Perill, per Carme Rosanas

EL PERILL

- Mare! les carreteres són perilloses?
- Sí que en són, molt! Passen els cotxes molt de pressa i et poden atropellar.
En Guillem, se n'anava a jugar amb els seus cotxes de joguina i els feia córrer per l'estora. El seu brrrrrm, brrrrrrm, mancava de convenciment.
- Mare i si és una carretera que només hi passi un cotxe també és perillosa?
- Guillem, no hi ha carreteres que només hi passi un cotxe.
- Sí que n'hi ha!
- Ah! Sí? - va dir la mare seguint-li el joc - així no deu ser gaire perillosa, però jo no les conec...
- Si vols te l'ensenyaré.
- D'acord.
Al cap d'una estona de silenci.
- Mare, vine, veus aquesta carretera? Només hi passa el meu cotxe. I el Brrrrrm, brrrrrm, ara havia agafat molta força!

Autora: Carme Rosanas

http://carmerosanas.blogspot.com/

Penyora, per Carme Rosanas

PENYORA

Em van dir que per recuperar la meva penyora, (una bosseta vermella on hi guardava gomes del cabell i diademes, que havia hagut de donar quan vaig perdre el meu torn en el joc) havia d'estar 30 segons sobre la reixa, sense que se m'aixequessin les faldilles. Deien que havia de trobar la manera d'aguantar-les perquè no volessin.
I això era impossible, em faltaven mans, si no volava per davant volava per darrere o pels costats... ja veia que m'ho posaven difícil per quedar-se amb la meva bossa.
Però de cop se'm va acudir... "una diadema per salvar les diademes": em vaig treure la diadema elàstica que portava al cap i vaig fer passar els dos peus per dins la diadema i me la vaig posar a l'alçada de les cuixes per sobre les faldilles. Em quedava ben tibant.
Em vaig posar sobre la reixa i vaig recuperar la penyora!

Carme Rosanas

Que em vola el vestit!, per Sílvia Maestro

QUE EM VOLA EL VESTIT!

La Mariona és bufona i enjogassada, simpàtica i molt divertida! Però sobretot és molt, molt curiosa, moltíssim! Li agrada posar el nas a tot arreu, espiar a la seva germana gran mentre es vesteix, amagar-se darrera les cortines del menjador per escoltar converses dels papis...Aquesta tarda ha sortit un momentet al carrer per dur-li a l’àvia el tiquet de la compra que ha fet la mare. L’àvia és tossuda i guarda els tiquets com un tresor, els mira i remira mil cops per assegurar-se que no l’han estafat! La Mariona s’ha aturat, un requadre enorme amb mil quadradets a terra li ha cridat l’atenció...què deu haver-hi aquí a sota? A veure...S’hi ha posat al damunt i :
-Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Que em vola el vestiiiiiiiiiiiiiiiiiit!- ha cridat mentre l’aguantava ben fort amb les dues mans i somreia pel pessigolleig que li feia aquella “ventolera” inesperada. Quin ensurt! Quan ha aconseguit refer-se’n: -I el tiquet de l’àvia? Haurà volat també...

Sílvia Maestro

La reixa traidora, per Anton Fortuño

LA REIXA TRAIDORA

A la menuda Tamara l ‘envia la iaia a comprar.. Una botiga que sembla un supermercat ... ...
Anava pel carrer mirant no perdre el monederet per poder pagar. Com que ja sap contar, ha comprovat les monedes que porta. En té prou pel panet i brioix....?
Se’ls posa a la ma i com entesa conta ...Una corrent d’aire que pujava peus i cames amunt l’ha distret . Vol aguantar la faldilla que s’estava convertint en un paraigües... S’ha trobat amb les mans buides en un no res.
L’aire aguantava el vestit. En un cop de vista ha comprovat que les monedes s’aguantaven en el teixit i que si sortia de la reixa, qui sap si tindria sort per salvar-les
Ha collit fort i ha fet un salt. SÍ, les monedes redolaven fora. Ha sospirat ... Menjaria el seu panet ... Acompliria amb la iaia, tindria brioix per la llet.

http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

S'avorria, per Carme Rosanas

S'AVORRIA...

L'Emma era una gran dibuixant, pels seus 7 anys acabats de fer, feia uns dibuixos molt divertits i preciosos.
A més a més era un nena tranquil·la, que passava les hores jugant tranquil·lament o asseguda llegint o dibuixant i pintant.
Malgrat això la seva mare estava preocupada. Tots els dibuixos de la seva filla representaven situacions estranyes que ella no havia conegut mai. D'on dimonis podia treure l'Emma aquelles idees, aquelles entremaliadures que ni feia ni se li acudien mai?
La mare insistia que dibuixés altres coses i ella deia que no, que volia dibuixar trapelleries.
Quan la seva mare li va preguntar, per què, l'Emma una mica avergonyida va contestar:
- Mare, em dibuixo tal com m'agradaria ser: divertida, esbojarrada i entremaliada... i no tant bona nena i avorrida!

Autora: Carme Rosanas
http://carmerosanas.blogspot.com/

Clonc!, per Eva Albiol

CLONC!

―Que no i que no!
No pensava fer-ne cas! Sempre estaven igual: açò no ho faces, allò no ho digues, ací no vages... Els grans es passaven vint-i-quatre hores al dia donant instruccions, que avorrits!
Però aquell dia Jana va decidir que ja n’hi havia prou: faria el que li donaria la gana! Per exemple, si volia saltar damunt del sofà, saltaria i ja està.
―I no m’aturareu! Saltaré i saltaré i salt... clonc!
(Es veu que el sostre era una mica sord i no havia sentit que ningú no podia aturar-la...).
-- De llegums i moniatos, no te'n fies, que fan flatos.

Una gran idea, per Berta Pi

UNA GRAN IDEA

Li va venir la gran idea mentre escoltava els seus pares parlant des de la seva habitació.
Aquell dia l'Eulàlia, s'havia posat els patins per casa i havia ratllat tot el parquet.
Els pares la van renyar una mica, però no gaire.
Deien que estava massa estona sola i que sort que era una bona nena, que no feia mai cap disbarat.
Deien que si començava a fer disbarats haurien de buscar algú que estigués amb ella.
L'endemà, l'Eulàlia, es va tornar a posar els patins i a destrossar tot el que va poder: sofà, terra, coixins i quadres de la paret. Ja estava tipa de ser nena-clau que sempre arribava a casa la primera i que estava sola ben bé un parell d'hores o més, cada dia.

Berta Pi , del bloc http://besades.blogspot.com/