25/4/10

L'aniversari, per Miri4


L'ANIVERSARI

Avui celebrarem un aniversari. Serà una festa especial i diferent que servirà per a recordar totes les coses bones que hem viscut amb en Miquel. Ell va morir fa un temps a causa d’una malaltia, però els qui el coneixíem sabem que li hauria agradat que celebréssim la seva festa, perquè quan algú es mor, el trobes a faltar i això vol dir que l’estimes i que a dins teu encara és viu.
Avui celebrarem que de petits ens expliqués contes, que ens portés d’excursió amb el seu cotxe tan tronat, que jugués amb nosaltres a mil i una coses,- això si, sense fer trampes- , i que ens portés sorpreses de tant en tant, també que ens escoltés quan li explicàvem els nostres problemes, i que ens fes moltes bromes només per sentir-nos riure.
He fet un pastís de maduixa i xocolata pensant en ell.
Felicitats i gràcies, Miquel!

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

19/4/10

Als quatre vents, per Carme Rosanas


ALS QUATRE VENTS

A en Guillem, ja li han dit que demà arribarà el germanet, li han explicat que la mare anirà a la clínica i que després els anirem a veure a tots, a la mare, al pare que li fa companyia i al Jan que serà molt i molt petitó.

En Guillem surt de casa i el segueix la Pumba, la gossa del veí amb la que sempre han estat amics.

Fa vent i en Guillem està content, ell no pot dir-ho pas a tothom, però el vent ho escamparà pel món.

Arriba a dalt i espera la ventada més forta i just damunt de la bufanda voleiant... crida. Demà arriba en Jaaaaaaaaaaaaaaaaaan.

La Pumba, fa un udol llarguíssim per acompanyar-lo: Uuuuuuuuuuuuuuuuuuu!


Carme Rosanas


18/4/10

Montse, la nena ocell, per Pilar


MONTSE, LA NENA OCELL

Com cada tarda, Montse havia tret a passejar la seva gosseta Shiva. Aquell passeig, però, va ser diferent a qualsevol.
Feia molt de vent. Mentre corrien una darrera l’altra, entre les herbes, la nena va sentir molts xiscles que l’obligaren a girar-se d’esquenes al vent, encuriosida. La gosseta va imitar-la. La bufanda i les orelles assenyalaven l’espectacle del cel.
Un bàndol d’ocells es lliscava a sobre d’elles amb les ales esteses, planejant. De repent, es llençaren al buit, fent una carrera a veure qui arribava primer fins a quasi fregar el terra. Shiva bordava esvalotada i va començar a córrer al darrere dels ocells i Montse la va imitar, obrint els braços i sentint que volava...
En arribar a casa, la mare va dir-li:
- Ja ets aquí, carinyo? Pensava que amb la ventolera que fa, tornaries de seguida del passeig.
- Mama, no podia. M’he convertit en ocell.
Pilar

Volaven amb el vent, per Miri4


VOLAVEN AMB EL VENT!


Passejava pels carrers empedrats del poble i m’he trobat un gos. Li he posat un nom: Capità. M’ha seguit fins arribar a la prada, amb les orelles ben dretes, movent la cua i brandant el cap. Jo li tirava una pilota que duia a la butxaca i ell l’anava a buscar i me la portava esperant que li tornés a llençar ben lluny. Una vegada, i una altra, i una altra... Després hem corregut una estona, hem fet tombarelles, salts i acrobàcies sobre la gespa, jo reia i en Capità bordava. Més tard s’ha aixecat molt d’aire, semblava que es volia endur la meva bufanda i fins i tot les orelles d’en Capità. Seguíem rient i bordant. Lladrucs i rialles volaven amb el vent enfilant-se cap al blau infinit.

Miri4

13/4/10

Nil, per Eva Albiol


NIL

―T’agrada aquest dibuix, mamà?
―Clar que sí, Laia. Cada dia dibuixes millor. I qui és aquest xiquet tan pelat?
―Està pelat perquè acaba de nàixer, és un bebè. No veus que es pareix a mi? És mon germanet!
―Però si tu no tens cap germanet!
―No, encara no... Però imagina’t que un dia portes un germanet a la panxeta, i naix i és així peludet, i amb la careta rodoneta. Seria guai, eh mamà?


Eva Albiol

11/4/10

La Laia i el Nil, per Pilar


LA LAIA I EL NIL

Laia està molt contenta de tenir un germà petit. Des que va arribar a casa, li agrada observar-lo.
-Mama, vine - diu -, mira quines cares més rares fa el Nil!
Aquest, en sentir la veu de la seva germana, mou les manetes i la mira molt atent.
-Per què es belluga tant? pregunta.
-Perquè coneix la teva veu –respon el pare.
-Si sabés parlar, et diria que està molt content de tenir una germana gran tan bonica com tu –afegeix la mare – M’ajudes a banyar-lo?
El banyaren, li donaren lleteta i tot seguit el posaren a dormir. Més tard, mentre el pare preparava el sopar per a tots tres, la mare i la Laia se’n van anar a la saleta a llegir contes.
La nena pregunta:
-Mama, jo era tan petita quan vaig néixer?
-Sí, Laia. Eres com una nina. El Nil s’assembla molt a tu.
Laia somrigué feliç.

