La Raquel era una petita gran pintora, no se'n cansava mai i pintava paisatges bonics amb cases i muntanyes i un bon sol i també nens i nenes que jugaven i flors i arbres...Tenia un germà, en Lluc, que sempre volia pintar com ella, però era massa petit i no en sabia. Una tarda, a la Raquel no li sortia gaire bé el seu quadre i va pensar que si ella n’havia d’aprendre més, també n’havia d’aprendre en Lluc que no havia pintat mai. El va cridar i li va donar un pinzell perquè pintés. En Lluc va fer una gran taca vermella al mig del quadre, però no es va espantar... ella en va afegir una altra de verda...
- Mare! Hem pintat un quadre abstracte, tots dos, en Lluc i jo!
Carme Rosanas
ARTISTES!
Que bonic!!!! Em fa gràcia veure com comparteixen els germans...ha de ser tan gratificant!!!!Que un ensenyi a l'altre i que aprenguin plegats! Gràcies de nou!
ResponEliminaEstic d'acord amb la Sílvia, els germans han d'aprendre i compartir vivències plegats. Bon conte, Carme!.
ResponEliminaM'agraden aquests germans atípics. Raquel no és egoista i li agrada compartir, d'una manera molt positiva.
ResponEliminaUn conte ple de valors, Carme.