Conte dedicat a l'Anton, al seu costat sempre es deu poder "aprendre junts".
APRENENT JUNTS
A la Maria li agradava molt retallar i pintar i enganxar. Sempre remenava papers i també sabia fer moltes coses boniques amb fulls i grapadora. Coses que ella s’inventava com un barret blanc de cuiner, o un vaixell o una bossa pintada de colors.
- Ja saps que avui és el dia dels innocents? - li va dir l’avi- quantes llufes has penjat?
- Què són llufes, avi?
L’avi va contestar a la pregunta posant-se en acció i va retallar una tirallonga de llufes perquè la Maria les pogués penjar a l’esquena d’algú.
Però la Maria, quan va veure aquelles personetes de paper a les seves mans, va dir que res de penjar-les a l’esquena d’algú!
-Avi, mira, aquest el pintaré d’indi, aquest d’esquimal, aquest de xinès... i els penjaré... al meu suro!
-A veure com ho fas?
Carme Rosanas
Segur que el resultat de pintar les personetes de paper de diferents cultures deu ser genial! Una bona idea la de la Maria! Petonets Carme i BON NADAL! També a tots els seguidors! Fins aviat!
ResponEliminaÉs que els xiquets sempre surten ambs idees noves... És un conte molt bonic, Carme.
ResponEliminaBon Nadal!
A la Sílvia gràcies per tot el que m'has publicat i a la Carme per aquesta delicadesa... Ella sempre està AL LORO, que deia aquell.
ResponEliminaBONES FESTES a tots els que veniu a llegir i als que comenteu, això, especialment dóna alè per seguir.
Quan els que hi col·laboren m'avancin, faré els possibles de tornar porto la meva feina endarrerida per que no puc ser'hi el temps que voldria.I és que el que vosaltres feu amb un minut, a mi em costa una hora...i no dono camp Repeteixo, BONES FESTES. aNTON
La imaginació tot ho transforma.La d'un nen crea mons increïbles.
ResponEliminaAnton, t'he dedicat el conte, perquè creia que m'esperaves que t'avancés... ara ja ho dius ben clar... no caldria que ho fessis, Anton, de veritat. No hi ha cap competició, aquí. A nosaltres també ens agrada llegir-te!
ResponEliminaUna abraçada, gràcies per tot.
un niño puede irse de casa sin salir de ella.
ResponElimina