31/5/10

Bruixeries, per Carme Rosanas


BRUIXERIES


La Raquel, volia ser bruixa. S'imaginava una bruixa bona, volant damunt de la seva escombra, per anar a portar la màgia allà on la necessitessin.Cada dia agafava l'escombra i provava de volar, però no hi havia manera. Se sentia confosa... quina màgia pot portar una bruixa que no sap ni fer volar la seva pròpia escombra?Amb l'escombra a la mà, va decidir netejar el pati. Feia fred i encara que s'havia abrigat bé el vent li tallava les galtes i les fulles volaven millor que l'escombra i es feien impossibles d'escombrar. De cop va pensar que tenia moltes ganes que vingués la primavera i just en pensar-ho una papallona va volar davant del seu nas! Era el seu primer truc de màgia... sí, potser sí, algun dia aprendria a volar amb l'escombra! N'estava segura!

Carme Rosanas


30/5/10

Les quatre estacions, per Marcel.la


LES QUATRE ESTACIONS

En acabar d’agranar el pati de casa, la Cris se’n va adonar que el temps havia canviat.
La tardor primerenca s’ havia transformat en hivern fred i silenciós.
L' endemà les fulles de la llimera estaven de nou a terra. Cris va agafar la seva granera verda i no en va deixar ni una. El termòmetre marcava ara 22º. La Cris es va treure les manyoples, la bufanda i l’ abric. Ja no els necessitava.
Una setmana més tard la pluja havia embrutat el pati de la Cris. Va agafar la seva meravellosa granera i ho va deixar tot més net que net. En acabar un albercoc de l’ albercoquer li va caure al cap. Havia arribat l’ estiu, el bon temps i els fruits de la calor.
Com que havia quedat demostrat que la seva granera era la que feia que les estacions canviaren, la Cris va decidir no contar el seu descobriment a ningú. Tal vegada no la cregueren, o potser voldrien endur-se la seva granera màgica . El secret era utilitzar la granera seguint les indicacions del calendari, i tots tan contents.

Marcel·la

Ajudants de bruixa, per Miri4


AJUDANTS DE BRUIXA

A l’Escola dels Encanteris les nenes bruixes aprenen a fer coses increïbles. Amb unes paraules màgiques i els seus poders poden jugar amb papallones de primavera enmig de la tardor. Amb l’escombra voladora poden netejar les coses lletges, com les mentides , les paraulotes i les baralles. També poden fer aparèixer somriures quan algú està trist. En els seus barrets punxeguts hi porten mil petons i trossets d’Arc de Sant Martí per pintar el món de tots colors. Però el que més els agrada és que les altres persones les ajudin a fer brillar les coses boniques de la vida: els amics, les abraçades, les rialles, les converses, les cançons i les estones de jocs compartides. Diuen els entesos que tots els nens i nenes, pares, mares, avis, àvies, tiets, tietes, cosins i cosines, petits o grans, podem ser els seus ajudants. Quina bona idea!, començaré ara mateix, t’hi apuntes?.

Miri4

29/5/10

Passa l'escombra, per Montse Pes


PASSA L'ESCOMBRA


Ella n'estava ben tipa d'aquesta situació, ..."ja n'hi ha prou, a partir d'ara faré entrega d'aquesta escombra al meu germà."L'endemà, es disposa passar a l'acció, així que es lleva el Marc; després d'esmorzar, quan agafa la bicicleta per sortir al carrer, l'atura i li fa entrega de l'escombra. En Marc sorprès, està a punt de llençar-la desafiant, però se n'adona, per la mirada ferma de la Marta, que no li permetrà més continuar amb aquesta injustícia. Això s'ha acabat, ella també vol gaudir de la vida. Tot seguit li dóna la bicicleta i sense cap tipus de manies comença a escombrar.


27/5/10

Les tortugues patchword, per Miri4


LES TORTUGUES PATCHWORD

M’han regalat una tortuga patchword!.
Les tortugues patchword són una espècie molt curiosa que viu a l’Illa dels Somnis i es capbussen en aquell mar serè d’aigües transparents. Sempre estan contentes i són molt pacífiques. Elles no perden el temps amb presses per fer moltes coses i anar atabalades, com moltes persones,no; les tortugues patchword gaudeixen de tots i cadascun dels moments de la seva vida, tots els semblen màgics. Saben prendre’s les coses amb calma i amb alegria. Tenen un secret: amb els records del què han viscut, les tortugues de més edat fan quadres de molts colors sobre les closques dures de les més petites i per això són tan boniques. Mai no tenen por perquè els dibuixos de la seva closca són màgics i els donen molta força, és com si tota la família anés amb elles siguin on siguin. Ara ja no tindré por mai més!.

