qualsevol dificultat, i de cop i volta els problemes es van fer més petits.
Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/


16/2/12

De tant en tant, per Miri4



DE TANT EN TANT...
Il•luminada pels darrers rajos de sol del dia, balla amb el cèrcol de plata i somriu. Encara pot ser petita per una estona. Quan arribin els altres, tornarà al seu paper de germana gran que li ha tocat i entretindrà els menuts mentre esperen que els pares preparin el sopar per a tots. De tant en tant, també li agrada deixar de banda la responsabilitat de comportar-se com una noia tan assenyada i tornar a sentir-se nena.



Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

27/1/12

En un moment..., per Miri4


EN UN MOMENT...
En un moment la mare li ha preparat el berenar.
En un moment, un petit pardal s’ha aturat a la finestra.
En un moment, el gat, entremaliat de mena, s’ha plantat a la taula d’un bot per si el podia caçar. Però l’únic que ha aconseguit ha estat tombar el paquet de cereals que s’han escampat sobre les estovalles.
La Clàudia ha fet un crit de l’ensurt i el gos, en un moment, ha aprofitat l’ocasió per a cruspir-se aquell berenar tan bo.
La petita, en un moment, s’ha quedat sense.


Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

5/12/11

En Gris i la Bruna, per Miri4


EN GRIS I LA BRUNA
Quan en Gris i la Bruna es troben, sembla que la resta del món s’aturi per a ells. S’estimen molt. Els veig entusiasmats, movent la cueta i olorant-se l’un a l’altre, amb ganes de jugar. Potser el destí els ha unit d’una manera invisible. No els calen paraules, s’entenen només en mirar-se.
El cor se’ls accelera, se’ls veu contents, juguen i salten d’alegria. M’imagino una conversa seva:

Sabia que tard o d’hora et trobaria!
Jo també!
He seguit un rastre i he arribat on eres tu.
M’encanta!
Ets una gosseta molt boniqueta!
I tu un gos molt ben plantat!
Quan t’he ensumat, el cor se m’ha accelerat!
A mi també!
Quina bona oloreta que fas!
Cada tarda quan passegem trobem en Gris que surt a la mateixa hora. Tothom qui els coneix diu:

- Quina parella de gossets més eixerida !.


Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/



26/11/11

La llibertat, per Miri4

LA LLIBERTAT
Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/


24/10/11

La Cleta, per Miri4

LA CLETA

La Cleta era una gallina com les altres, amb plomes marrons i ocres, potes daurades i cresta i barballera vermelles. Però tenia sang d’artista, ment d’artista i ànima d’artista. Volia ser pintora. Ai!, les altres gallines se’n feia creus, com podia ser?, tothom sap que les gallines viuen a la granja, escatainen i ponen ous, però no pinten. Li deien
-“Que t’has begut l’enteniment?
-“Faràs el ridícul!
La Cleta se les mirava i pensava
-“Si sabessin com n’és de bonic fer quadres amb la pintura...”
Va arribar l’ hivern i el sol no volia sortir. S’amagava darrera els núvols i totes les gallines estaven ensopides. Llavors, la Cleta va agafar les pintures i va fer a la paret del galliner un cel amb un magnífic arc de sant Martí. Totes les seves companyes van obrir uns ulls com unes taronges i van exclamar amb entusiasme:


-“Bravo Cleta!, ens has tornat l’alegria!”
Miri
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/



14/10/11

GANES DE TARDOR, per Miri4


GANES DE TARDOR

Quan en Pol i la Irene tornen de l’escola em porten a fer un volt pel parc, però jo tinc ganes de tardor. Vull veure aquella caseta de fusta petitona on es posa la castanyera perquè, sabeu?, l’any passat em vaig fer amic de la seva gosseta Lluna i cap al vespre quan la mestressa em duia a fer l’última passejada del dia i comprava una paperina de castanyes calentetes per als nens, la Lluna i jo jugàvem plegats al tancat dels gossos i després la castanyera ens donava un trosset de moniato cuit.
Diuen que ja ha arribat la tardor, però no ho sembla. Els nens i nenes encara van amb màniga curta i sandàlies, els ocells no se’n van a indrets més càlids, els arbres no perden encara les fulles, les papallones volen per tot arreu i jo espero que arribi el fred...tinc unes ganes de veure la Lluna!
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/




