Aquesta carta que t’envio, és per demanar-te una cosa, vull recuperar el meu amic de la infantesa, el que un dia vaig oblidar al pas del temps, o el que un dia em va oblidar per les obligacions de la vida.
Vull que tot torni a ser com abans, sense rutina, només viure al món dels somnis, i mai despertar, no créixer ni quan Peter Pan estigui cansat de ser nen.
Vull veure com els nens juguen, com els ocells canten, com la gent m’oblida per deixar-me fer la meva vida.
Vull que vinguis a veure'm, per descobrir el que en un temps passat vam oblidar en aquelles estones juganeres, d’innocència perduda.
PD: senyor Carter, aquesta carta va dirigida al pas del temps,
Remitent: La rutina diària.
Carles Campomar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada