El caramel dels somnis, per Miri4

EL CARAMEL DELS SOMNIS

L’avi Contacontes perdia la memòria. Això preocupava molt als nens i nenes que anaven a escoltar-lo, fins que van decidir demanar ajuda. Van cridar el Follet Dolç que sovint els visitava quan imaginaven aventures. Ell va arribar de seguida, carregat amb un regal: era el caramel més especial que havia existit mai. Tot fet de somnis, amb aroma de fruites i embolicat amb una capa de pols d’estels. Era com un tresor que els follets repartien a aquelles persones que perdien la il·lusió a mida que s’anaven fent grans. Quan l’avi Contacontes se’l va menjar, els seus llavis van dibuixar un gran somriure, els ulls brillaven amb aquella llum màgica que il·lumina el cor dels qui creuen en la fantasia i així va recuperar la memòria. Des d’aleshores, les seves històries plenes d’éssers imaginaris, dones d’aigua, fades, follets, bruixes o bruixots, ens ajuden a construir un món millor.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

Ostres...I ara què faig?, per Montse Pujol

OSTRES... I ARA QUÈ FAIG?
-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara què faig?- va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.

- Ei!, mira, ja tenim el lladregot de caramels Bauma.

La Teresa allargà la mà per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.

- Bauma mira, potser és un follet! A tu et sembla un follet?

- Que pots parlar follet? que ens entens? Potser té nom... Com et dius?

En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar-lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.

- Druidi dic em -va dir tant alt com va poder i sense saber què passaria.

-L'anell perdut ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.

La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet, li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adéu amb la mà.

Montse Pujol
http://drapairedemots.blogspot.com.es/

La Nela i els colors, per M. Roser Algué Vendrells

LA NELA I ELS COLORS

Diuen que era un país on els els aliments no tenien color, tots eren transparents...La Nela, a l'hora dels menjars, s'avorria molt contemplant aquells plats plens de coses tristes. La gana se'n va anar a fer un tomb, i la nena , com que no menjava, es va quedar prima com un fideu. Però com que era molt espavilada, va començar a pensar com podria solucionar el problema.

A la Nela li agradava molt pintar i tenia una capsa amb tots els colors que us podeu imaginar i més...I un dia, de cop i volta, va tenir una idea: pintaria totes les coses de menjar!

Primer de tot es va vestir de xef i feia molta patxoca. Aleshores va agafar el color verd clar i va pintar l'enciam i l'escarola i amb el verd fosc, les olives; amb el color vermell, el tomàquet i el pebrot; el groc el va utilitzar pel blat de moro , el formatge i el rovell de l'ou. Després va agafar el marró fluix per pintar les anous. Quan va acabar s'ho va mirar molt satisfeta i amb tot plegat, va fer un bon plat d'amanida que era per llepar-se'n els dits...Fins i tot, la gana, va tornar ràpidament de fer el seu tomb i la Nela es va menjar molt contenta aquell plat tan alegre. I tothom li va copiar la idea i les hores de menjar, es van convertir en una festa.

M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/

El sopar dels avis, per Montse Pujol

EL SOPAR DELS AVIS

La Gina, avui, està molt enfeinada. vol preparar una sorpresa pels seus avis que arriben de viatge. S'ha passat una bona estona mirant llibres de cuina per trobar una recepta, però al final ha decidit que en prepararia una de collita pròpia. S'ha posat un davantal ben gran per no embrutar-se i s'ha rentat ben bé les mans.

De la nevera ha tret les olives i el formatge que ha tallat a daus.

- Apa! ara he d'anar a l'hort a buscar l'enciam, i els tomàquets cirera!

Els ha rentat ben nets i els ha posat damunt la taula. Llavors ha començat a barrejar els ingredients:

Primer, com a base, les fulles de l'enciam que ha tallat una mica. Després els tomàquets cirera, les olives i el formatge a daus. Però com que ha vist que quedava una mica apagada ha fet servir el seu enginy per posar-hi més color:

Ha tallat un cogombre, ha ratllat una pastanaga, i també hi ha posat remolatxa rallada. Però el seu secret per donar-li més color i un gust diferent ha estat afegir-hi unes maduixes i un plàtan tallat a rodanxes. I per amanir, sal i un rajolí de mel.

Què us sembla, els agradarà aquesta amanida als avis?

Montse Pujol

Feliç aniversari Bracets, per Montse Pujol

FELIÇ ANIVERSARI BRACETS!

Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, cavallets de mar...

En Bracets està tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-La felicitació de l'àvia ?
-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?
-Potser ...el regal lila de la mare....

Està tan enfeinat amb els regals que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i de
 l' esglai de poc no cau quan se li han entortillegat dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut!

Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?
 
Montse Pujol
 

La Filo, per M. Roser Algué Vendrells

LA FILO

La Filo és una "popeta", que viu feliç al fons d'un mar meravellós, on hi ha molts éssers marins per jugar.

Avui està molt contenta, perquè és el seu aniversari i han fet una gran festa aquàtica...

L'han nomenada reina del mar i li han posat una corona daurada. Ha tingut cinc regals i ara se'n va contenta cap a casa, perquè els obrirà quan hi arribi.

N'ha agafat un amb cada tentacle i encara li'n queden dos per donar-se impuls a l'aigua, i un per aguantar ben fort la corona, no sigui que algun peixet trapella, com aquest que se la mira, li fes caure...

Per molts anys Filo!!!

 

M. Roser Algué Vendrell

http://petitesesroser.blogspot.com.es/

El pop blau, per Miri4

EL POP BLAU

El Pop Blau era l’ajudant preferit del rei dels mars, Neptú. Com que tenia tants braços, acabava la feina en un moment: amb un braç escrivia els documents que li encarregava sa majestat, amb un altre li preparava el cafè, amb el tercer i el quart tocava el piano, amb el cinquè li col•locava la corona, amb el sisè netejava, amb el setè li feia un massatge si estava cansat i encara n’hi quedava un altre per a imprevistos... Era un pop molt amable i treballador, sempre estava content i sabia veure la part positiva de totes les coses. La seva fama va arribar molt lluny, tant que fins i tot els Reis Mags d’Orient el van nomenar ajudant especial i des d’aleshores la nit de Reis el Pop Blau es converteix en patge i s’encarrega de repartir regals a tots els animalons que viuen al fons del mar.

 

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com