28/12/10

Calor de amigo, por La Marca Amarilla


CALOR DE AMIGO


Cada 24 de diciembre Julia y su primo Carlos iban a patinar al estanque helado, pero este año Carlos se constipó y tuvo que guardar cama.Julia se puso triste y pensó en no ir. Al verla, mamá insistió en acompañarle; le dijo que nunca se sabe cuantas cosas buenas pueden pasar en una tarde de Navidad. Fueron al estanque helado y Julia se puso el gorro rosa dispuesta a demostrar a mamá lo bien que patinaba bajo la nieve. Entonces, cuando pasaron unos minutos…- ¡Qué bien patinas! ¿Por qué no me enseñas?Resultó ser la voz de un niño que había venido al pueblo para pasar las fiestas de Navidad con su familia y que no conocía a ningún niño. Juntos pasaron una tarde muy divertida y se rieron mucho pues Arnau, como se llamaba su nuevo amigo, no sabía patinar muy bien.

La Marca Amarilla

22/12/10

Sobre la manta de neu, per Carles Campomar


SOBRE LA MANTA LA NEU

Com cada any, des de ja en feia uns quants, sortien a jugar sobre la manta de neu que cobria aquell poble.
La Naia i la Clara, sempre eren de les nenes que només veure com el sol entrava sota la finestra de la seva habitació, saltaven ràpidament del llit, per retrobar-se les dos i jugar sense parar fins que les seves mares les cridaven per anar a dinar.
La Naia portava la seva jaqueta blava que els pares l’hi havien comprat , mentre que la Clara portava un barret que la seva iaia li havia fet per aquell hivern tan fred.
Aquella era la imatge que la Clara i la Naia recordaven uns vint anys desprès que el temps i les obligacions les van separar, i ara només recorden aquelles estones un cop l’any quan es retroben en un petit bar del poble.
http://www.carlescampomar.com/

Comença a créixer el dia, per Jesús M. Tibau


COMENÇA A CRÉIXER EL DIA


L’hivern arriba i el dia comença a crèixer, diu el padrí. Deu tenir raó, suposo, tot i que jugo a portar-li la contrària, perquè m’agrada veure com s’enfada de mentida, i com m’abraça pel darrere com si m’escanyés pel coll, i com acaba fent-me pessigolles. Dissabte al matí, quan fa tant de fred, em porta al llac. Ell es queda assegut en un banc, vigilant-me pel damunt del diari mentre rellisco amb la Martina pel gel. Ell diu que no patina perquè està una mica refredat.Sé que és mentida, no en sap de patinar, però faig veure que me’l crec.

Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/

Cristalls de neu, per Bruixeta


CRISTALLS DE NEU

Petits flocs de neu juguen entre ells, a l’aire, fent cabrioles abans de tocar terra i formar un mant blanc que sembla cotó fluix. Vull agafar-los, atrapar-los amb els meus guants del color del cel a la primavera. S' escapen . Dono voltes per quedar tota coberta de neu, vull ser com aquell ninot de la plaça, però no em sé estar quieta. Giro, i giro i giro com una baldufa quedant ben plena neu. Veig petits cristalls de neu que brillen amb intensitat, vull agafar-ne un, però son juganers i es desfan per no ser atrapats.
Bruixeta

21/12/10

Vacances blanques, per Abel Carretero


VACANCES BLANQUES

Per fi s’havia acabat l’escola. Les vacances de Nadal començaven. La Laia i el Genís havien quedat per passejar aquella mateixa tarda, tenien tantes ganes d’anar a fer un volt que no es podien esperar. Després de dinar van quedar de trobar-se a la cantonada de l’ajuntament.
A les tres en punt tot dos es varen trobar i emprengueren una passejada pel poble fins que van arribar al seu objectiu: la pista de gel que hi havia instal·lada des de feia dues setmanes. Tan bon punt van estar preparats per entrar-hi, hi van accedir per no sortir-ne fins passades tres hores.
S’ho estaven passant d’allò més bé quan, de sobte, alguna cosa blanca i tova va caure damunt dels cabells de la Laia.
- Què és això? - preguntà el Genís.
- No ho sé – digué la Laia –, sembla neu! Està nevant! – va dir tota contenta.
Així va ser com el Genís i la Laia van passar aquella tarda tan esplèndida, sota la neu, allò que més els agrada de l’hivern.

