Calor de amigo, por La Marca Amarilla

CALOR DE AMIGO

Cada 24 de diciembre Julia y su primo Carlos iban a patinar al estanque helado, pero este año Carlos se constipó y tuvo que guardar cama.Julia se puso triste y pensó en no ir. Al verla, mamá insistió en acompañarle; le dijo que nunca se sabe cuantas cosas buenas pueden pasar en una tarde de Navidad. Fueron al estanque helado y Julia se puso el gorro rosa dispuesta a demostrar a mamá lo bien que patinaba bajo la nieve. Entonces, cuando pasaron unos minutos…- ¡Qué bien patinas! ¿Por qué no me enseñas?Resultó ser la voz de un niño que había venido al pueblo para pasar las fiestas de Navidad con su familia y que no conocía a ningún niño. Juntos pasaron una tarde muy divertida y se rieron mucho pues Arnau, como se llamaba su nuevo amigo, no sabía patinar muy bien.

La Marca Amarilla

http://elgarajermetico.blogspot.com/

Sobre la manta de neu, per Carles Campomar

SOBRE LA MANTA LA NEU

Com cada any, des de ja en feia uns quants, sortien a jugar sobre la manta de neu que cobria aquell poble.
La Naia i la Clara, sempre eren de les nenes que només veure com el sol entrava sota la finestra de la seva habitació, saltaven ràpidament del llit, per retrobar-se les dos i jugar sense parar fins que les seves mares les cridaven per anar a dinar.
La Naia portava la seva jaqueta blava que els pares l’hi havien comprat , mentre que la Clara portava un barret que la seva iaia li havia fet per aquell hivern tan fred.
Aquella era la imatge que la Clara i la Naia recordaven uns vint anys desprès que el temps i les obligacions les van separar, i ara només recorden aquelles estones un cop l’any quan es retroben en un petit bar del poble.
http://www.carlescampomar.com/

Comença a créixer el dia, per Jesús M. Tibau

COMENÇA A CRÉIXER EL DIA

L’hivern arriba i el dia comença a crèixer, diu el padrí. Deu tenir raó, suposo, tot i que jugo a portar-li la contrària, perquè m’agrada veure com s’enfada de mentida, i com m’abraça pel darrere com si m’escanyés pel coll, i com acaba fent-me pessigolles. Dissabte al matí, quan fa tant de fred, em porta al llac. Ell es queda assegut en un banc, vigilant-me pel damunt del diari mentre rellisco amb la Martina pel gel. Ell diu que no patina perquè està una mica refredat.Sé que és mentida, no en sap de patinar, però faig veure que me’l crec.

Jesús M. Tibau

http://jmtibau.blogspot.com/

Cristalls de neu, per Bruixeta

CRISTALLS DE NEU

Petits flocs de neu juguen entre ells, a l’aire, fent cabrioles abans de tocar terra i formar un mant blanc que sembla cotó fluix. Vull agafar-los, atrapar-los amb els meus guants del color del cel a la primavera. S' escapen . Dono voltes per quedar tota coberta de neu, vull ser com aquell ninot de la plaça, però no em sé estar quieta. Giro, i giro i giro com una baldufa quedant ben plena neu. Veig petits cristalls de neu que brillen amb intensitat, vull agafar-ne un, però son juganers i es desfan per no ser atrapats.

Bruixeta

http://elcaudelabruixa.blogspot.com/

Vacances blanques, per Abel Carretero

VACANCES BLANQUES

Per fi s’havia acabat l’escola. Les vacances de Nadal començaven. La Laia i el Genís havien quedat per passejar aquella mateixa tarda, tenien tantes ganes d’anar a fer un volt que no es podien esperar. Després de dinar van quedar de trobar-se a la cantonada de l’ajuntament.
A les tres en punt tot dos es varen trobar i emprengueren una passejada pel poble fins que van arribar al seu objectiu: la pista de gel que hi havia instal·lada des de feia dues setmanes. Tan bon punt van estar preparats per entrar-hi, hi van accedir per no sortir-ne fins passades tres hores.
S’ho estaven passant d’allò més bé quan, de sobte, alguna cosa blanca i tova va caure damunt dels cabells de la Laia.
- Què és això? - preguntà el Genís.
- No ho sé – digué la Laia –, sembla neu! Està nevant! – va dir tota contenta.
Així va ser com el Genís i la Laia van passar aquella tarda tan esplèndida, sota la neu, allò que més els agrada de l’hivern.

Abel Carretero Ernesto
http://lespaidelcatala.blogspot.com/

Una estona d'hivern, per Miri4

UNA ESTONA D’HIVERN

A la meva àvia no li agrada que arribi l’ hivern, diu que té massa fred i no vol anar a passeig. Si jo pogués fer nevar a l’època del bon temps, ho faria. Portaria el fred només una estona (i avisaria a l’àvia que no sortís de casa). Enviaria els núvols més enllà de les muntanyes a recollir aigua de rius o mars, i faria que el vent els portés al meu poble. M’agradaria que l’aire fred de l’ hivern convertís l’aigua en neu i el riu tot congelat esdevindria una pista de patinatge perfecta .Amb el moviment dels meus braços la neu sabria quan hauria de caure i podria ballar amb els meus patins sota una suau carícia de cristalls blancs i freds. Més tard, ja podria tornar el bon temps. Em trauria els patins, els guants i la roba d’abric i aniria al parc a berenar (i aleshores l’àvia em podria acompanyar)... De tota manera, a mi sí que m’agrada l’ hivern!.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com/

No som d'aquests, per Eva Albiol

NO SOM D’AQUESTS

-On vas amb aquest pastís, Emma? -pregunta sa mare.

-És que avui celebrem l’aniversari de Mila.

-Ah, sí? I com saps que és avui?

-Per què li ho preguntat, evidentment! -respon Emma. De vegades els adults li fan cada pregunta... I quan utilitza paraules com “evidentment” la miren estorats. No els entén, els adults.

-En realitat era ahir -continua- però com que tenia escola no vam poder fer la festa…Sa mare la talla:

-Però Emma, tu creus que és normal que celebres l’aniversari de Mila?

-Per què no?

-Perquè..., perquè... -no té molts arguments, i Emma aprofita:

-Per què és una gallina, vols dir? Per això no té dret a tenir festa d’aniversari? Però mama, nosaltres no som d’aquestes famílies que discriminen gent! I Mila no serà d’aquestes gallines que acaben convertint-se en sopa, no?-...


Eva Albiol

http://salinasagace.blogspot.com/