Compartint felicitat, per Carme Rosanas

COMPARTINT FELICITAT

La Mireia cada dia anava al parc amb l’àvia, quan sortia de l’escola. Allà trobava amigues i amics per jugar. Però a l’hora de berenar, l’àvia la feia seure prop seu, volia vigilar que se l’acabés i també que no l’embrutés amb la terra. I llavors seia a la vora d’un parterre, en un petit pedrís, just a la seva mida. El banc de l’àvia era massa alt per a ella.
I tirava engrunetes a terra per atreure els ocells... el pit-roig s’hi acostava molt i ella cada cop li tirava les engrunes més a prop per veure si el podia tocar.
- Àvia, m’he fet amiga d’un ocell, ve cada dia...
- Està content perquè li dónes del teu berenar!
Al cap de molts dies, de moltes engrunetes i de molta paciència... els ocells només la veien l’anaven a trobar. La Mireia reia feliç i ni així s’ espantaven.

Carme Rosanas

http://www.carmerosanas.blogspot.com