El caramel dels somnis, per Miri4

EL CARAMEL DELS SOMNIS

L’avi Contacontes perdia la memòria. Això preocupava molt als nens i nenes que anaven a escoltar-lo, fins que van decidir demanar ajuda. Van cridar el Follet Dolç que sovint els visitava quan imaginaven aventures. Ell va arribar de seguida, carregat amb un regal: era el caramel més especial que havia existit mai. Tot fet de somnis, amb aroma de fruites i embolicat amb una capa de pols d’estels. Era com un tresor que els follets repartien a aquelles persones que perdien la il·lusió a mida que s’anaven fent grans. Quan l’avi Contacontes se’l va menjar, els seus llavis van dibuixar un gran somriure, els ulls brillaven amb aquella llum màgica que il·lumina el cor dels qui creuen en la fantasia i així va recuperar la memòria. Des d’aleshores, les seves històries plenes d’éssers imaginaris, dones d’aigua, fades, follets, bruixes o bruixots, ens ajuden a construir un món millor.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

Ostres...I ara què faig?, per Montse Pujol

OSTRES... I ARA QUÈ FAIG?
-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara què faig?- va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.

- Ei!, mira, ja tenim el lladregot de caramels Bauma.

La Teresa allargà la mà per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.

- Bauma mira, potser és un follet! A tu et sembla un follet?

- Que pots parlar follet? que ens entens? Potser té nom... Com et dius?

En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar-lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.

- Druidi dic em -va dir tant alt com va poder i sense saber què passaria.

-L'anell perdut ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.

La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet, li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adéu amb la mà.

Montse Pujol
http://drapairedemots.blogspot.com.es/

La Nela i els colors, per M. Roser Algué Vendrells

LA NELA I ELS COLORS

Diuen que era un país on els els aliments no tenien color, tots eren transparents...La Nela, a l'hora dels menjars, s'avorria molt contemplant aquells plats plens de coses tristes. La gana se'n va anar a fer un tomb, i la nena , com que no menjava, es va quedar prima com un fideu. Però com que era molt espavilada, va començar a pensar com podria solucionar el problema.

A la Nela li agradava molt pintar i tenia una capsa amb tots els colors que us podeu imaginar i més...I un dia, de cop i volta, va tenir una idea: pintaria totes les coses de menjar!

Primer de tot es va vestir de xef i feia molta patxoca. Aleshores va agafar el color verd clar i va pintar l'enciam i l'escarola i amb el verd fosc, les olives; amb el color vermell, el tomàquet i el pebrot; el groc el va utilitzar pel blat de moro , el formatge i el rovell de l'ou. Després va agafar el marró fluix per pintar les anous. Quan va acabar s'ho va mirar molt satisfeta i amb tot plegat, va fer un bon plat d'amanida que era per llepar-se'n els dits...Fins i tot, la gana, va tornar ràpidament de fer el seu tomb i la Nela es va menjar molt contenta aquell plat tan alegre. I tothom li va copiar la idea i les hores de menjar, es van convertir en una festa.

M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/

El sopar dels avis, per Montse Pujol

EL SOPAR DELS AVIS

La Gina, avui, està molt enfeinada. vol preparar una sorpresa pels seus avis que arriben de viatge. S'ha passat una bona estona mirant llibres de cuina per trobar una recepta, però al final ha decidit que en prepararia una de collita pròpia. S'ha posat un davantal ben gran per no embrutar-se i s'ha rentat ben bé les mans.

De la nevera ha tret les olives i el formatge que ha tallat a daus.

- Apa! ara he d'anar a l'hort a buscar l'enciam, i els tomàquets cirera!

Els ha rentat ben nets i els ha posat damunt la taula. Llavors ha començat a barrejar els ingredients:

Primer, com a base, les fulles de l'enciam que ha tallat una mica. Després els tomàquets cirera, les olives i el formatge a daus. Però com que ha vist que quedava una mica apagada ha fet servir el seu enginy per posar-hi més color:

Ha tallat un cogombre, ha ratllat una pastanaga, i també hi ha posat remolatxa rallada. Però el seu secret per donar-li més color i un gust diferent ha estat afegir-hi unes maduixes i un plàtan tallat a rodanxes. I per amanir, sal i un rajolí de mel.

Què us sembla, els agradarà aquesta amanida als avis?

Montse Pujol

Feliç aniversari Bracets, per Montse Pujol

FELIÇ ANIVERSARI BRACETS!

Avui en Bracets, fa anys, tants com braços té, per això li han preparat una festa i han convidat a tots els amics que comparteixen amb ell el fons marí i que són molts: peixos, pops, estrelles de mar, cavallets de mar...

En Bracets està tant emocionat amb els regals que no sap pas quin obrir primer:

-La felicitació de l'àvia ?
-el paquet vermell de l'oncle "set peus"?
-Potser ...el regal lila de la mare....