Pilar

En Nil, per Carme Rosanas


EN NIL

Explica la seva mare, contenta i feliç que en "Nil té el cabell negre com el carbó i és força peludet, té la carona rodoneta, el nas petitó, tot ell és molt bufó!" I com que no l'hem vist, ens l'hem d'imaginar i aleshores tot imaginant en Nil, ens adonem que la mare s'ha descuidat de dir-nos una cosa, o potser no, potser no és un descuit, potser no s'hi ha fixat encara, en Nil té tan poquets dies! I és que en Nil, només amb la seva carona que no hem vist, ja ens fa somiar desperts. I ens retorna els nostres records i ens fa somriure i ens fa estrenar una il·lusió, ja viscuda, que renova sense ni tan sols saber-ho. En Nil té un poder absolutament màgic: sense haver de fer res, crea tendres emocions, a distància i les reparteix sense mesura. Benvingut, Nil!
Carme Rosanas

Un conte per la Laia, per Carme Rosanas

UN CONTE PER LA LAIA

Feia molt pocs dies que la Laia havia tingut un germanet. Estava molt contenta i el trobava molt bufó. La seva mare li deixava agafar, tenir-lo a la falda moltes vegades i ella, la veritat, hi tenia molta traça. En Nil, encara que era tant petit, li coneixia la veu i la seva olor i només que l'agafava ja estava content.Un vespre que en Nil plorava i la mare ja li havia canviat els bolquers i li havia donat el biberó, la Laia va pensar que segur que li agradaria que li cantés una d'aquelles cançons tan boniques que ella sabia. I va seure al sofà, el va tenir als braços i va començar a cantar fluixet. El Nil, en un moment, va deixar de plorar i abans d'acabar la cançó ja s'havia adormit.

Carme Rosanas

8/4/10

El Nil ja és aquí!, per Sílvia Maestro


EL NIL JA ÉS AQUÍ!

El Nil ja és aquí. És l'alegria de la casa. Ha pesat gairebé quatre quilets, així que està fet un homenet. Com diuen els entesos "aquest nen ja està fet!". La seva germaneta de cinc anys, la Laia, està molt, molt i molt contenta. Se'l mira i remira i el petoneja a cada instant. Va dient sovint: "que mono!". El vol agafar, tota l'estona, tant si dorm com si plora, com si està prenent el "bibe"...és igual! Ella diu que l'estima més que ningú perquè només és el seu germanet. Li deia l'altre dia a l'avi: "No és el teu germà, eh!". Així que això de poder dir que té un germà és molt emocionant! El Nil té el cabell negre com el carbó i és força peludet, té la carona rodoneta, el nas petitó, tot ell és molt bufó! En fi, estem tots encantats de la vida!


Sílvia Maestro

No en sé!, per Carme Rosanas


NO EN SÉ!


La Susanna deia que no sabia dibuixar, a vegades s'amoinava tant que dibuixava només amb una mà mentre amb l'altra es xumava el dit per consolar-se. La seva mestra li deia que si es posava a treballar bé i utilitzava les dues mans sobre el paper li sortiria millor, però ella no s'ho creia.Un dia, la mestra va proposar de fer uns dibuixos col·lectius. Cada nen començava un dibuix i només podia dibuixar un sol objecte i passar-lo al nen del costat, que també havia de dibuixar una sola cosa i tornar-lo a passar ... fins que ella digués que s’havia acabat el temps.La Susanna, va passar-ho molt bé amb aquest joc i va veure que els dibuixos quedaven preciosos i que allò que ella havia dibuixat era tan bonic com el que havien dibuixat els altres. Aquell dia la Susanna va estar contenta amb el seu dibuix.


Carme Rosanas


6/4/10

La nevera, per Miri4


LA NEVERA


Tot el dia plovent. Hem esta a casa de la tieta Nuri. Ella no tenia fills i fa poc que ha adoptat un nen del Marroc, l’Abdulah. Ara som cosins, junts aprenem moltes coses i ens ho passem molt bé. Ens havien convidat a casa seva a berenar. Avui els han portat una nevera nova, d’aquelles tan altes, amb dues portes i completament blanca. Era una mica avorrida i hem pensat que l’havíem de decorar. Tots quatre hem agafat els colors i uns fulls de paper i cadascú ha fet un dibuix: una flor de primavera, una casa, un arc de Sant Martí i una nau extraterrestre. Amb uns quants imants, els hem enganxat a la porta. Ha quedat una nevera fantàstica!. La tieta s’ha posat tan contenta que ens ha preparat uns melindros amb una tassa de xocolata calenta. Quin berenar més bo!.

Miri4