Els meus pares no ho volen, que la Boira dormi amb mi.
Diuen que ella té la seva caseta al jardí i que allà és on està millor i que els nens com jo han de dormir sols al seu llit.
Diuen que ella té la seva caseta al jardí i que allà és on està millor i que els nens com jo han de dormir sols al seu llit.
Però ells no saben que la Boira està millor aquí, amb mi i que a mi també m'agrada que vingui.
Si no volgués dormir amb mi... com se li hauria acudit de venir quan jo ja sóc al llit i ja està tot tancat, passant d'esquitllentes entre els barrots de la finestra? I no sé com s'ho fa però sempre desapareix abans que vingui la mare a despertar-me.
Molt tendre i bonic.
ResponEliminaI ara que començarà la fresqueta...donen una escalfor!!! :)
ResponEliminaBonic, bonic!
A veure si m'hi poso!
Que espavilada és la Boira! :-)
ResponEliminamolt dolç
ResponEliminamolt bonic