3/10/11

EN ROC I JO, per Miri4

EN ROC I JO
Quan jo era petit, desitjava amb totes les meves forces tenir un gos que em fes companyia. Segur que ell desitjava un nen com jo, i ara que ens hem trobat, ens agrada compartir l’habitació. Quan fa bon temps, podem anar d’excursió. Agafem el camí del bosc i correm, busquem pinyes, arribem al riuet que baixa amb un pam d’aigua fresqueta, en Roc sempre en beu una mica i es mulla les potes i la panxa, i juguem a empaitar-nos. Quan arriba el fred, ens agrada estar a casa, davant de la llar de foc escoltant els contes de l’avi fins que és hora d’anar a dormir. En Roc s’enfila al meu llit i fa veure que dorm, perquè vol estar al meu costat, no li agrada gens dormir tot sol en un raconet del menjador. Potser té por, jo també en tenia abans, però ara...ja tinc en Roc!

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/


16/9/11

LA LLIBRETA, per Miri4

LA LLIBRETA

Amagada en una capsa, entremig d’uns quants papers, la Raquel té una llibreta tota plena de secrets. Ella escriu amb bona lletra tot allò que viu i sent, s’imagina amb un somriure els seus desitjos complerts. Té un amic que l’enamora i escriu el seu nom pertot, amb bolígrafs de colors negre, blau, verd i vermell. Si està trista o preocupada només li cal un remei: obrir la seva llibreta i somniar amb el cor obert.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/



4/7/11

El país del blanc i negre, per Miri4



EL PAIS DEL BLANC I NEGRE


Al país del blanc i negre no hi havia més colors. Els seus habitants sempre l’havien conegut així, no existien ni el groc, ni el taronja, ni el vermell, ni el verd, ni el blau ni el violeta. Les converses s’acabaven de seguida: si els agradava una idea, feien això i si no, allò altre. Sempre disposaven només de dues opcions: o blanc, o negre. Quan una criatura ja sabia distingir entre el si i el no, el blanc i el negre, era una personeta assenyada i responsable. Però un matí de primavera va arribar un ésser petit que ningú no havia vist mai: una papallona. Era molt curiós: ni blanc ni negre!. I a més a més, no feia soroll, podia volar i aturar-se, i moure les petites ales sense emprendre el vol. Algú li va voler fer una foto, però, és clar!, va sortir en blanc i negre...

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

22/6/11

Especial, per Miri4



ESPECIAL ...

Una vegada vaig tenir un gosset molt especial
Si,si, especial perquè sabia somriure.
Especial perquè quan jo arribava, venia el primer a donar-me la benvinguda.
Especial perquè sempre em defensava quan creia que jo estava en perill.
Especial perquè passés el què passés, em feia costat.
Especial perquè es va tornar vegetarià només perquè jo mengés verdures.
Especial perquè era entusiasta.
Especial perquè podia comptar amb ell.
Especial perquè mentre jo dormia, ell vigilava.
Especial perquè era el meu amic sense demanar res a canvi.
Especial perquè si tenia un mal dia, m’acompanyava i em feia sentir bé.
Especial, perquè m’escoltava quan li explicava els meus problemes, encara que no entengués ni la meitat del què li deia.
Especial perquè era diferent i no importava.
Especial, si. El meu gos sempre va ser molt especial!


Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

24/5/11

L'elefant caçador, per Miri4



L’ELEFANT CAÇADOR

Sempre havia volgut aprendre a caçar, com feien les lleones. Primer, s’ajupien sense fer fressa, avançaven sigil·losament cap a la presa, a poc a poc i sense fer gens de soroll ni moviment brusc que pogués revelar la seva presència. Aleshores, de cop i volta es llençaven contra l’objectiu i se l’enduien per compartir-lo amb la manada...

