La seva pròpia ombra, per Cristina Domínguez Fernández

LA SEVA PRÒPIA OMBRA

L'Andreu sortia cada tarda a passejar el seu gos. Feliços recorrien places i parcs. Una tarda, l'Andreu va mirar cap a la paret i va sentir por en veure una figura gran d'un nen amb un gos. Per la seva ment van passar monstres i bruixes i, tot tremolant, va agafar en braços el seu gosset i va córrer a veure a la seva mare. La mare la va acaronar i li va explicra que allò que ell havia vist era la seva pròpia ombra. El nen va començar a riure content, perquè ara sortiria i fins i tot, jugaria amb els dibuixos que ell i el seu gos feien a la paret.

Cristina Domínguez Fernández

Na Laia Somiatruites, per Ventafocs

NA LAIA SOMIATRUITES

Na Laia no se n’adonava i tornava al seu gronxador preferit. El seu cor es movia al ritme del seu somni i s'abstreia de tot el que l’envoltava.
Li passava als llocs més insospitats. De cop i volta, es quedava immòbil, encisada amb els seus pensaments i amb un somriure dibuixat als llavis. De tant en quant obria i tancava els ulls o amollava un sospir profund que la solia delatar.
No hi mancaven les roselles, la seva flor preferida. Eren vermelles, com les seves galtes i els seus pètals delicats es movien al compàs del gronxador.
Tampoc es deixava les abelles, pensava que donaven més versemblança al seu somni. És el meu somni! Es deia algun cop, com donant-se permís per somiar el què volgués.
De sobte va dir en veu alta: Tres-centes quaranta-quatre! I es sentí una bona riallada.
He dit set per set!
Estava comptant estrelles…

Ventafocs

http://ventafocs-interessant.blogspot.com/

Xiqueta sempre, per Jesús M. Tibau

XIQUETA SEMPRE


L'aire que em peta a la cara, que em fa pessigolles, que em porta olor de flors, que em fa sentir una xiqueta per dintre i, n'estic segura, també per fora. Ja he oblidat que ahir vaig fer cinquanta anys.


Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com
http://iuncopdevent.blogspot.com

Un dia sí, per Eva Albiol

UN DIA SÍ

-Aquest gronxador és una passada, puja molt més alt que els altres! -va dir Neus.
-Ja ho crec!
-Saps què? M’agradaria tindre un gronxador que pugés tan alt tan alt que arribaria fins al cel... I a tu, Fàtima?
-A mi no.
-Per què? -va preguntar Neus estranyada.
-Per què... si pugem tan alt no podrem veure les flors, ni les abelles, ni els pardals, ni un munt de coses boniques. Quin rotllo, no? Núvols i núvols i núvols! Seria avorridíssim!
Fàtima va seguir gronxant-se en silenci mentre Neus esperava el seu torn. Al cap d’una estoneta s’ho havia repensat:
-Tens raó. Potser un dia sí que estaria bé pujar al cel. Però només un dia!
Neus va somriure. Al final, d’alguna manera, sempre es posaven d’acord.

Eva Albiol
www.salinasagace.blogspot.com

La primera nit de primavera, per Carles Campomar

LA PRIMERA NIT DE PRIMAVERA

Feia temps que aquell gronxador no sentia els somriures dels nens del poble.
El gronxador estava despintat i a la tristor del gronxador abandonat només li donava alegria el camp de roselles vermelles que cada primavera neixien en el poble abandonat.
Però en una d’aquelles nits de primavera on els estels fan de llumins del vell gronxador, les roselles que encara no havien obert els pètals, com cada any, ho van fer aquella nit, i de dintre de cada rosella va sortir una nena. Entre totes van aconseguir tornar a fer moure el vell gronxador.

Van estar tota la nit jugant sense parar, fins que el sol va treure el cap darrera les muntanyes, i les nenes van desaparèixer com per art de màgia.
I ara cada any la primera nit de primavera surten nenes de dintre les roselles per jugar amb el trist gronxador.

Carles Campomar

Balanceo, por La Marca Amarilla

BALANCEO

Un anochecer, las abejas comentaban con las amapolas que a la niña Jimena le gustaba mucho balancearse en el columpio para acercarse todo lo posible a las estrellas. “Se olvida de nosotras, como ya estamos muy cerca de ella…” dijo afligida Trapella, la abeja más pequeña de todas. “Es que la niña Jimena quiere conocer todo lo bello… Tiene un corazón tan grande, tiene tantos amigos y quiere hacer tantos más, que le es imposible compartir su vida con todos. Por eso es muy importante saber estar un momentito con todos los amigos sin olvidarse de ninguno, y que éstos noten que les quieres mucho… ¿Tú notas que Jimena te quiere, Trapella?” preguntó Lindísima, la amapola más lista de todas. “Sí” contestó la pequeña abeja -ya reconfortada- con una gran sonrisa.

La Marca Amarilla

La nit en calma, per Marc Moreno

LA NIT EN CALMA

Van sentir soroll i l’ocell va decidir sortir del niu per comprovar si aquell xivarri obeïa a un possible perill. Un parell d’abelles van rebre el mateix encàrrec de part de l’abella reina: assegurar-se que aquells riures que s’escoltaven ara aquí, ara allà, ara aquí un altre cop i ara se’n tornaven a allunyar, podien esdevenir una amenaça. Quan l’ocell va mirar cap a baix i les abelles cap a dalt, les seves mirades es van creuar en un punt mig, mentre la nena es gronxava alegrement i inofensiva. Gaudint d’aquell instant màgic a la natura que t’obsequia la lluna, els estels i les flors en el silenci de la nit en calma. Un tast del que el Món pot oferir. Aleshores tots tres van respirar tranquils. No seria aquella nena, encara, cap perill per a la seva supervivència.

Marc Moreno