UN CONTE PER LA LAIAFeia molt pocs dies que la Laia havia tingut un germanet. Estava molt contenta i el trobava molt bufó. La seva mare li deixava agafar, tenir-lo a la falda moltes vegades i ella, la veritat, hi tenia molta traça. En Nil, encara que era tant petit, li coneixia la veu i la seva olor i només que l'agafava ja estava content.Un vespre que en Nil plorava i la mare ja li havia canviat els bolquers i li havia donat el biberó, la Laia va pensar que segur que li agradaria que li cantés una d'aquelles cançons tan boniques que ella sabia. I va seure al sofà, el va tenir als braços i va començar a cantar fluixet. El Nil, en un moment, va deixar de plorar i abans d'acabar la cançó ja s'havia adormit.
Carme Rosanas
Mentre llegia el conte al.lucinava...És tan real com la realitat!!!! Quina passada! MOltes gràcies Carme!
ResponEliminaTrobo preciós aquest conte. Imagino la princeseta Laia cantant-li cançons de bressol al seu germanet. Segur que el Nil dorm somiant amb ella.
ResponElimina