Ah, no!, fer de lleona era massa difícil i arriscat per a un elefant , no pensava compartir aquell berenar amb ningú. Les hores que s’havia passat fent l’exercici d’ajupir-se i avançar dissimuladament per tal d’aconseguir un petit entrepà de mantega de cacauets...mmmmmmm quina oloreta!, se li feia la boca aigua... Aquell era el moment. Au, vinga!, amb decisió!: a la una, a les dues, a les tres! allarga una mica la trompa... Nyam! Què bo!...Ostres! ara retirada... calma, sense fer soroll, a poc a poc...enrere... No l’ha vist, la petita segueix llegint.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com

15/5/11

Vitamina musical, per Miri4

Vitamina musical

La Joana gaudia d’una salut de ferro, i molts es preguntaven com podia estar tan bé algú amb aquella aparença de fragilitat. Tenia un secret. El somriure li il·luminava la cara i explicava que tenia unes vitamines molt especials que l’enfortien per dins i per fora, i que l’ajudaven a sentir-se millor tant si tenia necessitat de plorar com si tenia ganes de riure, si havia de mostrar-se més forta i valenta o si precisava d’uns moments de calma. Però no es venien a les farmàcies ni les receptava cap metge. Molts no li feien cas però la Joana, amb els seus auriculars, escoltava melodies que alimentaven el seu esperit amb la vitamina musical. Així havia après a expressar les seves emocions i sentiments, i li era més fàcil arribar a comprendre tot allò que l’envoltava. La música la feia feliç i l’ajudava a viure amb més intensitat.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

1/5/11

El somriure de la Paquita, per Miri4




EL SOMRIURE DE LA PAQUITA



Havia perdut el somriure feia massa temps. Un matí va sortir de casa i va tornar acompanyada per una parella de gossets, al cap de poc, ja en tenia quatre i després vuit i més endavant setze. Des d’aleshores, la Paquita és la iaia dels gossos. És una dona gran, amb els cabells blancs i ulleres de vidre gruixut. Viu en un piset petit, a prop de la platja. Són uns gossets de diferents mides i colors: blanc, negre, gris, marró i albercoc, molt dolços i intel·ligents i els agrada molt jugar. La Paquita passa molta estona cada dia pentinant-los suaument amb aquell raspall de metall i sempre se’ls veu nets i polits. Cap al vespre els porta a passejar i tots junts s’estan una estona contemplant el mar i escoltant el so de les ones que van i vénen. I curiosament, des d’aleshores, la Paquita ha retrobat el seu somriure.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

13/3/11

Publicitat, per Miri4


PUBLICITAT

La mare volia comprar una poma. Era el berenar de la Rita, la meva germaneta, però quan l’ha vist tan grossa i vermella ha començat a fer el ploricó:

-Nooooo!, la Blancaneus, la bruixa!, està verinada. Vull plàtaaansssss!!!.

- D’acord Rita, ja la deixo. Però no està enverinada. La Blancaneus és un conte.

- Mira Rita!, agafem aquests cereals. Són els que ho converteixen tot en xocolata!. És màgic!. Ho he vist a la tele.

- No,no Marc. Els anuncis són inventats.

- Com els contes, pare?

- Exacte!, la poma del supermercat no està enverinada i de la capsa de cereals no sortiran les muntanyes de xocolata que tu has vist per televisió. Això és la publicitat. Expliquen una història per tal de vendre un producte, però la història no sempre és real.

- Vaja!, tan que m’agradaria tenir una muntanya de xocolata a l’habitació..., però son igual de bons oi?


Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

25/2/11

Fem ioga, per Miri4


FEM IOGA

-“Mare, què fas?”
-“Ioga”
-“Per què?”
-“M’ajuda a veure el món d’una altra manera i de vegades a trobar solucions als meus problemes”
- “Jo també vull fer ioga”
- “ D’acord, doncs vine”
- “ M’he enfadat amb la Gemma. Fa una festa el dimecres i no hi puc anar perquè tinc patinatge i estem preparant un festival...”
-“ La Gemma no en té cap culpa”
-“No... i no els anava bé cap altre dia..., però potser podem convidar-la a berenar nosaltres el dijous o el divendres, o el cap de setmana...”
-“Sí, és clar!”
- “Puc trucar-la?, no m’agrada que estiguem enfadades”
-“I tant”
-“M’agrada el teu ioga. Tenia un problema i ara he trobat la solució mirant-lo de cap per avall!”
- “De vegades cal mirat les coses des d’un punt de vista diferent per a comprendre-les”
-“Gràcies, mare!”
- “De res!”

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com