25/4/12

La gran aventura d' en Bru, per Montse Pujol

LA GRAN AVENTURA D'EN BRU

Que dirà la mare, quan arribi a casa i no m’hi trobi? -pensava en Bru mentre intentava tornar al seu cau.

En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Perquè els ratolins són molt espavilats i de seguida van " a la seva". Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat el va portar fins al jardí de la Teresa, volia saber que era allò tan gran i flonjo que queia del cel.

Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trobar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dubtar gens en posar-se-la per damunt el cap, ja estava ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.
- Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.

Montse Pujol

17/4/12

El ratolinet Manelet, per M. Roser Algué Vendrells

EL RATOLINET MANELET

Hi havia una vegada un ratolinet que anava pel carrer tot solet i va trobar un botó gros i vermellet.

Va pensar que si hagués trobat un botonet petitet, el podria lluir al gerseiet, o se'l podria posar sobre el peuet...

Després de pensar molt, amb el seu caparronet, va dir:-Ja ho sé, me'l posaré per barret!

És va mirar al mirallet i semblava un senyoret amb aquell barret tan boniquet!
M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/
 

16/4/12

L'estrella lluminosa, per Susanna

L'ESTRELLA LLUMINOSA

La Beta i l’Àflix feien moltes coses des que es van conèixer i sabien que sempre comptarien amb l’altra. Els agradaven les mateixes coses: rodolar per terra, menjar amb les mans, dormir sense pijama o observar el cel. La cosa que més les unia, però, era una estrella que va caure del cel i elles van guardar amb molt de compte perquè ningú més la trobés.

Però un dia els van dir que havien de separar-se: els pares de la Beta havien trobat una feina molt important al planeta del costat. Primer van plorar molt, però després van decidir una cosa: la Beta s’emportaria l’estrella i al cap d’un any la llençaria ben fort perquè la pogués recollir l’Àflix, que se la tornaria a quedar un any més.

Mentrestant, aquí a La Terra, una nena es pregunta què deu ser aquella llum que veu passar cada any en una direcció.

Susanna

L'estel fugaç, per Jesús M. Tibau

L'ESTEL FUGAÇ

-Mira, Xusqui, un estel fugaç! Pots demanar un desig.
Xusqui no ho entén, perquè el desig més gran ja s'ha fet realitat: la companyia de la seva amiga. Però això no treu que, mentre el veu passar, remeni la cua.

Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/
 

9/4/12

L' estrella viatgera, per Montse Pujol

L'ESTRELLA VIATGERA

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té el bosc molt a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'àvia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar perquè l'estrella el pogués sentir clarament.

Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.

- Mira Bauma, corre, pensa un desig!.

Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.

Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma pogués recuperar l'olfacte.

Montse Pujol




4/4/12

Llum de purpurina, per Miri4

LLUM DE PURPURINA

Com cada nit, la Clara i en Brillant seuen a la gespa i miren els estels que fan companyia a la Lluna. Són tan bonics i semblen tan màgics! La màgia d’un estel és semblant a la de les fades i els follets del bosc, però només funciona per als qui creuen en ells. Tot d’una, apareix l’estel més ràpid i lluent que havien vist mai: l’estrella dels desitjos, escampant somnis d’amor i de pau amb la seva llum de purpurina.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com



2/4/12

M'estimes o no m'estimes?, per Montse Pes

M'ESTIMES O NO M'ESTIMES?

Dius que m'estimes,
però se'm fa molt difícil de creure't,
quan penso que acabaré rostit a la cassola.
 
http://fonsdarmari.blogspot.com.es/