7/12/11

La Mini i en Xart, per Montse Pujol


LA MINI I EN XART

 
Quin dia més bonic que fa! ja no plou i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'allò més i és que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.

La Mini és un gosset de carrer, vull dir que no és de cap raça especial, viu amb en Marc i la Laia. Avui segur que aniran a córrer tots junts. Encara que li toqui anar lligat al costat de la bicicleta, li agrada molt sentir l'aire, fregar-li el pèl i el millor de tot és quan es paren vora el riu i el deslliguen, llavors es troba amb el seu gran amic en Xart, junts entren i surten de l'aigua i corren encara més i és que en Xart és un amic molt, molt especial.
Monts
http://drapairedemots.blogspot.com/

Rastre, per Montse Pes

RASTRE



No he parat de caminar ni un moment, seguint el rastre d'aquesta olor tan penetrant.


Ara que et tinc davant, amb el cor ben accelerat, no sé com dir-te ... que no tornis a menjar més mongetes.
 
Montse Pes
http://fonsdarmari.blogspot.com/

5/12/11

En Gris i la Bruna, per Miri4


EN GRIS I LA BRUNA
Quan en Gris i la Bruna es troben, sembla que la resta del món s’aturi per a ells. S’estimen molt. Els veig entusiasmats, movent la cueta i olorant-se l’un a l’altre, amb ganes de jugar. Potser el destí els ha unit d’una manera invisible. No els calen paraules, s’entenen només en mirar-se.
El cor se’ls accelera, se’ls veu contents, juguen i salten d’alegria. M’imagino una conversa seva:

Sabia que tard o d’hora et trobaria!
Jo també!
He seguit un rastre i he arribat on eres tu.
M’encanta!
Ets una gosseta molt boniqueta!
I tu un gos molt ben plantat!
Quan t’he ensumat, el cor se m’ha accelerat!
A mi també!
Quina bona oloreta que fas!
Cada tarda quan passegem trobem en Gris que surt a la mateixa hora. Tothom qui els coneix diu:

- Quina parella de gossets més eixerida !.


Miri4

http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/



L'estrella i en Roky, per M. Roser Algué

L’ESTRELLA I EN ROKY




-Guau, guau-¡Hola encanto!

-Bup, bup-Uf, quin pesat!

-¿Como te llamas presiosidá?

-Yo no em crido, sempre em crida el meu amo!

-Ole la grasia ¿y como te dise ese amo tuyo?

-Em diu Estrella.

-Claro,¡ con esos ojasos como luseros!

-Va, que em faràs posar vermella!

-A mi me disen Roki.

-No m’estranya, ets tan musculós!

-¿Sabes que eres presiosa?

-I tu ets molt simpàtic i molt fort!

-¿ Quires venir esa noxe a ver la luna desde mi asotea?

-D’acord, a mi també m’agrada observar la lluna...
Al cap d’un temps, al barri hi havia una raça de gossos molt curiosa , que quan lladraven feien :

-bup guau, bup guau... i els encantava mirar la lluna.


M. Roser Algué