22/6/11

Especial, per Miri4



ESPECIAL ...

Una vegada vaig tenir un gosset molt especial
Si,si, especial perquè sabia somriure.
Especial perquè quan jo arribava, venia el primer a donar-me la benvinguda.
Especial perquè sempre em defensava quan creia que jo estava en perill.
Especial perquè passés el què passés, em feia costat.
Especial perquè es va tornar vegetarià només perquè jo mengés verdures.
Especial perquè era entusiasta.
Especial perquè podia comptar amb ell.
Especial perquè mentre jo dormia, ell vigilava.
Especial perquè era el meu amic sense demanar res a canvi.
Especial perquè si tenia un mal dia, m’acompanyava i em feia sentir bé.
Especial, perquè m’escoltava quan li explicava els meus problemes, encara que no entengués ni la meitat del què li deia.
Especial perquè era diferent i no importava.
Especial, si. El meu gos sempre va ser molt especial!


Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

10/6/11

Elliot, por La Marca Amarilla


ELLIOT


Sí, es cierto que me lo paso muy bien con mi bicicleta roja. Me gusta mucho y más ahora que he quitado la horrorosa cesta que papá se empeñó en colocarle en el manillar, cuando me la regaló. Lo próximo que haré será borrarle el nombre de “Elliot”, que venía pintado con letras blancas en el tubo superior: a papá le recordaba no se qué niño… Me gusta mucho mi bicicleta a pesar de que papá diga que es mágica, que puedo llegar a volar subido en ella y pasar delante de una gran luna llena ¡Incluso, que puedo llevar extraterrestres para ayudarles a volver a su planeta! Sí, es cierto que me lo paso muy bien con mi bicicleta roja pero, definitivamente, a papá se la va la olla…
La Marca Amarilla

2/6/11

L'estrella de l'avi, per Bruixeta





L’ESTRELLA DE L'AVI

Feia dies que els pares i els oncles estaven tristos, es pensaven que jo no me n'adonava, però sí que ho faig. Parlaven en veu baixa i quan m’acostava canviaven de conversa. Al final la mare m’ho ha explicat, l’avi es va posar malalt i al varen dur a l’hospital, però estava molt malaltet i no ho ha pogut superar. No entenc molt bé el que la mare em vol dir, però ja preguntaré quan la vegi menys trista. El que sí pregunto és quan veuré l’avi i la mare somriu dolçament i m’explica que l’avi és al cel, que si per la nit miro el cel veuré a l’avi, ara l’avi és una estrelleta que ens mira des del cel.

Bruixeta
http://elcaudelabruixa.blogspot.com/

31/5/11

Estrella perdida, por La Marca Amarilla




ESTRELLA PERDIDA


Aquella noche, la triste niña Jimena llevaba unos minutos contemplando las estrellas junto a su perrita “Viki” cuando habló por primera vez en todo el día:
- ¿Cuál de las estrellas crees que puede ser la Yaya Lolita?


La Marca Amarilla

El color de les estrelles, per Eva Albiol



EL COLOR DE LES ESTRELLES


-Com és que totes les estrelles del cel tenen el mateix color?
-Què vols dir?
-Les estrelles de la mar són roges, grogues, blaves... I les del cel no, sempre blanques.
Misse es va quedar pensant. Anna sempre li posava qüestions que... En fi, ell només era una mascota! Què en sabia ell, de les estrelles?
Però Anna feia bé de preguntar-li, perquè a Misse, a cop de pensar, al final li venien bones idees al caparrot pelut.
-Potser és per això que baixen.
-Baixen? -Anna no ho entenia.
-És clar. Les estrelles s’avorreixen d’estar al cel. Al cel tot és sempre igual, monòton. No hi ha aventures perquè viuen massa amunt. En canvi a la mar es poden disfressar, jugar, nadar...
Anna no acabava de veure-ho clar. Misse la va convèncer amb l’argument definitiu:
-Què és més divertit, una platja o un aeroport, Anna?

Eva Albiol

www.salinasagace.blogspot.com

30/5/11

El dibuixant de cels, per Pilar



EL DIBUIXANT DE CELS

Com li agradava al David, anar a la masia dels avis! La foscor dels voltants li permetia contemplar el cel, nítid i ple d’estels.

Des que el seu pare li mostrà les formes que apareixien unint-los, s’havia convertit en el millor dibuixant de cels. Era encisador veure com alçava els seus braços i traçava arabescs amb els dits, creant figures inimaginables que explicava a tothom que s’hi acostava.

Queda’t molt quiet, Snoppy- li digué al seu gos que seguia els petits dits del nen com un esfinx.

El ca bordà esvalotat en sentir el seu nom, però es va quedar molt quiet, mentre el David es col-lo cava al seu darrere i li resseguia la silueta amb l’ajuda de l’espurneig brillant de la negror.

Ja formes part del cel - exclamà - i cridà els seus pares perquè veiessin a Snoppy, el nou ésser de llum de les nits.

Pilar: http://aencesadellum.blogspot.com/

29/5/11

Cassiopea, Orió i el centaure, per Roser Caño Valls




CASSIOPEA, ORIÓ I EL CENTAURE

Feia temps que a la Marina li havien explicat històries increïbles sobre els estels, cadascun tenia un nom de persona, i tenien un regne, el regne de l'Olimp, que era on vivien juntament amb divinitats. Una nit va sortir a la terrassa, amb el Puck, el seu amic inseparable, i va començar a mirar el cel ple d'estrelles brillants. De cop va veure, una estrella que tothom li deia Cassiopea que es va convertir en dona, i una mica més enllà, hi havia Orió que es va transformar en home. Feia dies que Orió s'havia barallat amb Cassiopea i ella havia marxat, a prop de l'estrella de nom Centaure, que era mig home i mig cavall. El Centaure li havia regalat un munt de roses, i li havia xiuxiuejat amoretes a cau d'orella, però Cassiopea estava trista,
enyorava les històries i les llegendes que sempre li explicava Orió. Així que aquella nit es va decidir anar a fer les paus amb Orió, i ell va pensar al mateix, i quan es van trobar cara a cara, es van regalar un bes, i aquelles dues estrelles avui sempre estan l'una al costat de l'altra. La Marina s'ho va passar pipa veient aquest teatre tant bonic.


Roser Caño Valls
http://rcanovalls.blogspot.com/2011/05/un-bloc-dels-contes-divers-cassiopea.html