Està tan enfeinat amb els regals que no ha vist com en Llunaverda se li acostava amb un espanta-velles i de
 l' esglai de poc no cau quan se li han entortillegat dos dels seus braços. Sort que s'ha pogut agafar la corona i no l'ha perdut!

Per cert: Ja sabeu quants anys fa, en Bracets avui?
 
Montse Pujol
 

La Filo, per M. Roser Algué Vendrells

LA FILO

La Filo és una "popeta", que viu feliç al fons d'un mar meravellós, on hi ha molts éssers marins per jugar.

Avui està molt contenta, perquè és el seu aniversari i han fet una gran festa aquàtica...

L'han nomenada reina del mar i li han posat una corona daurada. Ha tingut cinc regals i ara se'n va contenta cap a casa, perquè els obrirà quan hi arribi.

N'ha agafat un amb cada tentacle i encara li'n queden dos per donar-se impuls a l'aigua, i un per aguantar ben fort la corona, no sigui que algun peixet trapella, com aquest que se la mira, li fes caure...

Per molts anys Filo!!!

 

M. Roser Algué Vendrell

http://petitesesroser.blogspot.com.es/

El pop blau, per Miri4

EL POP BLAU

El Pop Blau era l’ajudant preferit del rei dels mars, Neptú. Com que tenia tants braços, acabava la feina en un moment: amb un braç escrivia els documents que li encarregava sa majestat, amb un altre li preparava el cafè, amb el tercer i el quart tocava el piano, amb el cinquè li col•locava la corona, amb el sisè netejava, amb el setè li feia un massatge si estava cansat i encara n’hi quedava un altre per a imprevistos... Era un pop molt amable i treballador, sempre estava content i sabia veure la part positiva de totes les coses. La seva fama va arribar molt lluny, tant que fins i tot els Reis Mags d’Orient el van nomenar ajudant especial i des d’aleshores la nit de Reis el Pop Blau es converteix en patge i s’encarrega de repartir regals a tots els animalons que viuen al fons del mar.

 

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

La Mini i la Piti, per Montse Pujol

LA MINI I LA PITI

La Mini i la Piti estaven distretes veient a la Teresa i la Bauma corrent pel jardí.

Mentre la seva millor amiga jugava amb el seu gos, la Mini intentava conversar amb la papallona que li feia pessigolles a la cama. I la Piti fins i tot volia ensenyar-li la flor que tenia a la mà i que li havia posat la Teresa mentre jugaven a que era el seu aniversari.

No estaven gens tristes perquè la Teresa les deixés allà sobre la gespa, una estoneta.

Ara que ja era primavera, s'estava tant bé prenent el sol !

 

Montse Pujol

La gran aventura d' en Bru, per Montse Pujol

LA GRAN AVENTURA D'EN BRU

Que dirà la mare, quan arribi a casa i no m’hi trobi? -pensava en Bru mentre intentava tornar al seu cau.

En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Perquè els ratolins són molt espavilats i de seguida van " a la seva". Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat el va portar fins al jardí de la Teresa, volia saber que era allò tan gran i flonjo que queia del cel.

Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trobar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dubtar gens en posar-se-la per damunt el cap, ja estava ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.
- Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.

Montse Pujol

El ratolinet Manelet, per M. Roser Algué Vendrells

EL RATOLINET MANELET

Hi havia una vegada un ratolinet que anava pel carrer tot solet i va trobar un botó gros i vermellet.

Va pensar que si hagués trobat un botonet petitet, el podria lluir al gerseiet, o se'l podria posar sobre el peuet...

Després de pensar molt, amb el seu caparronet, va dir:-Ja ho sé, me'l posaré per barret!

És va mirar al mirallet i semblava un senyoret amb aquell barret tan boniquet!
M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/
 

L'estrella lluminosa, per Susanna

L'ESTRELLA LLUMINOSA

La Beta i l’Àflix feien moltes coses des que es van conèixer i sabien que sempre comptarien amb l’altra. Els agradaven les mateixes coses: rodolar per terra, menjar amb les mans, dormir sense pijama o observar el cel. La cosa que més les unia, però, era una estrella que va caure del cel i elles van guardar amb molt de compte perquè ningú més la trobés.

Però un dia els van dir que havien de separar-se: els pares de la Beta havien trobat una feina molt important al planeta del costat. Primer van plorar molt, però després van decidir una cosa: la Beta s’emportaria l’estrella i al cap d’un any la llençaria ben fort perquè la pogués recollir l’Àflix, que se la tornaria a quedar un any més.

Mentrestant, aquí a La Terra, una nena es pregunta què deu ser aquella llum que veu passar cada any en una direcció.

Susanna

L'estel fugaç, per Jesús M. Tibau

L'ESTEL FUGAÇ

-Mira, Xusqui, un estel fugaç! Pots demanar un desig.
Xusqui no ho entén, perquè el desig més gran ja s'ha fet realitat: la companyia de la seva amiga. Però això no treu que, mentre el veu passar, remeni la cua.

