25/2/11

Fem ioga, per Miri4


FEM IOGA

-“Mare, què fas?”
-“Ioga”
-“Per què?”
-“M’ajuda a veure el món d’una altra manera i de vegades a trobar solucions als meus problemes”
- “Jo també vull fer ioga”
- “ D’acord, doncs vine”
- “ M’he enfadat amb la Gemma. Fa una festa el dimecres i no hi puc anar perquè tinc patinatge i estem preparant un festival...”
-“ La Gemma no en té cap culpa”
-“No... i no els anava bé cap altre dia..., però potser podem convidar-la a berenar nosaltres el dijous o el divendres, o el cap de setmana...”
-“Sí, és clar!”
- “Puc trucar-la?, no m’agrada que estiguem enfadades”
-“I tant”
-“M’agrada el teu ioga. Tenia un problema i ara he trobat la solució mirant-lo de cap per avall!”
- “De vegades cal mirat les coses des d’un punt de vista diferent per a comprendre-les”
-“Gràcies, mare!”
- “De res!”

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

24/2/11

Al revés, por La Marca Amarilla


AL REVÉS

Siempre que se juntaban las amigas Elena y Anele hacían el “pino” durante unos instantes; se ponían boca abajo para charlar de sus cosas, pero no podían evitar reírse y al final tenían que dejarlo… Era un momento muy divertido. Les gustaba observar el mundo al revés para verse diferentes, pero ni así lo lograban. El hecho de que Elena fuese catalana de piel blanca y Anele surafricana de piel negra no les diferenciaba en casi nada. ¡Hasta sus nombres eran idénticos si se leían de arriba a abajo o de abajo a arriba!


La Marca Amarilla

Veig, veig..., per Montse Pes


VEIG, VEIG...


-Què veus?
-Veig un nen que vola en un globus molt gran, i no para de somriure mirant els núvols.
- Jo, veig , veig....un gran núvol que li llença una pluja de petons.
Montse Pes

http://fonsdarmari.blogspot.com/

La confessió, per Carles Campomar


LA CONFESSIÓ

Aquella tarda era de les més avorrides des de feia temps. Ni la Maria ni la Gemma tenien cap pla per sortir de la rutina desprès de classe. Els seus amics i amigues tenien coses a fer amb els seus pares però elles eren les úniques els pares de les quals treballaven fins a la nit. La Maria anava a casa de la Gemma a passar la tarda.
Es van estirar a terra les dues, i aixecant els peus enlaire, van deixar passar els minuts escoltant un poc de música, i entre una cançó i una altra la Maria li va dir a la Gemma:
-M’agraden les noies.

La Gemma, de sobte, va posar els peus a terra i mirant bocabada a la Maria va dir-li:
-I des de quan?
-Desde que sento alguna cosa més que amistat cap a tu.


Carles Campomar

22/2/11

Les bessones Sònia i Cristina, per Sílvia Dot Quilez




LES BESSONES SÒNIA I CRISTINA



La Sònia i la Cristina, dues germanes bessones, una morena i l’altra ben rossa!
Sempre es divertien fent cabrioles, eren massa!
Mira-te-les elles! Sempre cap per amunt o cap per avall, la qüestió es fer enfadar a la mare, o almenys cridar la seva atenció. Tenen 9 anys, i des de que eren petites no paren mai quietes. La Sònia és, potser, més tranquil·la per dins i nerviosa per fora, en canvi, la Cris no para mai quieta, sempre en té una al cap, un enginy més per fer. La mare treballa hores i hores a l’ordinador, és escriptora i escriu contes per infants, amb molt d’èxit. Els seus contes són coneguts i traduïts arreu del món. Són els contes de les ”bessones Tina i Nia”. Efectivament, els noms provenen dels nostres reals, són les nostres terminacions. I la mare està més preocupada en escriure històries de les nostres competidores Tia i Nia que estar per nosaltres, que som reals. Tenim una mare força virtual.. Per això la Tina cada vegada que pot la fa més i més grossa, avui se li ha acudit estar així, en aquesta posició, unes quantes hores, fins que la mare ens ha renyat i ens ha dit que així podíem acabar a l’hospital. Un sopar ràpid i al llit, així és com sempre acaba el dia: - Al llit, que no pareu quietes!! I demà li dirà a la nostra psicòloga que això no pot continuar així!!!! – i jo li dic a la Sònia que estigui tranquil·la, que ara vindrà la mare i ens farà un petonet de bona nit i ens explicarà un dels seus contes, o dels nostres????


Sílvia Dot Quilez

La volta al món, per Eva Albiol


LA VOLTA AL MÓN


Jana té tres anys més que Aitana i sempre tracta d’impressionar-la… però és difícil!
-Mira, Aitana: si et poses així veuràs el món al revés!
-És de veres! -crida emocionada la menuda-. Veig els cotxes que passen semàfors en roig! I papàs que ploren en deixar els xiquets a escola! Els peixos volen i els pardals saben nadar! I els arbres se’n van de festa i els gossos es queden quiets! I...!
-Ja n’hi ha prou! -s’enfada Jana-. Tot això és impossible!
Aitana la mira fixament i respon molt certa:
-No saps que si li dónes la volta al món TOT és possible, Jana?

Eva Albiol
salinasagace.blogspot.com

20/2/11

Els pastissets de la Leonor, per Sílvia Dot Quílez


ELS PASTISSETS DE LA LEONOR

Un bon dia de diumenge, la Leonor es va disposar a fer els pastissets de l’àvia que tan amablement sempre li explicava: - Leonor el més important de qualsevol recepta, es posar tot el teu amor!, l’avia sempre li recordava que on poses el cor els resultats de la recepta són els més exquisits. “Sense amor no hi ha recepta que valgui la pena”.

Un cop posa’t tot el meu entusiasme em disposava a posar els ingredients, amb toc artístic: la farina amb un xic de mantega, la xocolata amb un pessic de sal, l’oli amb un poc de llimona ratllada, el llevat amb un pèl de sucre moreno, el brandi amb una cullereta de xocolata en pols. I les nous amb un culet de whisky i per acabar el meu secret un toc d’anís amb codonyat. Tot ben remenat i a les motlles de formes diverses!! I a esperar amb tot el meu amor perquè els meus amics sentin dins seu la màgia dels meus pastissets!

- En voleu un?