26/5/11

La merienda, por La Marca Amarilla



LA MERIENDA

- ¡¡Ey Julia, estás embobada con la lectura!!
- ¿Cómo?
- ¡Pues que mientras lees apoyada en el árbol, un elefante te está intentando quitar la merienda!
- … Claro, claro… Un elefante. Será el mismo que se balancea sobre la tela de una araña.
- ¡Qué siiii! ¡Ahora! Detrás de ti, míralo ahí, agazapado…
- Jajaja… Vale, vale. No soy tan ingenua para caer en la bromita…
- Pero… ¡Julia!
- Anda, déjame leer mi libro de “Els contes divers”. Después merendaré…
- Jo, te lo dije… (Pues no se qué merendarás…)


La Marca Amarilla

L'elefant tafaner, per Carme Rosanas



L'ELEFANT TAFANER


No s’ho creia ningú, però al bosc, prop de casa, hi vivia un elefant. Era un elefant divertit i graciós. No es deixava veure gaire i com més li volies dir coses i acostar-te ell més s’amagava.

Però la Rut va trobar una bona manera, en comptes de cridar-lo, d’oferir-li l’entrepà i de fer-li magarrufes perquè vingués, va decidir fer veure que no li importava gens. I dissimuladament li posava un entrepà com si fos el seu. El seu, prou que se l’havia menjat feia estona! I no se’l mirava. L’elefant s’acostava gairebé arrossegant-se per robar-li l’entrepà. Li costaria molt temps entendre que l’entrepà era per ell? La Rut esclafia a riure quan veia que ja l’havia aconseguit.

No us ho creieu? Veniu demà a l’hora de berenar, però porteu un llibre si us plau!


Carme Rosanas

24/5/11

L'elefant caçador, per Miri4



L’ELEFANT CAÇADOR

Sempre havia volgut aprendre a caçar, com feien les lleones. Primer, s’ajupien sense fer fressa, avançaven sigil·losament cap a la presa, a poc a poc i sense fer gens de soroll ni moviment brusc que pogués revelar la seva presència. Aleshores, de cop i volta es llençaven contra l’objectiu i se l’enduien per compartir-lo amb la manada...

Ah, no!, fer de lleona era massa difícil i arriscat per a un elefant , no pensava compartir aquell berenar amb ningú. Les hores que s’havia passat fent l’exercici d’ajupir-se i avançar dissimuladament per tal d’aconseguir un petit entrepà de mantega de cacauets...mmmmmmm quina oloreta!, se li feia la boca aigua... Aquell era el moment. Au, vinga!, amb decisió!: a la una, a les dues, a les tres! allarga una mica la trompa... Nyam! Què bo!...Ostres! ara retirada... calma, sense fer soroll, a poc a poc...enrere... No l’ha vist, la petita segueix llegint.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com

23/5/11

Sentimientos grabados, por La Marca Amarilla



SENTIMIENTOS GRABADOS


El papá de la niña Jimena trabajaba fuera de la ciudad y viajaba mucho, por lo que pasaba varios días fuera de casa. Jimena le echaba de menos y cuando empezaron las ausencias lloraba muchas noches.
Entonces fue cuando papá comenzó a grabar cuentos narrados con su propia voz, canciones que cantaba con más ilusión que talento mientras desafinaba la guitarra, y cualquier ocurrencia, chiste, adivinanza y trabalenguas que se le ocurriese. Pero, sobre todo, en la grabación le decía que la quería mucho y que deseaba que los días que quedaban para poder verse pasaran más alegres y amenos escuchando su voz.
La niña Jimena ponía muchas veces la grabación en el mp3 y por sus grandes auriculares notaba como la felicidad invadía su vida.


La Marca Amarilla

17/5/11

Mentre tanco els ulls, per Jesús M. Tibau



MENTRE TANCO ELS ULLS


Mentre tanco els ulls les notes juguen, les imatges ballen, se sacsegen els cabells i es mouen els peus. I la vida es fa més tova, damunt del coixí que invento.


Jesús M. Tibau
www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com
http://www.facebook.com/jesusm.tibau
http://iuncopdevent.blogspot.com

Dolç oblit, per Roser Caño Valls

DOLÇ OBLIT

Un vespre la Belle va sentir una música que entrava per la finestra de la seva cambra, i aleshores aquelles notes se la van endur cap una altra casa, més petita i a un altre barri. Aquell era un barri ple de nens i nenes jugant a bales, a fet i amagar... Aleshores, va veure a una nena d'uns cinc anys, que ella coneixia bé, que jugava a saltar a corda amb dues nenes més. La Belle va sentir una veu que la cridava i que la despertava del seu dolç oblit i va començar a tararejar la cançó que sempre cantaven quan jugaven a saltar a corda.


Roser Caño Valls
http://rcanovalls.blogspot.com

15/5/11

Vitamina musical, per Miri4

Vitamina musical

La Joana gaudia d’una salut de ferro, i molts es preguntaven com podia estar tan bé algú amb aquella aparença de fragilitat. Tenia un secret. El somriure li il·luminava la cara i explicava que tenia unes vitamines molt especials que l’enfortien per dins i per fora, i que l’ajudaven a sentir-se millor tant si tenia necessitat de plorar com si tenia ganes de riure, si havia de mostrar-se més forta i valenta o si precisava d’uns moments de calma. Però no es venien a les farmàcies ni les receptava cap metge. Molts no li feien cas però la Joana, amb els seus auriculars, escoltava melodies que alimentaven el seu esperit amb la vitamina musical. Així havia après a expressar les seves emocions i sentiments, i li era més fàcil arribar a comprendre tot allò que l’envoltava. La música la feia feliç i l’ajudava a viure amb més intensitat.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com