14/7/11

Pastís fent equilibris, per Montse Pes



PASTÍS FENT EQUILIBRIS

Els meus pares es passen tot el dia enlairats fent equilibris, porten sempre el circ dins seu i per això m'han muntat aquest pastís d'aniversari, per celebrar que avui fa 10 anys que jo hi vaig néixer.
Mentre m'enfilo per aquesta escala per bufar l'espelma, penso un desig......M'agradaria que de tant en tant els meus pares possesin els peus a terra.


El pastís de la vida, per Jesús M. Tibau



EL PASTÍS DE LA VIDA

Creixo a poc a poc, diu la mare. Sóc massa impacient, diu lo pare.
Però amb una mica d'ajut i l'escala adequada em menjaré sencer el
pastís de la vida. Ja tinc l'espelma a punt.

Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com

Fin de curso, por La Marca Amarilla



FIN DE CURSO

Decidieron celebrar el fin de curso en casa de la niña Julia. Cada uno llevaría algo para comer, tal como habían previsto. La bebida y alguna sorpresa la pondría la mamá de Julia.
Pero la mayor sorpresa fue comprobar que… ¡¡Todos habían llevado pasteles!! La casualidad fue tomada a broma y pensaron en ponerlos uno encima de otro formando una gran torre; Julia se tuvo que ayudar de una larga escalera para colocar los pasteles más pequeños en lo alto de la fila. ¡¡Por fin lo consiguieron!!
Pensaron entonces en poner una vela encima del pastel más elevado ya que era la primera fiesta que celebraban juntos. Julia –decidida- cogió la vela y con gran equilibrio se encaramó hacía lo alto de la dulce torre hasta colocarla… Pero… ¡¡Se había olvidado subir las cerillas para encenderla!!
Todos reían. Empezaban sus vacaciones de verano con una sonrisa.

L'aniversari de l'Ona, per Bruixeta



L'ANIVERSARI DE L'ONA

L’Ona era molt llaminera. Sempre volia els pastissos i dolços més grans que hi haguessin. S’acostava el seu aniversari, estava a punt de fer 10 anys. El deu és un numero màgic i la mare de l’Ona l’hi estava preparant una festa d’aniversari molt especial. Havia convidat a tots els cosins i amics de la nena i havia encarregat un pastis especial , un pastis amb un pis per cada any que tenia l’Ona.

La nena, quan el va veure, va esclatar d’alegria, reia com una boja i repetia sense parar :

-És el pastís més gran del món!!!!!!

Va haver de fer servir una escala per tal de poder bufar les espelmes.

L’Ona era la nena més feliç d’aquest món, mai oblidaria el regal de la mare.

8/7/11

La llei de la gravetat, per Roser Caño Valls





LA LLEI DE LA GRAVETAT

La Tina feia dies que havia llegit i escoltat la història de la poma i d'un senyor que estava sota d'un arbre i sentia la paraula gravetat. -I què deu ser la gravetat? Va preguntar-se. Tot el dia que anava capficada. Va arribar el dia del seu aniversari i els seus amics li havien preparat un pastís de deu pisos amb una espelma. En Daniel li aguantava l'escala però entre l'emoció i que aquella escala era enorme va començar a trontollar i pataplaf, Tina, pastís, escala i Daniel, tots per terra. -Ara ja sé que és la llei de la gravetat, va dir la Tina, embadurnada de pastís. I tothom va riure.


Roser Caño Valls
http://rcanovalls.blogspot.com

4/7/11

El país del blanc i negre, per Miri4



EL PAIS DEL BLANC I NEGRE


Al país del blanc i negre no hi havia més colors. Els seus habitants sempre l’havien conegut així, no existien ni el groc, ni el taronja, ni el vermell, ni el verd, ni el blau ni el violeta. Les converses s’acabaven de seguida: si els agradava una idea, feien això i si no, allò altre. Sempre disposaven només de dues opcions: o blanc, o negre. Quan una criatura ja sabia distingir entre el si i el no, el blanc i el negre, era una personeta assenyada i responsable. Però un matí de primavera va arribar un ésser petit que ningú no havia vist mai: una papallona. Era molt curiós: ni blanc ni negre!. I a més a més, no feia soroll, podia volar i aturar-se, i moure les petites ales sense emprendre el vol. Algú li va voler fer una foto, però, és clar!, va sortir en blanc i negre...

Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

El teu vol, per Jesús M. Tibau



EL TEU VOL

"Intento capturar el teu vol amb un clic màgic, fins que entenc que la
màgia viu al color fugaç del teu batec d’ales."

Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com