Miri4

http://gordolobomiri4.blogspot.com/

25/5/10

Pessigolles, per Pilar



PESSIGOLLES

La tortuga Tortu, tenia molt mal caràcter. Tant, que es va quedar sense amics. Vagava pel pati de l’escola i feia el camí de tornada a casa sola.
Un dia, es va trobar a Turta, una tortuga gran com una muntanya que li preguntà:

- On vas tan sola?
- Què n’has de fer tu si vaig sola o no? – Li respongué.

En sentir la resposta, Turta s’amagà en la seva closca.

-Què fas ara? – Preguntà Tortu.
-Cerco pessigolles.
-Pessigolles? Dins de la closca?
-Sí.
-I què faràs si en trobes?
-Riure molt. Tal vegada aconsegueixi ser la teva amiga.

Tortu es quedà parada amb la resposta.

-Vols ser la meva amiga? Amb el caràcter que tinc? Preguntà.
-És clar, que sí! – respongué Turta – T’ensenyo a cercar pessigolles?
-SÍ!

Van riure molt i Tortu aprengué que sempre hi ha algú que t’estima i t’ajuda a ser millor.


Pilar

Vull sopar! per Marcel.la


VULL SOPAR!

-No vull posar-me la samarreta blava! Vull la de color groc!
- No vull desdejunar llet amb galetes vull cereals d’ aquells que anuncien a la tele.
La mare i el pare de Tina, ja no sabien que fer-se amb la menuda de la casa.
Sempre demanava les coses a crits i mai estava d’ acord amb els pares.
Havien tractar de parlar amb ella, d’ explicar-li que les coses no s’han d’ exigir s’ han de demanar. Però res funcionava amb la tina. Era la tortugueta més capritxosa i cridanera del món.
Un dia, cansats com estaven de la situació van decidir no fer-li ni cas a la Tina fins que no demanara les coses amb educació.
Vull sopar! Vull sopar! Què no em sentiu? Tinc gana, vull un entrepà de sardines!!!!
S’en va anar al llit sense sopar per no saber demanar les coses.
A l’ endemà la mare de la Tina va anar a despertar-la li va fer un petó i li va dir :
- Hi ha alguna cosa que vulgues dir?
- Sí, vull sopar, un entrepà de sardines, per favor mare.


Marcel.la

17/5/10

Oriol l'aventurer, per Marcel.la


ORIOL L'AVENTURER

La vida al bosc no estava mal però Oriol, un conillet molt aventurer somniava des de ben menut en fer la volta al món.
- Això no és viatge per a un conill ! - Li deien els pares.
- Has pensat els perills que pots trobar-te? – Preguntaven els amics a l’ Oriol. Però ell feia com que no escoltava.
Una nit va decidir començar la seva aventura sense dir-ho a ningú. Va agafar el tovalló roig a motes de la mare i el va omplir de coses imprescindibles. Una brúixola ,per a no perdre
l ‘orientació, el seu pijama de ratlles, el raspall de dents i la foto dels pares.
Va deixar, això sí , una nota d’ acomiadament.
A l’ endemà , a les primeres llums del dia i després de caminar tota la nit fa sentir gana i se’n va adonar que havia oblidat el més important, el pastís de safanòria de la mare, i va decidir tornar a casa i ajornar la seva aventura.

Marcel·la

El món gris, per Miri4


EL MÓN GRIS

El món s’havia tornat tot gris, ple de boires i d’incertesa. Què més li podia passar?. El conillet es trobava molt sol. Havia tingut molt mala sort i començava a perdre la confiança en tot.
Aleshores va decidir començar una vida nova. No podia deixar passar més temps. Va recollir les poques coses que tenia en un farcellet i camina que caminaràs se’n va anar bosc endins. Estava una mica espantat, no sabia amb què es podria trobar ni com anirien les coses, però va fer el cor fort. Malgrat les dificultats, tenia esperances en un futur que acabava de començar. Mentre anava avançant, va recordar melodies de quan era més petit, aquelles que li cantaven abans d’anar a dormir i es va sentir millor. Va descobrir que el secret per tornar a omplir la vida de colors era dins seu. I des d’aquell moment va tornar a ser feliç.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