Jesús M. Tibau

http://jmtibau.blogspot.com/
 

L' estrella viatgera, per Montse Pujol

L'ESTRELLA VIATGERA

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té el bosc molt a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'àvia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar perquè l'estrella el pogués sentir clarament.

Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.

- Mira Bauma, corre, pensa un desig!.

Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.

Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma pogués recuperar l'olfacte.

Montse Pujol

http://drapairedemots.blogspot.com.es/

Llum de purpurina, per Miri4

LLUM DE PURPURINA

Com cada nit, la Clara i en Brillant seuen a la gespa i miren els estels que fan companyia a la Lluna. Són tan bonics i semblen tan màgics! La màgia d’un estel és semblant a la de les fades i els follets del bosc, però només funciona per als qui creuen en ells. Tot d’una, apareix l’estel més ràpid i lluent que havien vist mai: l’estrella dels desitjos, escampant somnis d’amor i de pau amb la seva llum de purpurina.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

M'estimes o no m'estimes?, per Montse Pes

M'ESTIMES O NO M'ESTIMES?

Dius que m'estimes,
però se'm fa molt difícil de creure't,
quan penso que acabaré rostit a la cassola.
 
http://fonsdarmari.blogspot.com.es/
 

Difícil decisió, per Jesús M. Tibau

DIFÍCIL DECISIÓ

"Totes dues s'han posat belles per mi; totes dues són de preciosos colors; totes dues em somriuen. I jo tinc un gran problema que no sé com resoldre: quina és la guanyadora del concurs de Miss Flor 2012? Fer de jurat és més complicat del que imaginava", pensa el conill Salomó.

Jesús M. Tibau

http://jmtibau.blogspot.com/

El regne de les flors, per Miri4

EL REGNE DE LES FLORS

Temps era temps que a la Terra hi regnaven les flors. S’encarregaven d’omplir els paisatges de tots colors per tal de donar la benvinguda a l’època de primavera, quan la vida desperta. Alimentaven els petits insectes i deixaven anar una olor delicada que embolcallava l’aire i tots els éssers vivien feliços i tranquils. A l’època freda, les flors s’adormien i deixaven regnar els arbres.

Però un dia van arribar altres governants que volien sentir-se poderosos i van construir edificis, carreteres i places de ciment on no hi podia créixer cap planta. Les flors i els arbres van ser destronats, només els deixaren viure en boscos protegits i en alguns parcs i jardins.

Aquells governants no van ser mai feliços, però tots els qui cuidaven les flors o els arbres, van aprendre de la seva adaptabilitat i senzillesa, donaven sense demanar res a canvi i des d’aleshores saben viure amb esperança.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

On és el pètal?, per M.Roser Algué Vendrells

ON ÉS EL PÈTAL?

Els dos gira-sols aixequen el cap per donar la benvinguda a la primavera...Els dos són bonics però una mica diferents: un és daurat com un raig de sol de migdia, l'altre és ataronjat, com un cel de capvespre...

El petit conill, se'ls mira cada dia, quan surt a passejar pel prat florit: ara l'un ara l'altre i no sap quin li agrada més. Avui ha descobert que al de color de crepuscle, li falta un pètal. Segurament, alguna papallona, el deu haver collit per guardar-lo a la capsa dels records viatgers...

Mentrestant, ambdues flors, continuen donant voltes al redós de l'astre brillant, sense perdre'l de vista...el sol és la seva vida !!!

M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com.es/

La fada Fictícia, per Pilar

LA FADA FICTÍCIA

Com cada tarda, el temps s’aturà en sortir de classe. Els nens omplien carrers, places i parcs, mentre jugaven, parlaven i reien. Una vegada més van convocar a Fictícia, la fada, la més especial de totes les que tenien en la imaginació, la qual inventava somnis. Aquesta, no es va fer pregar i va triar formar part dels jocs de Foix, la nena ocell, la que somiava pilotar un dia una nau espacial i viatjar lluny...Fins a Venus! L’ajudà a fer-lo real en aquell moment. La nena amb els braços en creu va córrer alegrement sentint-se dins una nau i remuntà el vol. A vista d'ocell va veure que els seus amics es convertien en punts molt petits i es meravellà del paisatge fet amb trossets de formes i colors. Joguinejà amb un núvol que li va sortir a l’encontre i va aconseguir que plogués en travessar-lo. Les rialles ompliren el seu somni.

Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/

Un coet especial, per Montse Pujol

UN COET ESPECIAL

Quin somni més bonic, mare, les estrelles eren lluents com els llums de nadal , la lluna tan propera com el fanal de la plaça i tot,tot ho tenia a l'abast de la mà. Tant sols havia d'obrir la porta i podia jugar a bitlles amb els estels, i lliscar per la cua dels cometes com si fossin tobogans. I és que amb la meva nau, mare aquesta nit, tots us heu fet petits, petits... i la terra s'ha convertit en un estel com tants i tants n'hi ha. Però això sí, mare, era el més bonic de tots.

Montse Pujol

DRAPAIRE DE MOTS