ENTRENAMENT
Els papers i les capses de cartró dels regals de reis, encara eren al racó del garatge a punt per llençar.
La Júlia, els havia obert tots i havia fet no gaire més que un tast de joc. I sense saber ben bé ni com ni perquè havia tornat als seus jocs més antics.
La pilota una mica descolorida, el io-io amb el cordill una mica embolicat, el gat, que era la seva joguina viva i el monopatí oblidat del seu germà gran.
I és que encara no havia aconseguit fer alguna cosa amb el monopatí que el seu germà no sabés fer... ella ho continuava intentant.
Ara sí! per fi!
La Júlia, els havia obert tots i havia fet no gaire més que un tast de joc. I sense saber ben bé ni com ni perquè havia tornat als seus jocs més antics.
La pilota una mica descolorida, el io-io amb el cordill una mica embolicat, el gat, que era la seva joguina viva i el monopatí oblidat del seu germà gran.
I és que encara no havia aconseguit fer alguna cosa amb el monopatí que el seu germà no sabés fer... ella ho continuava intentant.
Ara sí! per fi!
Carme Rosanas
Aconseguir els propòsits a base d'insistència! Típic en els infants, oi? Aquest conte m'ha fet reflexionar també en el fet que per als nens, en moltes ocasions (i en el cas particular de la meva filla) tenen més valor les joguines velles amb les quals ja han establert un cert afecte que amb les noves! A la meva filla li van fer il.lusió les joguines de Reis però segueix jugant molt més amb les seves nines de sempre, que se les estima amb bogeria...jeje! Moltes gràcies per aquest conte Carme!
ResponEliminaSempre és millor els jocs que els nens poden inventar que el que els "imposen" determinades joguines.
ResponEliminaOblidem sovint que l'ésser humà és creatiu.
Bé, Sílvia, tens raó, però és que a més a més les nines són les nines... i jo crec que te les estimes diferent de les altres joguines.
ResponEliminaEl meu fill, que ara ja és gran, sempre em va sorprendre per la seva utilització poc ortodoxa de les joguines, des del clàssic fet de jugar amb la capsa en comtes de fer-ho amb la joguina, fins a convertir una granja de Play Mobil en un desert, un cargol en un vehicle o una cassola de fireta en un coet espacial...
Visca la imaginació, sempre, sempre sorprenent dels nens!!! Amb ells aprenem i descobrim un món fantàstic, no?
ResponEliminaNo retornem també a l'edat d'infants encara que sigui per uns instants? I ens agrada... jugar... Que petits que som...!!!Anton
ResponEliminaUn conte que ens porta records Carme :)
ResponEliminaFa molts anys, quan los meus pares van comprar una tele de color perquè la que era en blanc i negre es va trencar, vam acabar jugant amb la capsa de la tele... Ja me diràs! jajaja.
I a Nadal de cop agafaven ganes de treure juguets de l'any anterior. Misteris sense resoldre :)