Abel Carretero Ernesto
http://lespaidelcatala.blogspot.com/

19/12/10

Una estona d'hivern, per Miri4


UNA ESTONA D’HIVERN

A la meva àvia no li agrada que arribi l’ hivern, diu que té massa fred i no vol anar a passeig. Si jo pogués fer nevar a l’època del bon temps, ho faria. Portaria el fred només una estona (i avisaria a l’àvia que no sortís de casa). Enviaria els núvols més enllà de les muntanyes a recollir aigua de rius o mars, i faria que el vent els portés al meu poble. M’agradaria que l’aire fred de l’ hivern convertís l’aigua en neu i el riu tot congelat esdevindria una pista de patinatge perfecta .Amb el moviment dels meus braços la neu sabria quan hauria de caure i podria ballar amb els meus patins sota una suau carícia de cristalls blancs i freds. Més tard, ja podria tornar el bon temps. Em trauria els patins, els guants i la roba d’abric i aniria al parc a berenar (i aleshores l’àvia em podria acompanyar)... De tota manera, a mi sí que m’agrada l’ hivern!.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com/

17/12/10

No som d'aquests, per Eva Albiol


NO SOM D’AQUESTS



-On vas amb aquest pastís, Emma? -pregunta sa mare.

-És que avui celebrem l’aniversari de Mila.

-Ah, sí? I com saps que és avui?

-Per què li ho preguntat, evidentment! -respon Emma. De vegades els adults li fan cada pregunta... I quan utilitza paraules com “evidentment” la miren estorats. No els entén, els adults.

-En realitat era ahir -continua- però com que tenia escola no vam poder fer la festa…Sa mare la talla:

-Però Emma, tu creus que és normal que celebres l’aniversari de Mila?

-Per què no?

-Perquè..., perquè... -no té molts arguments, i Emma aprofita:

-Per què és una gallina, vols dir? Per això no té dret a tenir festa d’aniversari? Però mama, nosaltres no som d’aquestes famílies que discriminen gent! I Mila no serà d’aquestes gallines que acaben convertint-se en sopa, no?-...


Eva Albiol

http://salinasagace.blogspot.com/

El diente, por La Marca Amarilla


EL DIENTE


Julia tenía tres mascotas, aunque si mamá le dejara, tendría treinta o más… Pero se conformaba con Robin, el gato juguetón, Lee, el ratoncito deportista, y Pillina, la traviesa gallina. Hoy decidieron hacer una fiesta para animar a Lee y pidieron ayuda a mamá para cocinar un pastel delicioso, que lo hizo encantada… Y es que el pobre ratón estaba triste porque se le había caído un diente haciendo deporte ¡Su primer diente! Y ya sabemos todos que el Ratoncito Pérez recoge los dientes de los niños… ¡Pero no los de otros ratones!

La Marca Amarilla

Una fita important, per Carles Campomar


UNA FITA IMPORTANT

L’Ester estava molt il·lusionada per aquell dia tant important, era un dia que el seu germà Pol no oblidaria mai, i si l’ oblidava ella seria l’ encarregada de recordar-li.
Acompanyada del seu gatet i la seva gallina que portava a sobre el barret es dirigia cap al pati on el seu germà acabava d’ aconseguir una de les fites més importants en la vida d’un nen.
La germaneta tenia un somriure d’ orella a orella i estava molt emocionada, sense poder dir cap paraula, simplement mirant.
El seu germà Pol havia aconseguit caminar per primer cop, fer aquelles primeres passes que tot nen somia quan només va a quatre grapes, unes passes que, a partir d’aquell moment, el farien el nen més lliure dins del seu petit gran món.

