23/6/12

El caramel dels somnis, per Miri4


EL CARAMEL DELS SOMNIS
L’avi Contacontes perdia la memòria. Això preocupava molt als nens i nenes que anaven a escoltar-lo, fins que van decidir demanar ajuda. Van cridar el Follet Dolç que sovint els visitava quan imaginaven aventures. Ell va arribar de seguida, carregat amb un regal: era el caramel més especial que havia existit mai. Tot fet de somnis, amb aroma de fruites i embolicat amb una capa de pols d’estels. Era com un tresor que els follets repartien a aquelles persones que perdien la il·lusió a mida que s’anaven fent grans. Quan l’avi Contacontes se’l va menjar, els seus llavis van dibuixar un gran somriure, els ulls brillaven amb aquella llum màgica que il·lumina el cor dels qui creuen en la fantasia i així va recuperar la memòria. Des d’aleshores, les seves històries plenes d’éssers imaginaris, dones d’aigua, fades, follets, bruixes o bruixots, ens ajuden a construir un món millor.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/






Ostres...I ara què faig?, per Montse Pujol

OSTRES... I ARA QUÈ FAIG?
-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara què faig?- va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.

- Ei!, mira, ja tenim el lladregot de caramels Bauma.

La Teresa allargà la mà per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.

- Bauma mira, potser és un follet! A tu et sembla un follet?

- Que pots parlar follet? que ens entens? Potser té nom... Com et dius?

En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar-lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.

- Druidi dic em -va dir tant alt com va poder i sense saber què passaria.

-L'anell perdut ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.

La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet, li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adéu amb la mà.

Montse Pujol
http://drapairedemots.blogspot.com.es/


18/6/12

La Nela i els colors, per M. Roser Algué Vendrells

LA NELA I ELS COLORS

Diuen que era un país on els els aliments no tenien color, tots eren transparents...La Nela, a l'hora dels menjars, s'avorria molt contemplant aquells plats plens de coses tristes. La gana se'n va anar a fer un tomb, i la nena , com que no menjava, es va quedar prima com un fideu. Però com que era molt espavilada, va començar a pensar com podria solucionar el problema.

A la Nela li agradava molt pintar i tenia una capsa amb tots els colors que us podeu imaginar i més...I un dia, de cop i volta, va tenir una idea: pintaria totes les coses de menjar!

Primer de tot es va vestir de xef i feia molta patxoca. Aleshores va agafar el color verd clar i va pintar l'enciam i l'escarola i amb el verd fosc, les olives; amb el color vermell, el tomàquet i el pebrot; el groc el va utilitzar pel blat de moro , el formatge i el rovell de l'ou. Després va agafar el marró fluix per pintar les anous. Quan va acabar s'ho va mirar molt satisfeta i amb tot plegat, va fer un bon plat d'amanida que era per llepar-se'n els dits...Fins i tot, la gana, va tornar ràpidament de fer el seu tomb i la Nela es va menjar molt contenta aquell plat tan alegre. I tothom li va copiar la idea i les hores de menjar, es van convertir en una festa.


M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/