En un moment..., per Miri4

EN UN MOMENT...

En un moment la mare li ha preparat el berenar.

En un moment, un petit pardal s’ha aturat a la finestra.

En un moment, el gat, entremaliat de mena, s’ha plantat a la taula d’un bot per si el podia caçar. Però l’únic que ha aconseguit ha estat tombar el paquet de cereals que s’han escampat sobre les estovalles.

La Clàudia ha fet un crit de l’ensurt i el gos, en un moment, ha aprofitat l’ocasió per a cruspir-se aquell berenar tan bo.

La petita, en un moment, s’ha quedat sense.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

L'esmorzar, per Jesús M. Tibau

L'ESMORZAR

La veritat és que a la mare no li ha costat gaire ensinistrar Rufi, la gata, i Xusqui, el gosset, a saltar damunt la taula i menjar-se l'esmorzar de sa filla. El difícil serà, ara que n'han après, aconseguir que deixin de fer-ho. Només espera que la jugada li hagi sortit bé, i que la Marta es mengi els cereals ben de pressa, a partir d'ara.

Jesús M. Tibau

http://jmtibau.blogspot.com

Carta al pas del temps, per Carles Campomar

CARTA AL PAS DEL TEMPS

Aquesta carta que t’envio, és per demanar-te una cosa, vull recuperar el meu amic de la infantesa, el que un dia vaig oblidar al pas del temps, o el que un dia em va oblidar per les obligacions de la vida.

Vull que tot torni a ser com abans, sense rutina, només viure al món dels somnis, i mai despertar, no créixer ni quan Peter Pan estigui cansat de ser nen.

Vull veure com els nens juguen, com els ocells canten, com la gent m’oblida per deixar-me fer la meva vida.

Vull que vinguis a veure'm, per descobrir el que en un temps passat vam oblidar en aquelles estones juganeres, d’innocència perduda.

PD: senyor Carter, aquesta carta va dirigida al pas del temps,

Remitent: La rutina diària.

Carles Campomar



Encara no he après a escriure, per Jesús M. Tibau

ENCARA NO HE APRÈS A ESCRIURE

Encara no he après a escriure, però dibuixo molt bé. Em surten perfectes els núvols, somrients els sols i el fum de les cases sempre puja cap amunt. Però el que em surt millor són els cors, ja ho veuràs quan rebis la carta amb què et desitjo molta felicitat.

Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/

La disfressa d'abella trapella, per Carles Campomar

LA DISFRESSA D’ABELLA TRAPELLA

Cada nit abans d'anar a dormir la Iona anava sense fer soroll a la seva habitació i d'un calaix treia la seva disfressa d'abella , perquè era l'hora d' anar a atacar al seu pare, a fer-li picadetes de pessigolles per jugar una estona, d'amagatotis espiava darrera la porta com el seu pare mirava la televisió i de sobte una abella molt trapella es tirava de cap, cap al seu pare, espantat per la sorpresa el pare es defensava de l' abella trapella, i la petita abella desprès de defensar-se de les pessigolles del seu pare acabava esgotada abraçada als seus braços.

Desprès d' adormir-se el pare la portava al llit dormia tota la nit d'una tirada, després de gaudir d'aquella estona amb el seu pare, minuts de joc que molts nens no poden gaudir per vagància dels grans!

Carles Campomar

Dia de Reis, per Montse Pes

DIA DE REIS


Avui dia de Reis,

m'he vestit com tu,

per poder volar

i ser Reina.
 

Montse Pes
http://fonsdarmari.blogspot.com/

L'abella Lena, per M. Roser Algué Vendrells

L'ABELLA LENA

La Lena era una abella petita, bonica, i molt presumida, fins i tot es guarnia les antenes amb estrelletes de purpurina.

Les flors eren les seves amigues i li guardaven sempre el nèctar més dolç, però com que també era una mica trapella, un dia va arrencar una margarida i va començar a dansar com si el cel fos una immensa pista de ball

i ella una fada amb una vareta màgica.

Quan més entusiasmada estava fent cabrioles per l'aire, va sentir el zum, zum d'una companya que venia volant una mica enfadada.

-Perquè culls les flors? si ho fas, no tindrem nèctar i no podrem fabricar mel per les nostres cries!

La Lena va envermellir de vergonya, i va prometre que sempre més respectaria la natura.

 

M. Roser Algúe Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/