3/1/10

Orelles, per Marta Pérez Sierra


ORELLES

La mare diu que sóc bonica, però crec que m’enganya. Tinc el nas molt més gran que les altres nenes de la classe, i les orelles s’escapen del cap. El papa diu que encara sóc petita i que quan creixi tot guardarà proporció. Jo no sé ben bé que significa proporció però entenc, que ara per ara, nas i orelles són enormes. La mare m’ha regalat un conte d’animalons amb les orelles llargues. Es veu d’una hora lluny que no són animalons de veritat. On s’ha vist mai en un zoo un elefant lila? O una llebre amb les orelles a quadres? Diu el conte que s’han fet amics perquè van començar a parlar d’orelles. Potser sí que l’elefant del zoo té les orelles molt llargues! I quina trompa! I mira que bé que s’ho passa tot jugant amb la llebre!
─Potser jo ensumo millor que les altres nenes, mama!

Marta Pérez Sierra
http://www.martaperezsierra.com/

6 comentaris:

  1. Doncs sí Marta! El primer conte de l'any 2010! Un conte molt bonic! Moltíssimes gràcies! I fora complexes per al nou any! Petonets!

    ResponElimina
  2. Si els contes es van inventar per tal que els nens aprenguessis...I els grans també, el teu ho aconsegueix.

    ResponElimina
  3. M'agrada el teu conte!

    ResponElimina
  4. Mirid, també Bon Any, he anat al +3 per deixar-te un coment. sobre el que vaig posar l'altre dia i tu em preguntaves, ho faig aquí.
    Volia dir amb aquelles paraules ( que frases com aquella les recullo sent meves pel blog Escorrialles)Que la Carme i jo portarem la davantera en quan a contes publicats i com que a mi nom'agrada ser l'abanderat de res si no és estrictament necessari, les o els que hi col·laboren per aquí i amés els hi agrada de ser-hi que fessin el possible per fer entrades.
    Tal com ho dic avui pot sonar una mica imperiós per par meva, i no ho entengueu així, sinó que entre molts és pot fer una gran feina, ben units i posant-hi... l'escrit.No volia ofendre a ningú, que tothom és lliure de fer el que vol i pot.Val? una abraçada i cuida't dels menuts que son el que nosaltres som ara... i molt millors han de ser.Anton.

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada el teu conte, marta.

    Jo fa dies que el tinc al cap i ni un moment per a posar-lo en lletres...

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots i totes. Un plaer compartir amb vosaltres aquest espai. Gràcies, Silvia!

    ResponElimina