10/5/10

El desordre golafre, per Pilar


EL DESORDRE GOLAFRE

La Martina no podia entrar a casa; no trobava la porta. L’havia buscat al voltant de tota la façana, però no hi era. A més, la casa havia canviat. Les finestres eren al sostre i aquest estava ocupant diversos llocs de les parets. En el lloc de la tanca hi havia estris de cuina i llibres que convertien la casa en una fortalesa. Es va asseure al terra plorant, cridant els pares.
-Hola Martina – va sentir que algú deia -.
-Qui ets?
-Sóc el desordre golafre. Vull agrair-te tot el que em dónes de menjar cada dia. Avui ha estat un gran festí de llibres.
-On són els meus pares?
-No sé, eren per aquí ordenant les prestatgeries.
De repent el terra s’obrí sota els seus peus i se l’engolí.
Va obrir els ulls, despertant-se. Quin malson! Sentí la mare a la saleta ordenant llibres i va anar corrents a ajudar-la...

7/5/10

Se sentien sols i marginats, per Carme Rosanas


SE SENTIEN SOLS I MARGINATS


A casa de l'Estefania, volien pintar les parets. I primer s’havien de buidar.Van apartar els mobles i van treure els llibres. Van posar-los a uns prestatges que hi havia al garatge. Els llibres van tenir paciència, encara que no els agradava el garatge. Però anaven passant els dies i ningú els tornava al seu lloc. Hi havia tantes coses a fer que els llibres portaven ja 10 dies al garatge. Fins que una nit van dir Prou! Van començar a pesar cada cop més i els cargols que els collaven a la paret van començar a cedir. A mitja nit, es van despertar pensant que era un terratrèmol. Quin ensurt! Es van llevar, espantats i va trobar, els prestatges i els llibres escampats pel terra .Els llibres trapelles van sortir amb la seva, van ser immediatament tornats al seu lloc, acollidor i calentó.

Carme Rosanas

La rebel.lió dels llibres, per Marcel.la


LA REBEL.LIÓ DELS LLIBRES
A casa de Roc i Sònia tot eren llibres. Hi havia llibres al rebedor, a la cuina, a les habitacions i fins i tot a la prestatgeria del corredor.
Però els dos germans no els feien massa cas perquè preferien jugar amb la consola que els havien regalat els pares per haver treballat molt al llarg del curs.
Un dia els llibres no van poder aguantar més l’ avorriment de no ser llegits pels xiquets i van decidir fer una rebel·lió per fer-se notar. Al principi hi havia diverses opinions entre ells. Els contes volien escriure un nota de protesta i penjar-la a la nevera, els llibres de poemes volien amagar la consola dels xiquets, a qui feien responsable del seu estat d’ avorriment. Al final van decidir llançar-se a terra seguint els suggeriment dels llibres d’ aventures . Almenys així estaven segurs que algú tornaria a sostenir-los a les mans.


Marcel.la

2/5/10

El quadre, per Miri4

EL QUADRE

Una caseta de xocolata amb la teulada de confitura i un sol de llimona. Un prat de gespa de sucre pintat i tot embolicat amb gelatina de maduixa. Aquest ha estat el regal per a la mare. La meva germaneta m’ha preguntat si a la caseta hi vivia la bruixa, com en el conte de Ton i Guida, però jo li he dit que és impossible que hi hagi una bruixa en una llar tan dolça. Aleshores m’ha volgut ajudar i ha pintat tot el quadre amb gelatina. Ha quedat molt bonic. Fins i tot el gat es llepava els bigotis!. Amb molta cura li hem portat a la mare i ella ens ha fet una abraçada i ens ha omplert de petons. Hem fet unes fotos i ... el gat s’ha menjat la gelatina per sopar quan estàvem distrets!. És un golafre!. Ja veurà demà quin mal de panxa...

Miri4
http://gordolobomiri4.blogspot.com

Artistes!, per Carme Rosanas

ARTISTES!

La Raquel era una petita gran pintora, no se'n cansava mai i pintava paisatges bonics amb cases i muntanyes i un bon sol i també nens i nenes que jugaven i flors i arbres...Tenia un germà, en Lluc, que sempre volia pintar com ella, però era massa petit i no en sabia. Una tarda, a la Raquel no li sortia gaire bé el seu quadre i va pensar que si ella n’havia d’aprendre més, també n’havia d’aprendre en Lluc que no havia pintat mai. El va cridar i li va donar un pinzell perquè pintés. En Lluc va fer una gran taca vermella al mig del quadre, però no es va espantar... ella en va afegir una altra de verda...
- Mare! Hem pintat un quadre abstracte, tots dos, en Lluc i jo!

Carme Rosanas