EN BIGOTIS SEMPRE TENIA FEINA
En Bigotis sempre tenia feina. Era d’aquells éssers que no poden parar quiets ni cinc minuts. Al matí netejava el seu cau, endreçava el bosc, comptava les fulles seques i les que encara no havien caigut, recollia fruits dels arbres, corria, corria, corria... Però un bon dia se li va acabar la feina, el cau estava net i polit, no havien caigut noves fulles, tenia fruits suficients,... En Bigotis s’avorria. No tenia RES a fer!. I es va posar a plorar...
Va passar per allà un elefant eixerit i en sentir-lo li va dir:
-Què et passa?, estàs trist?, vols venir amb mi?
- D’acooooord!-
L’elefant el gronxava amb la seva trompa, i en Bigotis sota l’escalfor del sol, sentint el perfum de les flors, escoltant el cant dels ocells va pensar que mai, mai, MAI no havia gaudit tant de passar l’estona sense fer RES...I va somriure satisfet.
Va passar per allà un elefant eixerit i en sentir-lo li va dir:
-Què et passa?, estàs trist?, vols venir amb mi?
- D’acooooord!-
L’elefant el gronxava amb la seva trompa, i en Bigotis sota l’escalfor del sol, sentint el perfum de les flors, escoltant el cant dels ocells va pensar que mai, mai, MAI no havia gaudit tant de passar l’estona sense fer RES...I va somriure satisfet.
Miri4.
Li va anar bé a en Bigotis no tenir feina per poder descobrir un nou món...de tant en tant no fer res ve molt de gust! Visca les vacances de Nadal! Moltes gràcies pel conte!
ResponEliminaSi un va sol pel camí, ha de veure si no destorba el pas d'altres....El camí és de tots. Anton.
ResponEliminaAperndre a gaudir de la vida, sens e treballar és tot un art. Que bonic el conte. Miri4 et felicito.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris!. De vegades tenir una estona per a poder gaudir i valorar allò que ens envolta, encara que sembli que no fas res, serveix per a aprendre i per a sentir-nos més a prop dels altres. En el camí (de la vida) podem trobar companys de viatge que fan més agradable la passejada...
ResponElimina(...què vols dir, Anton?)
Mentre ens dediquem a treballar, no pensem l'important que és l'oci. Sobretot si es pot compartir.
ResponEliminaM'agrada el teu conte, Miri4.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGràcies a tots/es novament!
ResponEliminaUs desitjo un molt feliç 2010 (i 2011, 2012, 2013, 2014,...).
Silviaaaaa!
ResponEliminaQue tots els teus somnis es facin realitat en aquest nou any 2010!
T’ho desitjo de tot cor, un petonet.
Un conte molt bonic!
ResponEliminaFeliç 2010!