OCELLETS
No els havia vist mai enlloc els ocells! I mira que li ho havien dit tantes vegades! “Mireia, tens el cap ple d’ocellets”. No ho entenia, no entenia perquè els grans li deien allò. Quan imaginava històries, quan s’inventava contes, quan somiava les coses que voldria fer de gran, sempre sortien els ocellets d’una manera o altra.
I el millor de tot, és que li agradava. I quan li deien no podia evitar d’imaginar-se els seus cabells com un niu i dins un munt d’ocellets petits.
Un dia, es va posar unes engrunetes de pa a sobre el cap i va esperar. Quan els va notar picant-li els cabells, va fer una rialla ben forta! Ara sí, tinc el cap ple d’ocellets.
Carme Rosanas
Hola Carme! Benvinguda! No, no t'he posat falta...però t'he trobat a faltar...ja enyorava la tendresa dels teus contes, que m'encanten!
ResponEliminaMolts petonassos!
M'encanten els contes infantils que juguen amb les frases fetes i aquest, amb les paraules justes, és un conte molt enginyós i tendre.
ResponEliminaCosta arribar a tot arreu!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!