EQUILIBRIS
L’Emi s’estranyava en recordar una conversa que havia sentit a taula, al migdia, sobre l’equilibri. No entenia com una cosa tan divertida i fàcil de fer, segons havia vist al circ, preocupava als seus pares.
-Com és que deien que havien de fer-ne molts, per arribar a final de mes? Per arribar on? -Es preguntava.
Encuriosida, va decidir de fer equilibri a sobre del monopatí, mentre sostenia el gat i el io-io amb les mans i donava puntades de peu a una pilota.
-Pare, mare, veniu! Mireu com n’és de divertit, fer equilibris. I es pot fer qualsevol dia, sense haver d’arribar enlloc.
Els pares, van anar-hi corrent i en veure l’Emi es van fer un fart de riure amb la seva ocurrència.
-Tens raó, Emi – li van dir – A partir d’avui t’imitarem en la manera de fer equilibris.
L’abraçaren molt fort i la van convidar a menjar un gelat, enorme.
Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/
L’Emi s’estranyava en recordar una conversa que havia sentit a taula, al migdia, sobre l’equilibri. No entenia com una cosa tan divertida i fàcil de fer, segons havia vist al circ, preocupava als seus pares.
-Com és que deien que havien de fer-ne molts, per arribar a final de mes? Per arribar on? -Es preguntava.
Encuriosida, va decidir de fer equilibri a sobre del monopatí, mentre sostenia el gat i el io-io amb les mans i donava puntades de peu a una pilota.
-Pare, mare, veniu! Mireu com n’és de divertit, fer equilibris. I es pot fer qualsevol dia, sense haver d’arribar enlloc.
Els pares, van anar-hi corrent i en veure l’Emi es van fer un fart de riure amb la seva ocurrència.
-Tens raó, Emi – li van dir – A partir d’avui t’imitarem en la manera de fer equilibris.
L’abraçaren molt fort i la van convidar a menjar un gelat, enorme.
Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/
Són boníssimes les interpretacions que fan els nens de les paraules dels adults!!!Amb la meva filla de cinc anys ho puc comprovar sovint i em fa moltíssima gràcia! Bon conte Pilar! Mil gràcies i petonets!
ResponEliminaMolt bo, Pilar. No has deixat detall ni personatge per actuar... Que bonic.Et felicito i em felicito de poder-te llegir. Anton.
ResponEliminaEls meus fills em van ensenyar molt, Sílvia. La descoberta del "seu món" em va fer veure la vida de mil maneres diferents.
ResponEliminaGràcies Anton. Jo també em felicito d'haver trobat aquest blog i a tots els que hi participeu. Trobo que se n'apren molt.
Una xiqueta molt llesta, segur que arribarà lluny!
ResponEliminaLa meva mare la definiria com "una marisabidilla", Gemma Somric
ResponEliminaUn conte molt enginyós. I adient pels moments. Els nens són el millor del món.
ResponEliminaEls nens/es sempre tenen respostes!. Potser si tots fòssim una mica més nens, les coses serien més senzilles...
ResponEliminaHola Silvia:
ResponEliminaDes del meu bloc http://pousensefons.lacoctelera.net/ he volgut concedir-te aquest premi. ENHORABONA!!!Tu alhora pots concedir-ne cinc més. Molta empenta!!!!!
Gràcies, Marta i Miri4. Crec que el que hauríem de fer és no oblidar mai que una part de nosaltres petany a la infància.
ResponEliminaMoltes gràcies Maria, t'he enllaçat al meu bloc! A la part lateral esquerra del bloc he esmentat el premi! Això sempre fa molta il.lusió! Petonets!
ResponElimina