El gall Perico, era el més eixerit i el més cantaire i ufanós del galliner. Però un dia , de tant cantar perquè sortís el sol, es va quedar sense veu.
A la matinada, com que no el va sentir cantar, el sol continuava dormint tan tranquil i el món seguia fosc i negre.
Les gallines van decidir ajudar-lo per solucionar el problema i li van dir que fes gàrgares de mel i llimona.
I...oli en un llum, el gall va cantar i el sol va sortir. El gall estava tan content que va decidir que aquell havia de ser un dia meravellós.
Amb les ulleres ben col·locades sobre el bec, ja tenim al nostre amic pinzellada amunt , pinzellada avall, amb tots els colors de la natura fins que tot el paisatge, fins i tot el cel , va quedar d’allò més acolorit.
I va ser un dia tan preciós que les gallines, encara ara, expliquen la història als seus pollets a l’hora d’anar a dormir.
M. Roser Algué Vendrells
Quin conte més i més bonic, M. Roser! L'explicaré a un menut!
ResponEliminaÉs realment un conte per explicar!
ResponEliminaA mi m'ha agradat molt!. :-)
ResponEliminaGràcies noies, és un gall molt inspirador...
ResponEliminaQuin conte més bonic, altruisme compartit, un gran valor!
ResponElimina