Carles Campomar

Bon aniversari Taquetes, per Bruixeta


BON ANIVERSARI TAQUETES!


Avui fa un any que l’Ona va trobar-se en “taquetes” al forat de l’arbre que hi ha davant de casa. Va ser un amor a primera vista. L’Ona no ho va dubtar gens i va arreplegar aquell sac de miols per pujar-lo a casa.

Fa un any que es fan mútua companyia. I per això avui és un dia especial, un dia de celebració de la grossa. L’Ona ha fet un pastis de peix, el preferit d’en Taquetes” i ha preparat una gran festa en la qual la convidada principal és la gallina Clotilde, que viu al primer pis i és la millor amiga d’en Taquetes.
Globus i serpentines adornen la casa, i una espelma vermella és al cim del pastís esperant que en Taquetes bufi tant i l’apagui.

Bon Aniversari Taquetes!!!!! Criden ben fort l’Ona i la Clotilde i ell mou la cua tot cofoi.
Bruixeta

16/12/10

Un pijama color de maduixa, per Jesús M. Tibau


UN PIJAMA COLOR DE MADUIXA


Amb pastís de maduixa i un pijama a joc t’espero. I Xumi, el gatet, s’afegeix a la festa amb barret de joguina, i Cleca, la gallina perfecta, t’ha comprat un globus que li ha costat una feinada inflar. Quan obris la porta, taparé amb la mà l’espelma perquè no s’apagui d’un cop d’aire, i faràs veure que t’endus una sorpresa, i demanaràs un desig que ja serà realitat, i repartiràs petons de maduixa, a joc amb el pijama que em vas regalar.

Jesús M. Tibau

13/12/10

Un nombre, un cuento, por La Marca Amarilla


UN NOMBRE, UN CUENTO


Mmmm Joooota…

Mmmm El puntiiiiito encima.

Mmmm Iiii… Con el puntito también.

Mmmm Eeeeeme ¡Jo, esta me ha salido regular…!

Mmmm Eee …

Mmmm Eeeeene… Esta es como la eme pero con un puente sólo…

Mmmm Y aaaa ¡Esta me ha salido muy chula!“Jimena”…

¡Ya está! ¡Ya se escribir mi nombre!

Pero ¡Uf! Pero me ha costado un poquito…

No se por qué dice papá que es muy importante saber escribir…

¡Si yo nunca voy a escribir un cuento!

Una carta per en Madhur, per Bruixeta


UNA CARTA PER EN MADHUR

Els pares m’han explicat que hem apadrinat a un nen que viu molt lluny, a l’Índia. La mare en diu que com viu molt lluny, de moment no el coneixerem més que per fotografia, com aquella que ja tenim al moble del menjador, al costat de la meva. No acabo d’entendre molt bé que vol dir això d’apadrinar, el que si he entès és que fen-ho el nen i els seus amics, que viuen al mateix poble, podran anar a l’escola com hi vaig jo.
Els pares també m’expliquen que en Madhur, així es diu el nen, estarà molt content si l’hi escric una carta. Fa poc que sé escriure, però avui escriuré la meva primera carta a en Madhur.


Bruixeta

Una nena prodigi, per Adriana Bernal Gamez


UNA NENA PRODIGI


Tinc una filla que podria anomenar nena prodigi, si si... i no us penseu que és fàcil conviure amb ella! Ara té 7 anys, i des dels 5, en que va aprendre a escriure, que no para de fer-ho! Ja ha escrit 3 llibres de contes, 2 novel·les i 1 llibre de poemes. Això no es pot aguantar!!! Sobretot, perquè jo, no sóc capaç d'escriure sense faltes, i no tinc idees creatives, la seva mare i jo no sabem què fer, cada vegada que hem d'entregar una nota a l'escola, ella hi passa el corrector, quan llegim a casa ens crítica les novel·les perquè ella ja les ha llegit, si li regalem un llibre es riu de nosaltres perquè no tenim criteri, etc. És insuportable, volem una nena normal, crec que l'haurem de portar al psicòleg o tancar-la a algun centre, jo no l'aguanto!!
Un pare desesperat!

