26/9/11

EL DIARI SECRET, per Roser Caño Valls

EL DIARI SECRET

Aquell dia, la Diana estava netejant i endreçant el despatx de papers i objectes vells,. De cop i volta, li va caure, d'un prestatge, un diari, el seu diari secret. Ella el va obrir i de cop es va encongir, i es va tornar a asseure a la seva taula de l'institut, allà on va dibuixar el seu primer cor amb la inicial del seu primer amor platònic.

Roser Caño Valls



20/9/11

LIBRETA VACÍA, por La Marca Amarilla



LIBRETA VACÍA

Julia abrió la libreta de Llengua Catalana el primer día de clase y vio un corazón dibujado junto a unos nombres: Julia y Arnau. “¿Cómo ha podido hacerlo si sólo me he ausentado unos minutos?” pensó Julia. Emocionada, se sentía como nunca se había sentido hasta entonces pues el niño que le gustaba le había declarado su amor en la primera hoja de aquella libreta. Tenían todas las demás páginas en blanco, pero ya las completarían poco a poco y con buena letra...
 
La Marca Amarilla

17/9/11

PARAULES DOLCES, per Carme Rosanas



PARAULES DOLCES


- Berta! Però que fas amb el meu diari? Xafardera, pocasolta!

- ............

- I aquesta cara, d’encantada què vol dir? Torna-me’l ara mateix!

- ............

- Que t’has tornat ximpleta o què?

- Eh? Eh? Què? Què dius?

- El meu diari! Nena! Que no es llegeixen els diaris dels altres.

- Escrius unes coses tan boniques... que ... que...

- Que què?

- Que me les volia copiar per escriure-les al Martí.

- Quina barra! - va dir la Clara, la germana gran baixant el to.

- Són pel Roger aquestes paraules boniques?

- No n’has de fer res, tu!

- Me les deixes?

- Te les deixo, igualment les agafaràs, oi?

- Moltes gràcies! Ara sí que sabré què escriure-li al Martí!


I es va llençar al coll de la seva germana amb una gran abraçada. La Clara ja no es recordava com s’havia enfadat feia 5 minuts.
 
http://carmerosanas.blogspot.com/
 
 

16/9/11

LA LLIBRETA, per Miri4

LA LLIBRETA

Amagada en una capsa, entremig d’uns quants papers, la Raquel té una llibreta tota plena de secrets. Ella escriu amb bona lletra tot allò que viu i sent, s’imagina amb un somriure els seus desitjos complerts. Té un amic que l’enamora i escriu el seu nom pertot, amb bolígrafs de colors negre, blau, verd i vermell. Si està trista o preocupada només li cal un remei: obrir la seva llibreta i somniar amb el cor obert.

Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/



LA PRIMERA CARTA, per Carles Campomar

LA PRIMERA CARTA


No sabia què dir, estava tan enamorada que les paraules que pensava per escriure aquella primera carta d’amor no li cabrien dins la llibreta que tenia, voldria desitjar petons, besades, nits romàntiques mirant la lluna, llargues caminades per arribar a l’ infinit, llargues estones parlant mirant-se als ulls i tantes altres coses que seria impossible explicar-ho en pocs fulls...

En acabar d’escriure tots els seus sentiments, després d’escoltar tot el que deien les papallones de la seva panxa, va decidir enviar aquella carta, i al cap d’uns mesos aquella carta s’hauria convertit en el llibre de novel·la romàntica més venut a tot el món.

Carles Campomar
 

ZERO EN FORMA DE COR..., PER JESÚS M. TIBAU

La redacció d'avui era molt fàcil: "Coses que ens agraden". He descrit els seus ulls amb les paraules més boniques que he trobat al diccionari de sinònims. Imagino la cara que ha posat el professor en llegir-la, i com s'ha emocionat, i com ha dibuixat el zero d'aquest deu amb certa forma de cor.

Jesús M. Tibau

14/9/11

L'ANIVERSARI DE LA NÚRIA, per Pilar

L'ANIVERSARI DE LA NÚRIA

Per l'aniversari de la Núria, els seus pares van decidir convidar a berenar als companys de classe. Sortosament hi van assistir tots i s'ho van passar molt bé jugant i cantant cançons. Només arribar van iniciar un joc molt divertit: Havien de trobar el seu lloc i per a això, calia fixar-se en els globus de colors, lligats a les cadires, on la Núria havia escrit amb molt bona cal·ligrafia els seus noms, el dia anterior.
Mentre berenaven els pares els van animar a cantar la cançó del no aniversari, del conte de l’Alícia, i es van felicitar els uns als altres, enmig d'una enorme riallada.
També van gaudir ajudant a obrir els regals que cada un li va lliurar. Llapis de colors, un estoig, una cinta per als cabells ... I també una llibreta, que la Núria va omplir de cors cada vegada que escrivia i pensava en el Bernat.

Pilar