30/12/09

En Bigotis sempre tenia feina, per Miri4


EN BIGOTIS SEMPRE TENIA FEINA

En Bigotis sempre tenia feina. Era d’aquells éssers que no poden parar quiets ni cinc minuts. Al matí netejava el seu cau, endreçava el bosc, comptava les fulles seques i les que encara no havien caigut, recollia fruits dels arbres, corria, corria, corria... Però un bon dia se li va acabar la feina, el cau estava net i polit, no havien caigut noves fulles, tenia fruits suficients,... En Bigotis s’avorria. No tenia RES a fer!. I es va posar a plorar...
Va passar per allà un elefant eixerit i en sentir-lo li va dir:
-Què et passa?, estàs trist?, vols venir amb mi?
- D’acooooord!-
L’elefant el gronxava amb la seva trompa, i en Bigotis sota l’escalfor del sol, sentint el perfum de les flors, escoltant el cant dels ocells va pensar que mai, mai, MAI no havia gaudit tant de passar l’estona sense fer RES...I va somriure satisfet.

Miri4.

La trompa de l'elefant, per Pilar


LA TROMPA DE L'ELEFANT

Al regne del animals, tots estaven preocupats per l’elefant petit. Se li havia ficat al cap que la seva trompa era massa llarga i que no servia per res més que endur-se el menjar a la boca.
-Per què he nascut amb aquest penjoll en comptes d’un nas com la majoria dels meus amics?- Es preguntava.
Un dia, l’amiga llebre va caure mentre jugaven i es va trencar una pota. El metge mussol li va dir que no podria caminar fins que no es curés del tot. Es va quedar molt trista pensant que s’avorriria sense jugar amb els amics.
L’elefant va anar a veure-la i se li va ocórrer una idea. Ell podia fer servir la seva trompa com si fos una hamaca. Així l’amiga llebre gaudiria dels jocs fent repòs.
La trompa de l’elefant es va convertir en el joc favorit del regne animal.

Cançó de rotllo, per Carme Rosanas


CANÇÓ DE ROTLLO

La seva mare li havia ensenyat aquella cançó per jugar a fer rotllanes.
"Olles, olles de vi blanc
totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa,
gira la caruixa.
Qui la girarà?
La Sílvia, serà!”
La cançó ja se la sabia prou bé , però no podia fer cap rotllana, ella no tenia ni germà, ni germana ni veïns ni veïnes... I les nines no sabien agafar-se de la mà.
Però va tenir una idea: dibuixaria els amics i amigues per a fer la rotllana! I els retallaria agafats de la mà... que no es deixessin anar!
Carme Rosanas


24/12/09

Aprenent junts, per Carme Rosanas


Conte dedicat a l'Anton, al seu costat sempre es deu poder "aprendre junts".

APRENENT JUNTS


A la Maria li agradava molt retallar i pintar i enganxar. Sempre remenava papers i també sabia fer moltes coses boniques amb fulls i grapadora. Coses que ella s’inventava com un barret blanc de cuiner, o un vaixell o una bossa pintada de colors.
- Ja saps que avui és el dia dels innocents? - li va dir l’avi- quantes llufes has penjat?
- Què són llufes, avi?
L’avi va contestar a la pregunta posant-se en acció i va retallar una tirallonga de llufes perquè la Maria les pogués penjar a l’esquena d’algú.
Però la Maria, quan va veure aquelles personetes de paper a les seves mans, va dir que res de penjar-les a l’esquena d’algú!
-Avi, mira, aquest el pintaré d’indi, aquest d’esquimal, aquest de xinès... i els penjaré... al meu suro!
-A veure com ho fas?

Carme Rosanas

23/12/09

Compartint felicitat, per Carme Rosanas

COMPARTINT FELICITAT

La Mireia cada dia anava al parc amb l’àvia, quan sortia de l’escola. Allà trobava amigues i amics per jugar. Però a l’hora de berenar, l’àvia la feia seure prop seu, volia vigilar que se l’acabés i també que no l’embrutés amb la terra. I llavors seia a la vora d’un parterre, en un petit pedrís, just a la seva mida. El banc de l’àvia era massa alt per a ella.
I tirava engrunetes a terra per atreure els ocells... el pit-roig s’hi acostava molt i ella cada cop li tirava les engrunes més a prop per veure si el podia tocar.
- Àvia, m’he fet amiga d’un ocell, ve cada dia...
- Està content perquè li dónes del teu berenar!
Al cap de molts dies, de moltes engrunetes i de molta paciència... els ocells només la veien l’anaven a trobar. La Mireia reia feliç i ni així s’ espantaven.
Carme Rosanas