Adriana Bernal Gamez
http://adbega.blogspot.com/

La Roser, escriptora, per Carme Rosanas


LA ROSER, ESCRIPTORA

Sempre acabava trobant algú que li expliqués un conte. Li agradaven molt si podia veure'ls en paper, en lletres, en dibuixos. Molt més encara que si que si els hi explicaven només de paraula, com feia l'àvia, que en sabia un munt i no necessitava llibres. La Roser, però tenia una fascinació pels llibres, perquè els agafés qui els agafés, no importava si era la tieta, la mare, el pare o la cosineta gran, sempre treien de dins la mateixa història. És per això que ella volia escriure llibres. No podia pas esperar a saber llegir i escriure, havia de començar com més aviat millor. I per això, la Roser, aprenia de memòria els dibuixos d'algunes paraules i els repetia. Ella començava... i potser no eren històries boniques, encara, però ho llegís qui hi llegís, sempre deia el mateix. Per la Roser això era un molt bon començament.
Carme Rosanas

Gargots, per Pilar


GARGOTS

Somiava amb escriure els contes que li explicaven cada nit abans de dormir. Per això cada tarda practicava en el quadern “gargot”. Des que li havien dit que les seves lletres eren això, gargots, va pensar que era el millor nom que li podia posar a un quadern ple d'ells.Aquella tarda el seu germà gran es va asseure al seu costat atret per les paraules que deia en veu alta al mateix temps que intentava escriure-les. L'observà atentament sense poder evitar somriure en veure que es mossegava la llengua per l'esforç.
-Meritxell, has d'ensenyar al llapis a escriure el teu nom. Jo t'ajudaré.Li va dir a la nena que en realitat, escriure era dibuixar. Així es convertien els gargots en lletres.Mai se li oblidaria la tarda que va ensenyar al llapis a escriure el seu nom. El següent quadern de pràctiques es va dir “paraules”.


8/12/10

La carta, per Enric Lluch Girbés


LA CARTA

El meu pare em va dir que Pare Noel parlava en castellà. Per això, he començat a escriure la carta en aquesta llengua; però, de sobte, he pensat que un personatge com tu ben bé entendria moltes altres llengües. També la meua, és clar. Així que tatxe allò que havia escrit i comence de nou: Benvolgut Pare Noel, vull que em portes un xumet nou per a la meua germaneta, unes ulleres per a l’àvia i un bitllet dels grans per a la meua mare, perquè el meu pare no té treball. I si pots, fica un somriure a la cara dels pares i regala’m una motxilla per portar els llibres a l’escola, perquè la vella té un forat i ja he perdut dos llapis de colors i la goma d’esborrar. Moltes gràcies.

Enric Lluch Girbés

Sóc gran, per Miri4


SÓC GRAN!

Fa quatre dies que ha començat a anar a l’escola dels seus germans. Ja no és la llar d’infants, on anava quan era petita, ja té tres anys! Tots li diuen que s’està fent gran, però li parlen i la tracten com abans i ella vol dir -los que ja ha crescut i no ho sap explicar, encara no sap pronunciar bé totes les paraules i no té prou vocabulari..., vol demostrar que no és cap criatura, de fet ja ha deixat enrere els bolquers, el xumet i les farinetes. Agafa els llapis d’en Robert, un full de paper blanc i es prepara per donar una sorpresa a tota la família. Encén el llum, s’enfila a la cadira i, molt concentrada, comença a omplir el paper de palets, rodones i muntanyetes, així és com es fan les lletres, oi?. Que contents es posaran tots quan vegin que ja sap escriure!.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com/

