No sabia què dir, estava tan enamorada que les paraules que pensava per escriure aquella primera carta d’amor no li cabrien dins la llibreta que tenia, voldria desitjar petons, besades, nits romàntiques mirant la lluna, llargues caminades per arribar a l’ infinit, llargues estones parlant mirant-se als ulls i tantes altres coses que seria impossible explicar-ho en pocs fulls...
En acabar d’escriure tots els seus sentiments, després d’escoltar tot el que deien les papallones de la seva panxa, va decidir enviar aquella carta, i al cap d’uns mesos aquella carta s’hauria convertit en el llibre de novel·la romàntica més venut a tot el món.
Carles Campomar
Per ser la primera, la devia fer molt bé... :) un conte bonic!
ResponEliminaMolt bonic,...però quina carta més llarga!. ^-^
ResponElimina