27/1/12

En un moment..., per Miri4


EN UN MOMENT...
En un moment la mare li ha preparat el berenar.
En un moment, un petit pardal s’ha aturat a la finestra.
En un moment, el gat, entremaliat de mena, s’ha plantat a la taula d’un bot per si el podia caçar. Però l’únic que ha aconseguit ha estat tombar el paquet de cereals que s’han escampat sobre les estovalles.
La Clàudia ha fet un crit de l’ensurt i el gos, en un moment, ha aprofitat l’ocasió per a cruspir-se aquell berenar tan bo.
La petita, en un moment, s’ha quedat sense.


Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com

L'esmorzar, per Jesús M. Tibau

L'ESMORZAR

La veritat és que a la mare no li ha costat gaire ensinistrar Rufi, la gata, i Xusqui, el gosset, a saltar damunt la taula i menjar-se l'esmorzar de sa filla. El difícil serà, ara que n'han après, aconseguir que deixin de fer-ho. Només espera que la jugada li hagi sortit bé, i que la Marta es mengi els cereals ben de pressa, a partir d'ara.



Jesús M. Tibau

http://jmtibau.blogspot.com

21/1/12

Carta al pas del temps, per Carles Campomar

CARTA AL PAS DEL TEMPS


Aquesta carta que t’envio, és per demanar-te una cosa, vull recuperar el meu amic de la infantesa, el que un dia vaig oblidar al pas del temps, o el que un dia em va oblidar per les obligacions de la vida.
Vull que tot torni a ser com abans, sense rutina, només viure al món dels somnis, i mai despertar, no créixer ni quan Peter Pan estigui cansat de ser nen.
Vull veure com els nens juguen, com els ocells canten, com la gent m’oblida per deixar-me fer la meva vida.
Vull que vinguis a veure'm, per descobrir el que en un temps passat vam oblidar en aquelles estones juganeres, d’innocència perduda.

PD: senyor Carter, aquesta carta va dirigida al pas del temps,
Remitent: La rutina diària.

Carles Campomar




16/1/12

Encara no he après a escriure, per Jesús M. Tibau

ENCARA NO HE APRÈS A ESCRIURE


Encara no he après a escriure, però dibuixo molt bé. Em surten perfectes els núvols, somrients els sols i el fum de les cases sempre puja cap amunt. Però el que em surt millor són els cors, ja ho veuràs quan rebis la carta amb què et desitjo molta felicitat.




Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/

13/1/12

La disfressa d'abella trapella, per Carles Campomar

LA DISFRESSA D’ABELLA TRAPELLA


Cada nit abans d'anar a dormir la Iona anava sense fer soroll a la seva habitació i d'un calaix treia la seva disfressa d'abella , perquè era l'hora d' anar a atacar al seu pare, a fer-li picadetes de pessigolles per jugar una estona, d'amagatotis espiava darrera la porta com el seu pare mirava la televisió i de sobte una abella molt trapella es tirava de cap, cap al seu pare, espantat per la sorpresa el pare es defensava de l' abella trapella, i la petita abella desprès de defensar-se de les pessigolles del seu pare acabava esgotada abraçada als seus braços.

Desprès d' adormir-se el pare la portava al llit dormia tota la nit d'una tirada, després de gaudir d'aquella estona amb el seu pare, minuts de joc que molts nens no poden gaudir per vagància dels grans!



Carles Campomar

6/1/12

Dia de Reis, per Montse Pes

DIA DE REIS


Avui dia de Reis,

m'he vestit com tu,

per poder volar

i ser Reina.
 
Montse Pes
http://fonsdarmari.blogspot.com/

L'abella Lena, per M. Roser Algué Vendrells

L'ABELLA LENA
La Lena era una abella petita, bonica, i molt presumida, fins i tot es guarnia les antenes amb estrelletes de purpurina.

Les flors eren les seves amigues i li guardaven sempre el nèctar més dolç, però com que també era una mica trapella, un dia va arrencar una margarida i va començar a dansar com si el cel fos una immensa pista de ball

i ella una fada amb una vareta màgica.

Quan més entusiasmada estava fent cabrioles per l'aire, va sentir el zum, zum d'una companya que venia volant una mica enfadada.

-Perquè culls les flors? si ho fas, no tindrem nèctar i no podrem fabricar mel per les nostres cries!

La Lena va envermellir de vergonya, i va prometre que sempre més respectaria la natura.



 
M. Roser Algúe Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/

3/1/12

Melosa, per Pilar

MELOSA

Melosa
Melosa, l'abella més petita del rusc, desobeint als pares, es va anar a recórrer món. En el camí es va trobar amb una abella molt estranya. No volava; semblava estar pegada al terra; era gegant; li sortia una cosa molt rara en el cap i en lloc de libar les flors, duia una enganxada en una mena de cucs que li naixien de les potes. Es va apropar, curiosa.
Quan l'abella rara la va veure, va començar a cridar molt fort i va intentar aixafar-la amb la flor. Això no va ser tot. De sobte, va veure que altres abelles d'aquella espècie s'apropaven molt enfadades i una d'elles va aconseguir donar-li un cop amb aquells cucs tan desagradables, que pel que va poder comprovar feien molt de mal.
No s’ho va pensar dues vegades i es va elevar molt alt, aconseguint fugir d'aquells malvats éssers. Mai més s'aventuraria sola, per llocs desconeguts.



Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/

Em disfresso per..., per Jesús M. Tibau

EM DISFRESSO PER...

Em disfresso per no fer-te por, per a espantar la meva por, per demostrar-te que podem ser amigues. I amb una flor per bandera et convido a un tast de dolçor.



Jesús M. Tibau
www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com/
http://www.facebook.com/jesusm.tibau
http://iuncopdevent.blogspot.com/

L'abella Lola, per Susanna

L’ABELLA LOLA


La Lola havia d’haver nascut el dia 31, segons el doctor, però es veu que aquest havia llegit els números malament i va néixer el 13. Potser per això li sortia tot a l’inrevés.

Penseu que les seves primeres passes van ser cap enrere! Després, a l’escola, va començar a escriure de dreta a esquerra i això li va costar un munt d’hores de reforç amb la "senyureta Lourdes". Evidentment, no s’orientava gens perquè sempre confonia el nord amb el sud.

Però bé, tot i això era una nena feliç, contenta i amb un bon grapat d’amics. Un bon dia jugaven a fer encanteris i s’imaginaven que les flors que agafaven eren varetes màgiques. La Lola va veure una abella i va dir: -Un, dos, tres i et converteixes en persona en un no res! Ai, mare! A ella que tot li sortia al revés... Sabeu què li va passar?



Susanna
http://susannacircumstancies.wordpress.com

2/1/12

El cor juganer, per Marta Vilella Riera

EL COR JUGANER

Saps una cosa Gris??? -Cada vegada que ens trobem al carrer, entremig dels nostres musells s’enfila un cor molt petitó de color vermell i es queda penjat entre nosaltres dos i fa olor de poma dolça!!!!!- Sents com ens fa pessigolles???- Síiiiii, és un cor que juga i es gronxa entre nosaltres dos. Salta i balla!! és un cor juganer que palpita amb força. Has vist com al voltant del cor, hi dansen les estrelles? . Has vist com el nostre cor s’enlaira i fa giragonses al voltant de les nostres cues rialleres????. Tot això ens passa cada dia que ens trobem Gris!....I en Gris va dir saps una cosa???? T’estimo Carabassaaaaa!!!!

Marta Vilella Riera
http://paraulespertu.blogspot.com/