26/5/11

En Pitus, per Bruixeta




EN PITUS

M’agrada anar a llegir asseguda sota el desmai que tenim al jardí. M'hi puc passar hores i hores llegint contes. A en Pitus també l’hi agrada aquest racó del jardí i sempre ve amb mi. Es posa darrera meu i mira els dibuixos del conte que tinc a les mans, a vegades també mira l'entrepà que tinc per berenar i no sé pas què és el que li agrada més, però estic gairebé segura que és el berenar.
En Pitus no sap llegir, però diuen que els elefants son animals molt llestos i segur que ben aviat n’aprèn. Això si! primer ha d'aprendre a deixar la trompa lluny del meu entrepà.


Bruixeta
http://elcaudelabruixa.blogspot.com/

Al país de les meravelles, per Roser Caño Valls





AL PAÍS DE LES MERAVELLES

Havia arribat la primavera, i feia tan bon temps que a l'Ariadna li va venir de gust sortir al bosc, i seure davant del roure més bell per llegir el seu llibre preferit: Alícia al país de les meravelles. Mentre llegia, al seu costat tenia l'entrepà que li havia preparat la seva mare per fer un mos entre pàgina i pàgina, i de cop i volta un espiral se la va endur, i es va veure dins del país de les meravelles, ella i l'elefant que volia cruspir-se l'entrepà. Així que l'Ariadna es va convertir en l'Alícia, i l'elefant en el conill blanc amb rellotge, i tant l'un com l'altre es van posar en el seu paper, ella es va posar a perseguir al conill-elefant i ell corria amb pressa a tot arreu. I quan la mare va cridar l'Ariadna, tots dos es trobaven davant del roure, ella llegint i ell intentant cruspir-se l'entrepà, i de tant en tant també feia una ullada el llibre que el trobava d'allò més interessant.
http://rcanovalls.blogspot.com/2011/05/un-bloc-dels-contes-divers-al-pais-de.html

La merienda, por La Marca Amarilla



LA MERIENDA

- ¡¡Ey Julia, estás embobada con la lectura!!
- ¿Cómo?
- ¡Pues que mientras lees apoyada en el árbol, un elefante te está intentando quitar la merienda!
- … Claro, claro… Un elefante. Será el mismo que se balancea sobre la tela de una araña.
- ¡Qué siiii! ¡Ahora! Detrás de ti, míralo ahí, agazapado…
- Jajaja… Vale, vale. No soy tan ingenua para caer en la bromita…
- Pero… ¡Julia!
- Anda, déjame leer mi libro de “Els contes divers”. Después merendaré…
- Jo, te lo dije… (Pues no se qué merendarás…)


La Marca Amarilla

L'elefant tafaner, per Carme Rosanas



L'ELEFANT TAFANER


No s’ho creia ningú, però al bosc, prop de casa, hi vivia un elefant. Era un elefant divertit i graciós. No es deixava veure gaire i com més li volies dir coses i acostar-te ell més s’amagava.

Però la Rut va trobar una bona manera, en comptes de cridar-lo, d’oferir-li l’entrepà i de fer-li magarrufes perquè vingués, va decidir fer veure que no li importava gens. I dissimuladament li posava un entrepà com si fos el seu. El seu, prou que se l’havia menjat feia estona! I no se’l mirava. L’elefant s’acostava gairebé arrossegant-se per robar-li l’entrepà. Li costaria molt temps entendre que l’entrepà era per ell? La Rut esclafia a riure quan veia que ja l’havia aconseguit.

No us ho creieu? Veniu demà a l’hora de berenar, però porteu un llibre si us plau!


Carme Rosanas

24/5/11

L'elefant caçador, per Miri4



L’ELEFANT CAÇADOR

Sempre havia volgut aprendre a caçar, com feien les lleones. Primer, s’ajupien sense fer fressa, avançaven sigil·losament cap a la presa, a poc a poc i sense fer gens de soroll ni moviment brusc que pogués revelar la seva presència. Aleshores, de cop i volta es llençaven contra l’objectiu i se l’enduien per compartir-lo amb la manada...

Ah, no!, fer de lleona era massa difícil i arriscat per a un elefant , no pensava compartir aquell berenar amb ningú. Les hores que s’havia passat fent l’exercici d’ajupir-se i avançar dissimuladament per tal d’aconseguir un petit entrepà de mantega de cacauets...mmmmmmm quina oloreta!, se li feia la boca aigua... Aquell era el moment. Au, vinga!, amb decisió!: a la una, a les dues, a les tres! allarga una mica la trompa... Nyam! Què bo!...Ostres! ara retirada... calma, sense fer soroll, a poc a poc...enrere... No l’ha vist, la petita segueix llegint.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com

23/5/11

Sentimientos grabados, por La Marca Amarilla



SENTIMIENTOS GRABADOS


El papá de la niña Jimena trabajaba fuera de la ciudad y viajaba mucho, por lo que pasaba varios días fuera de casa. Jimena le echaba de menos y cuando empezaron las ausencias lloraba muchas noches.
Entonces fue cuando papá comenzó a grabar cuentos narrados con su propia voz, canciones que cantaba con más ilusión que talento mientras desafinaba la guitarra, y cualquier ocurrencia, chiste, adivinanza y trabalenguas que se le ocurriese. Pero, sobre todo, en la grabación le decía que la quería mucho y que deseaba que los días que quedaban para poder verse pasaran más alegres y amenos escuchando su voz.
La niña Jimena ponía muchas veces la grabación en el mp3 y por sus grandes auriculares notaba como la felicidad invadía su vida.


La Marca Amarilla

17/5/11

Mentre tanco els ulls, per Jesús M. Tibau



MENTRE TANCO ELS ULLS


Mentre tanco els ulls les notes juguen, les imatges ballen, se sacsegen els cabells i es mouen els peus. I la vida es fa més tova, damunt del coixí que invento.


Jesús M. Tibau
www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com
http://www.facebook.com/jesusm.tibau
http://iuncopdevent.blogspot.com