La Roseta pintora, per Sílvia Maestro

LA ROSETA PINTORA

Aquella tarda de diumenge, la Roseta estava molt avorrida.
- Què puc fer? es preguntava. Ja ho sé! Em convertiré en pintora per una estona...
Ja s’havia fet una mica gran i havia decidit que ja no volia anar vestida sempre de color rosa amb els llacets també del mateix color de princesa.
Va agafar el pot de pintura de color blau i el de color vermell. Pinzellada amunt, pinzellada avall, fins que el rosa del vestit va quedar ben amagat sota del blau. I ara un toc de vermell: una taca per aquí, una altra per allà...Perfecte!
M’agrada com està quedant! Segur que quan la mare em vegi es pensarà que és un vestit nou...S’endurà una bona sorpresa...!

Sílvia Maestro Puig

Somiant la realitat, per Berta Pi

SOMIANT LA REALITAT

L’Ignasi estava convençut que podia dibuixar allò que volia que passés i que ell podia inventar-se la vida que volia a través dels seus dibuixos. Ningú se’l creia. Els amics se’n reien d’ell i els seus pares li deien que dibuixava molt bé, però que la vida era com era i no com ell la imaginava.
Però s’entestava a dibuixar el vaixell que volia agafar per anar-se’n de viatge a terres llunyanes i dibuixava el tigre de qui volia fer-se amic, i els peixos que veuria fent submarinisme per mars exòtics... què li havien d’explicar tots els altres que no sabien res de els seves experiències?
Ell sabia que després de dibuixar mussols, mussolets i mussolassos, finalment, ell, el seu amic mussol s’havia presentat a la seva finestra.
L’Ignasi continuava, convençut, dibuixant i somiant la vida.

Autora: Berta Pi, del bloc http://besades.blogspot.com/

Roger el mussol tafaner, per Cullereta

ROGER, EL MUSSOL TAFANER

Roger, el mussol, estava cansat de la seva trista vida nocturna.
“És una llauna dormir durant tot el dia i despertar només quan els humans ja s’han adormit...”
La seva mare, que molt bé l’aconsellava, un dia li va recomanar : “Roger ets un mussol i nosaltres només podem volar a la nit, però treu-ne profit, la nit també té el seu encant...”
-Quin encant ? pensava en Roger, -anar de branca en branca despertant als altres ocells?
Un dia va veure una llum que sortia de la finestra d’una casa i s’hi va acostar.
Allí estava el Pere fent un dibuix... En Roger es va quedar sorprès dels molts colors que treien aquells pals de fusta i cada nit visitava el seu amic per veure quin dibuix li regalava.
D’aquesta manera en Roger, el mussol tafaner, va descobrir com alegrar la seva vida nocturna tafanejant les històries dels humans.

Autora: Cullereta, http://plateretsicassoletes.blogspot.com/

El mussol presumit, per Carme Rosanas

EL MUSSOL PRESUMIT

- Uuuuuuuuuuuuuuuuuu!
En David aixeca el cap
- Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
- Què vols entrar?
Ràpidament en David obre i el deixa entrar. El mussol es posa damunt del llum de sobretaula agafat al braç metàl·lic i es queda allà quiet. En David li porta una mica de pernil dolç i el mussol se'l menja i torna a quedar-se en el seu lloc altra vegada. En David està content.
Se'l mira tant, que tot de cop comença a dibuixar-lo, li queda preciós. El mussol baixa del llum i comença a picar el vidre amb el bec.
- Què vols marxar?
El mussol pica més.
- Ja t'obro, no pateixis.
- Mare, ha vingut un mussol que volia que el dibuixés i quan he acabat se n'ha anat.
- Sí que t'ha quedat bonic! Molt bon dibuix! Però David quina imaginació que tens! com vols que el mussol vulgui que el dibuixis?

Autora: Carme Rosanas

http://www.carmerosanas.blogspot.com/

Dibuixant de manga, per Anton Fortuño

DIBUIXANT DE MANGA

El Pau és el menut de casa. Sols té cinc anys. Avui no ha anat al cole, està constipadet. L’han deixat amb el avis. Se’ls estima molt. Mana més que el gat.

S’ha posat a la taula de sa cosina gran i ha començat a dibuixar.
No l’hi fa falta res, Primer ha volgut fer a l’avi. Quan l’ha tingut fet...
- Mira iaia... El penjo a la nevera... Oi que és l’avi? Allí es veurà quan vingui
- Molt bonic.... es posarà content l’avi.
- Jo vull aquests llibres de la teta...Me’ls deixes? Aquí n’aprendré com ella. Que ella en sap molt
- No, això no... Que si els taques...La teta s’ho prendrà malament.
- Es que jo vull ser com ella.
- Com ella ?
- Si, quan sigui gran vull ser dibuixant de Manga.... I si tu no em deixes els seus llibres com n’aprendré?

http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

Seré pilot, per Marta Pérez Sierra

SERÉ PILOT

En Dani té moltes ganes que arribi divendres al vespre i el seu pare el vingui a buscar, com fa cada quinze dies. Li ha promès anar al circuit de Montmeló, a una carrera de Fórmula 1. Només és dimarts i en Dani corre per casa amb un casc al cap, de bicicleta, però ja fa el fet, i uns patins als peus, passadís amunt, passadís avall: vroooooooooom. Si s’atura és per parlar de cotxes, revolts, marques i quilòmetres per hora. La iaia, que té cura d’ell, no suporta el terrabastall.
- Seré pilot, iaia!
- Amb aquest cotxe? –La iaia li ensenya el seu cotxe preferit:– Dibuixa la pista i ensenya’m com s’ho fan els pilots, vols?
I així, a poc a poc, sobre el paper, en Dani, s’imagina pilotant el seu cotxe per les corbes del circuit tot fent el millor temps.

Marta Pérez Sierra

www.martaperezsierra.com

Els dos col.legues, per Anton Fortuño

ELS DOS COL·LEGUES

El Juan i el Pau, menuts de cinc anys, són carn i ungla. La Senyo, els diu els col·legues.
Avui el Juan no ha anat a l’escola. Està malaltó. Té febre. No podran jugar junts els dos col·legues.
El Pau s’ha muntat damunt la taula la seva faràndula per distreure’s, però no jugava a gust.
Sap per pròpia experiència que al col·lega el metge li receptarà el mateix que a ell quan va estar malaltó.
En el poble,petit, no hi ha farmàcia...
- Que faràs, avui, sense el Juan – li ha dit la mare al retorn de l’escola.
- Colliré el cotxe i aniré a buscar-li el medicament perquè es curi aviat. I si convé el portaré a l’hospital perquè el posin bé de pressa.
La mare s’ha posat a riure.
Ell ha engegat el cotxe i a fer el que deu per el seu estimat col·lega.
..................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas