Tu coneixes el meu neguit,
sense paraules em fas companyia.
Jo t'acaricio agraït, i poc a poc
la por desapareix silenciosament.
http://fonsdarmari.blogspot.com/
Del "Diari 1918", de J.V. Foix.
Fa 7 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Preciós!
ResponEliminaMolt maco! Gràcies!
ResponEliminaQuina casualitat, un altre Roc!. I amb una companyia així, les pors desapareixen, és clar!. T'ha quedat molt bé.
ResponElimina