21/12/09

Ocellets, per Carme Rosanas


OCELLETS

No els havia vist mai enlloc els ocells! I mira que li ho havien dit tantes vegades! “Mireia, tens el cap ple d’ocellets”. No ho entenia, no entenia perquè els grans li deien allò. Quan imaginava històries, quan s’inventava contes, quan somiava les coses que voldria fer de gran, sempre sortien els ocellets d’una manera o altra.
I el millor de tot, és que li agradava. I quan li deien no podia evitar d’imaginar-se els seus cabells com un niu i dins un munt d’ocellets petits.
Un dia, es va posar unes engrunetes de pa a sobre el cap i va esperar. Quan els va notar picant-li els cabells, va fer una rialla ben forta! Ara sí, tinc el cap ple d’ocellets.
Carme Rosanas

15/12/09

Bona iniciativa, per Anton Fortuño


BONA INICIATIVA

Les tres cosines i la Zulima s’han reunit a jugar. Ha nevat , no fan escola...
S’apropen les festes nadalenques i arribaran regals de tota mena... Una somnia el tronc... L’altra el pessebre...L’altra el patge negre que recull cartes dels Reis Mags...
Regals que tot l’any han desitjat,... Quants n’esperen?... N’ han vist en les revistes de la iaia i la tele... Gaudeixen sols de pensar-hi...
Els hi portaran tots?
Els grans els diuen que aquest any el Reis Mags son més pobres... que tot, tot, no ho tindran.
- La Soraya... no en tindrà – ha dit Zulima -
- I si féssim una rifa entre tots els nens i ... grans per comprar-n’hi..
- Jo donaré una nina...
- Jo ...el gat elèctric
- Jo... fireta per fer menjar.
- Fes butlletes....
- Si, ... Canviem-nos els pijames i anem a vendre’n ja...
- Que guai...? Anem...
.........................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

14/12/09

La festa dels pijames, per Eva Albiol


LA FESTA DE PIJAMES

―Al final ens han deixat fer la festa de pijames! ―va dir Laura.
―Sí, i a més aquesta vegada ma mare ha promès no interrompre ―va dir Salma.
―A mi mai no em deixen menjar cacaus al llit ―va intervenir Rathi.
―I a mi ma mare em diu que ja sóc gran per dormir amb peluixos ―va afegir Rebeca.
―I a mi! Que pesada!
―Avui aprofitarem! ―van riure les quatre.

―Per cert, què deuen estar fent els pares? ―se li va ocórrer a Rathi al cap d’una estona.
―Mirar la tele, segur ―va dir Salma amb cara de fàstic.
―O discutir, com sempre ―va apuntar Rebeca.
―O parlar pel mòbil ―va suggerir Rathi―. Mon pare en té dos!
―O alguna d’aqueixes coses taaaaan avorrides que sempre fan els grans! ―va concloure Laura.
I van tornar a riure les quatre amb ganes. S’ho estaven passant de cine!


Autora: Eva Albiol

8/12/09

Un gos a la galleda, per Miri4

UN GOS A LA GALLEDA!

Avui m’han renyat, encara no sé ben bé per quin motiu. Jo era a la cuina i mirant el fons de la galleda d’aigua, hi he vist un gos. Li he bordat, perquè aquella era la meva galleda per si tinc set, i ell m’ha bordat també. Com més m’enfadava jo, més s’enfadava ell. Al final li he fet un bon cop a la galleda amb les potes del davant i l’he fet rodolar per terra. El gos ha marxat, però tota l’aigua ha sortit...:
-Però què fas, Nina?. Passa cap allà, surt!. Quin mullader!. L’has feta bona!, això no es fa!. Fora!- deia la mestressa.
He fugit corrents i he trobat la Dolça. M’ha fet una abraçada d’aquelles tan màgiques i m’he sentit molt millor. Ella li ha explicat a la seva mare el què havia passat i totes dues han començat a riure divertides i a acaronar-me el cap. De vegades les persones no les acabo d’entendre jo...

Miri4.
gordolobo05@live.com
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/

5/12/09

El gosset de la Tamara...?, per Anton Fortuño

EL GOSSET DE LA TAMARA ...?

La Tamara demanarà un gos als Reis Mags El voldria gros, de color marró i amb orelles llargues tal com porta ella el seu cabell. Si és gros l’hi pujarà a l’esquena i amb les orelles llargues el guiarà com si fossin unes regnes Això és el que està pensant minut si , minut també mentre va a l’escola ...
Està amb aquest pensament quan veu un gosset fox terrier – ella sap molt de gossos- que carinyosament se li ha tirat al damunt fent-li festes.
- Tu ets Mafalda ... – li ha dit el gosset...
- No, jo sóc Tamara... T’assembles al Milú. Ho ets?
- Sí, ho sóc. He sortit del còmic per buscar la Mafalda per fer una aventura.
- No la trobaràs... No hi ha cap quiosc per comprar les seves tires... Anem junts...? Fem-la els dos... Seré la germana del Tin Tin, val?
...........................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas