10/2/11

L'ombra d'en Pol, per Bruixeta


L’OMBRA D’EN POL

Encara no tenia amics, feia pocs dies que la família s’havia traslladat a la nova casa. Sort en tenia d’en Duc, el seu gosset , amb ell sortia a passejar cada tarda.
En una d’aquestes passejades, en Pol, es va endur un gran ensurt. Darrera seu hi havia alguna cosa estranya, que el seguia i es movia de la mateixa manera que ell i en Duc. Feia exactament el mateix que ells feien. En passar per davant d’una paret va veure que aquella presència estranya es feia gran i de color negra i es reflectia a la paret. Va arrancar a córrer cap a casa. Va arribar-hi esbufegant i explicà a la mare el que li passava. La mare va esclatar a riure i seient al sofà, al costat del nen, li explicà que allò que tant l’espantava no era més que la seva ombra, qui sempre aniria amb ell i no l’abandonaria mai.
-És com un nou amic ? preguntà en Pol.
-Això mateix, és com un amic – va dir rient la mare.
Bruixeta

3 comentaris:

  1. Molt divertit! La veritat és que és molt curiós veure quan un nen petit descobreix la seva ombra...quina gràcia!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Quina gràcia! És divertit i educatiu també! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. Molt original tenir por de l'ombra!!

    ResponElimina