La Mini i en Xart, per Montse Pujol

LA MINI I EN XART

 

Quin dia més bonic que fa! ja no plou i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'allò més i és que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.

La Mini és un gosset de carrer, vull dir que no és de cap raça especial, viu amb en Marc i la Laia. Avui segur que aniran a córrer tots junts. Encara que li toqui anar lligat al costat de la bicicleta, li agrada molt sentir l'aire, fregar-li el pèl i el millor de tot és quan es paren vora el riu i el deslliguen, llavors es troba amb el seu gran amic en Xart, junts entren i surten de l'aigua i corren encara més i és que en Xart és un amic molt, molt especial.

Monts
http://drapairedemots.blogspot.com/

Rastre, per Montse Pes

RASTRE

No he parat de caminar ni un moment, seguint el rastre d'aquesta olor tan penetrant.


Ara que et tinc davant, amb el cor ben accelerat, no sé com dir-te ... que no tornis a menjar més mongetes.
 
Montse Pes
http://fonsdarmari.blogspot.com/

En Gris i la Bruna, per Miri4

EN GRIS I LA BRUNA

Quan en Gris i la Bruna es troben, sembla que la resta del món s’aturi per a ells. S’estimen molt. Els veig entusiasmats, movent la cueta i olorant-se l’un a l’altre, amb ganes de jugar. Potser el destí els ha unit d’una manera invisible. No els calen paraules, s’entenen només en mirar-se.
El cor se’ls accelera, se’ls veu contents, juguen i salten d’alegria. M’imagino una conversa seva:

Sabia que tard o d’hora et trobaria!
Jo també!
He seguit un rastre i he arribat on eres tu.
M’encanta!
Ets una gosseta molt boniqueta!
I tu un gos molt ben plantat!
Quan t’he ensumat, el cor se m’ha accelerat!
A mi també!
Quina bona oloreta que fas!
Cada tarda quan passegem trobem en Gris que surt a la mateixa hora. Tothom qui els coneix diu:

- Quina parella de gossets més eixerida !.


Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

L'estrella i en Roky, per M. Roser Algué

L’ESTRELLA I EN ROKY

-Guau, guau-¡Hola encanto!

-Bup, bup-Uf, quin pesat!

-¿Como te llamas presiosidá?

-Yo no em crido, sempre em crida el meu amo!

-Ole la grasia ¿y como te dise ese amo tuyo?

-Em diu Estrella.

-Claro,¡ con esos ojasos como luseros!

-Va, que em faràs posar vermella!

-A mi me disen Roki.

-No m’estranya, ets tan musculós!

-¿Sabes que eres presiosa?

-I tu ets molt simpàtic i molt fort!

-¿ Quires venir esa noxe a ver la luna desde mi asotea?

-D’acord, a mi també m’agrada observar la lluna...
Al cap d’un temps, al barri hi havia una raça de gossos molt curiosa , que quan lladraven feien :

-bup guau, bup guau... i els encantava mirar la lluna.


M. Roser Algué

Tamir, per Roser Suñer i Soler

TAMIR

En Tamir és un nen especial. Camina sol, mira qui sap on, i, si fos company teu a l’escola, et costaria de parlar amb ell de futbol o de cromos. De fet, ni tan sols li agraden aquestes xapes arrodonides que feu saltar a cops i que us fan asseure a l’hora del pati enlloc de córrer i fer danses enjogassades tot voleiant com abans feien els infants.

T’explico aquest conte, perquè entenguis que no hi ha cap nen igual però sí que teniu coses en comú. Tots els nens del món sabeu entendre els animalons.

El dia que al Tamir el reis li van deixar un ocell dins d’una gàbia enorme, amb la porta oberta, els ulls se li van fer grossos primer, de la sorpresa, després xics pel somriure gran que li va transformar la cara.

Si vols parlar amb en Tamir, pregunta-li pel seu ocell. Veuràs!

 

Roser Suñer i Soler

http://zel-aramateix.blogspot.com/

La llibertat, per Miri4

LA LLIBERTAT

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

En Gol, per M. Roser Algué Vendrells

EN GOL

En Marc tenia un periquito que li havien regalat els pares pel seu aniversari. Es van fer molt amics, fins i tot, es menjava les llavors directament de la boca del nen . En Marc se l’estimava molt i li feia moixaines , per això quan es va adonar de la mirada trista de l’animaló, es va preocupar.

Els seus pares eren socis de l’Espanyol i el proper dia de partit, se’l va endur a l’estadi. Els dos portaven una bufanda blanca i blava que els havia fet la mare d’en Marc. L’ocellet estava tan emocionat, que fins i tot feia algun crit ... En arribar a casa, en Marc es va adonar que el seu amic volador estava molt alegre i aleshores va entendre què li passava abans: no volia estar tancat !. Va penjar una campaneta amb l’escut del seu equip a dins de la gàbia i va deixar la porta oberta, perquè el seu amic sortís i entrés quan en tingués ganes.

Ah, i ara l’ocell ja té nom, es diu GOL, perquè fins i tot a après a dir aquesta paraula. Ara, en Gol és feliç.

M. Roser Algué Vendrells