31/10/11

El gall Perico, per Roser Algué Vendrells

EL GALL PERICO

El gall Perico, era el més eixerit i el més cantaire i ufanós del galliner. Però un dia , de tant cantar perquè sortís el sol, es va quedar sense veu.

A la matinada, com que no el va sentir cantar, el sol continuava dormint tan tranquil i el món seguia fosc i negre.

Les gallines van decidir ajudar-lo per solucionar el problema i li van dir que fes gàrgares de mel i llimona.

I...oli en un llum, el gall va cantar i el sol va sortir. El gall estava tan content que va decidir que aquell havia de ser un dia meravellós.

Amb les ulleres ben col·locades sobre el bec, ja tenim al nostre amic pinzellada amunt , pinzellada avall, amb tots els colors de la natura fins que tot el paisatge, fins i tot el cel , va quedar d’allò més acolorit.

I va ser un dia tan preciós que les gallines, encara ara, expliquen la història als seus pollets a l’hora d’anar a dormir.



M. Roser Algué Vendrells

24/10/11

La Cleta, per Miri4

LA CLETA

La Cleta era una gallina com les altres, amb plomes marrons i ocres, potes daurades i cresta i barballera vermelles. Però tenia sang d’artista, ment d’artista i ànima d’artista. Volia ser pintora. Ai!, les altres gallines se’n feia creus, com podia ser?, tothom sap que les gallines viuen a la granja, escatainen i ponen ous, però no pinten. Li deien
-“Que t’has begut l’enteniment?
-“Faràs el ridícul!
La Cleta se les mirava i pensava
-“Si sabessin com n’és de bonic fer quadres amb la pintura...”
Va arribar l’ hivern i el sol no volia sortir. S’amagava darrera els núvols i totes les gallines estaven ensopides. Llavors, la Cleta va agafar les pintures i va fer a la paret del galliner un cel amb un magnífic arc de sant Martí. Totes les seves companyes van obrir uns ulls com unes taronges i van exclamar amb entusiasme:


-“Bravo Cleta!, ens has tornat l’alegria!”
Miri
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/



14/10/11

GANES DE TARDOR, per Miri4


GANES DE TARDOR

Quan en Pol i la Irene tornen de l’escola em porten a fer un volt pel parc, però jo tinc ganes de tardor. Vull veure aquella caseta de fusta petitona on es posa la castanyera perquè, sabeu?, l’any passat em vaig fer amic de la seva gosseta Lluna i cap al vespre quan la mestressa em duia a fer l’última passejada del dia i comprava una paperina de castanyes calentetes per als nens, la Lluna i jo jugàvem plegats al tancat dels gossos i després la castanyera ens donava un trosset de moniato cuit.
Diuen que ja ha arribat la tardor, però no ho sembla. Els nens i nenes encara van amb màniga curta i sandàlies, els ocells no se’n van a indrets més càlids, els arbres no perden encara les fulles, les papallones volen per tot arreu i jo espero que arribi el fred...tinc unes ganes de veure la Lluna!
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/




ALES DE PAPALLONA, per Roser Caño Valls

ALES DE PAPALLONA, per Roser Caño Valls

Era un matí de primavera preciós. La Jasmin havia tret el gos a passejar, i per primera vegada l'acompanyava el Youssef, el seu germanet. Aleshores el Youssef va veure una papallona i la va començar a perseguir sense èxit. La Jasmin es va fer petita. Era un matí de primavera, i ella i els seus pares van anar a fer un pícnic als jardins de Montjuïc. Llavors ella va veure una papallona volant i la va perseguir fins que es va perdre... Al cap de poc, els pares la van trobar. I aleshores, quan van arribar a casa, a la Jasmin li van néixer ales de papallona.


6/10/11

No ho digueu a ningú, per Carme Rosanas

NO HO DIGUEU A NINGÚ

Els meus pares no ho volen, que la Boira dormi amb mi.
Diuen que ella té la seva caseta al jardí i que allà és on està millor i que els nens com jo han de dormir sols al seu llit.
Però ells no saben que la Boira està millor aquí, amb mi i que a mi també m'agrada que vingui.
Si no volgués dormir amb mi... com se li hauria acudit de venir quan jo ja sóc al llit i ja està tot tancat, passant d'esquitllentes entre els barrots de la finestra? I no sé com s'ho fa però sempre desapareix abans que vingui la mare a despertar-me.
 

En Roc i jo, per Montse Pes

EN ROC I JO

Tu coneixes el meu neguit,


sense paraules em fas companyia.

Jo t'acaricio agraït, i poc a poc

la por desapareix silenciosament.



http://fonsdarmari.blogspot.com/

3/10/11

EN ROC I JO, per Miri4

EN ROC I JO
Quan jo era petit, desitjava amb totes les meves forces tenir un gos que em fes companyia. Segur que ell desitjava un nen com jo, i ara que ens hem trobat, ens agrada compartir l’habitació. Quan fa bon temps, podem anar d’excursió. Agafem el camí del bosc i correm, busquem pinyes, arribem al riuet que baixa amb un pam d’aigua fresqueta, en Roc sempre en beu una mica i es mulla les potes i la panxa, i juguem a empaitar-nos. Quan arriba el fred, ens agrada estar a casa, davant de la llar de foc escoltant els contes de l’avi fins que és hora d’anar a dormir. En Roc s’enfila al meu llit i fa veure que dorm, perquè vol estar al meu costat, no li agrada gens dormir tot sol en un raconet del menjador. Potser té por, jo també en tenia abans, però ara...ja tinc en Roc!

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/