Estimats Reis Mags, per fanal blau


ESTIMATS REIS MAGS

Aquest any he començat a llegir i escriure; ho trobo divertídíssim. Cada dia vull llegir i cada dia vull escriure una mica.
Com que vaig poc a poquet, m’he de concentrar tant que trec la llengua enfora com si fes un gran esforç. I la veritat és que el faig!
Com que en vull continuar aprenent molt i molt us demano molts contes per llegir i molts llapis per escriure. Molts, o el que pugueu.
Ai, la mare em crida a sopar.
Vosaltres sí que sabeu llegir, oi?
UN PATÓ
Carla
http://fanalblau.blogspot.com/

7/12/10

Paraules al paper, per Jesús M. Tibau

PARAULES AL PAPER

Em costa encara fer moure el llapis i dibuixar les paraules al paper, que abocaria en un minut si estiguessis amb mi, parlant com una cotorreta, com sempre dius mentre te’n rius i fas veure que t’agafa mal de cap. A poc a poc i amb bona lletra, com a tu t’agrada, procuraré explicar-te quant t’enyoro, i les feines que faig a casa mentre no hi ets, com una xiqueta gran (i em callaré alguna entremaliadura que segur que t’explicarà el pare), i després dibuixaré un cor ben vermell amb els braços oberts, i desitjaré que et curis aviat.


Jesús M. Tibau

3/12/10

Marrameu, el gat cantaire, per Bruixeta


MARRAMEU, EL GAT CANTAIRE

A la Laia li agrada molt anar a veure a la tieta Ramona. Viu sola amb l’única companyia d’en Marrameu, un gat que la tieta Ramona diu que fa coses estranyes. Estranyes en un gat. En Marrameu sap cantar. Amb els seus miols és capaç d’ entonar qualsevol cançó que soni. Però en Marrameu és un gat molt tímid i només canta davant de les persones amb les que té més confiança, la tieta i la Laia, elles són les úniques que l’han sentit cantar. Per això la faceta cantora d’en Marrameu és un secret molt gran que la Laia no pot explicar a ningú, ni tan sols a en Pol, el seu millor amic de l’escola.
La tieta diu que sort en té d’en Marrameu perquè així no es troba mai sola ni avorrida. Cada tarda, mentre esperen a la Laia, la tieta fa mitja i en Marrameu afina la veu.
Bruixeta

No solo canta el gallo, por La Marca Amarilla


NO SOLO CANTA EL GALLO

Mi gato Kike siempre está jugando o ideando alguna travesura para tratar de sorprenderme. Tiene un montón de juguetes para entretenerse y así dejar de jugar con los ovillos de lana que utilizo todas las tardes para tejer bufandas de colores, pero en cuanto me despisto ¡Zas! Ya me ha quitado algún ovillo…Y es que Kike es el gato más inteligente del mundo.Me di cuenta la tarde en que se me estropeó la radio y no pude escuchar mi programa preferido de música. Me puse un poco triste y Kike, como todos los gatos, lo notó.De repente… ¡Kike empezó a cantar mi canción favorita en medio del salón! En idioma gatuno, claro, pero con una perfecta afinación.Yo le miré fascinada y pensé: - ¿Sabrá también freír un huevo?

http://elgarajermetico.blogspot.com/

Les visites a ca la iaia, per Filadora


LES VISITES A CA LA IAIA

A l’Antònia li encantava que vinguessin a visitar-la els seus néts; i a la Mixa, la seva gata, també. Després de veure’ls sempre obsequiava a tots els presents amb els seus cants i balls. Era veritablement sorprenent l’alegria que li causava la visita d’en Pol i la Laia. Tothom se’n feia creus!Un diumenge, la filla de l’Antònia va arribar acompanyada també per la seva germana Eulàlia. L’Antònia de seguida va oferir tot de coses a l’invitada inusual d’aquella casa. L’Eulàlia no tenia gana, però al sentir el nom de Martini, els ulls li van fer pampallugues. L’Antònia va córrer a l’armari, contenta de poder-li oferir un didalet de la beguda. Però ai! l’Antònia no s’ho podia creure, l’ampolla estava gairebé buida del tot! “Que estrany! -va pensar!- Si jo no en bec mai!”. Mentrestant, la Mixa anava cantant i ballant i els petits no podien parar de riure.

Filadora