21/12/10

Vacances blanques, per Abel Carretero


VACANCES BLANQUES

Per fi s’havia acabat l’escola. Les vacances de Nadal començaven. La Laia i el Genís havien quedat per passejar aquella mateixa tarda, tenien tantes ganes d’anar a fer un volt que no es podien esperar. Després de dinar van quedar de trobar-se a la cantonada de l’ajuntament.
A les tres en punt tot dos es varen trobar i emprengueren una passejada pel poble fins que van arribar al seu objectiu: la pista de gel que hi havia instal·lada des de feia dues setmanes. Tan bon punt van estar preparats per entrar-hi, hi van accedir per no sortir-ne fins passades tres hores.
S’ho estaven passant d’allò més bé quan, de sobte, alguna cosa blanca i tova va caure damunt dels cabells de la Laia.
- Què és això? - preguntà el Genís.
- No ho sé – digué la Laia –, sembla neu! Està nevant! – va dir tota contenta.
Així va ser com el Genís i la Laia van passar aquella tarda tan esplèndida, sota la neu, allò que més els agrada de l’hivern.

Abel Carretero Ernesto
http://lespaidelcatala.blogspot.com/

2 comentaris:

  1. A la meva Laia també li encanta l'hivern perquè sempre el relaciona amb la neu...li encanta i sempre se'n recorda...
    Moltes gràcies pel conte!

    ResponElimina
  2. A mi és el que més m'agrada de l'hivern, per això ho he escrit. Gràcies a tu!

    ResponElimina